Anar al contingut

Escritori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Willem Kromhout schrijfbureau (2).jpg
Escritori
Per a atres usos d'este terme vore Escritori (desambiguació).



El escritori (del llatí scriptorium) és un tipo de moble i una classe de taula. És usat freqüentment en l'entorn de treball i d'oficina, per a llegir, escriure sobre ell, per a usar utensilis senzills com llapis i paper o complexos com una computadora. Els escritoris tenen a sovint un o més caixons.

Els primers escritoris en l'història

[editar | editar còdic]

No existixen vestigis de que s'utilisara un tipo de moble específic com els escritoris en l'Antiguetat clàssica ni en les atres civilisacions antigues del Mig Oriente o Lluntà Oriente. En el medievo, les ilustracions mostren els primers mobles que semblen haver segut dissenyats i construïts per a la llectura i l'escritura, o us quotidià dels monges calígrafos, principals difusores de la cultura durant eixa época, utilisaven atriles que es colocaven sobre els genolls o mesitas.

En l'arribada del Renaixença i la difusió de l'imprenta es comença a utilisar una taula específica

Els escritoris del Renaixença i époques posteriors varen tindre una estructura més prima que la taules anteriors, i en més caixons. Com a element determinant del destí per a escritori de les taules i atres mobles d'este periodo, és la presència d'un caixó en tres chicotetes separacions (per al pot de tinta, el paper secante i la pols de font) i un espai per al llapis.

L'escritori en les formes que es coneixen actualment varen nàixer fonamentalment en el XVII i XVIII. L'escritori per a ordenador de les últimes décades és l'edició més recent a una llarga llista de formes d'escritori, pero que resulta ser un refinament de la taula de dibuix creada a finals de el XIX.

Els escritoris no solament s'utilisen per a l'escritura, sino també per a guardar objectes, documents i útils per a escritori, per lo que van proveïdes de caixons als costats, que fan de soport i deixen en el centre un espai per als peus.

Era industrial

[editar | editar còdic]

L'us de la màquina de vapor va fer possible una rebaixa dels costs de fabricació en l'indústria del moble. A partir de llavors, es varen fabricar cantitats llimitades d'escritoris de bona calitat per a llars i oficines de major lux, mentres que la gran majoria de les taules es realisaven de forma ràpida per mà d'obra no qualificada i en us de components estandardisats. Aixina, l'edat per sí sola no garantisa que un antic escritori siga una peça de bona calitat, ya que este canvi en la fabricació es va portar a terme fa poc més que un centenar d'anys. La necessitat d'almagasenar paper i correspondència va impulsar la creació d'escritoris més complexos i especialisats, com el model rolltop, que va ser fabricat en série a finals de el XIX i principis de el XX, sent variant del clàssic escritori cylinder. Es proporcionava una forma ràpida i relativament barata de guardar el fluix cada volta major de paper sense tindre que ser retirat este al final de la jornada. Els documents en paper varen començar a considerar la taula definitivament com la seua "llar" en l'arribada dels archivadores. La correspondència i demés documents eren ya massa numerosos i causaven problemes a l'hora de ser classificats, per això comença a ser habitual l'incorporació de casellers en un chicotet compartimiento per damunt o per baix de la taula de treball. Eixemple d'este interés per aumentar la funcionalitat de la taula de treball és el famós escritori Wooton. Estos nous dissenys podien transformar-se en diferents formes i ànguls.

Escritoris d'acer

[editar | editar còdic]

Un escritori d'acer és el moble més gran en el treball d'oficina, es va produir a finals de el IXX i principis de el XX en la difusió del denominat paper de calc i el seu us massiu en les màquines d'escriure. Es varen introduir escritoris d'acer que foren capaços d'aguantar càrregues més pesades de paper i soportar millor el treball en màquines d'escriure. Es va fer popular el denominat escritori en "L", en un afegitó lateral utilisat com a anex per a la màquina d'escriure.


Una atra fase de gran creiximent d'este sector es va produir despuix de la Segona Guerra Mundial en l'extensió de l'us de la fotocopiadora, que va provocar un increment del treball de les oficines i en això del número de llocs de treball que requerien taules d'escritori, disminuint la superfície de treball d'estos llocs a mida que els preus dels lloguers s'elevaven, i els documents varen ser traslladats directament a archivadores, enviats a centres de gestió de documents, o transformats en microfilm, o abdós coses al mateix temps.

També es varen estendre els mobles modular en varis assents. Inclús els escritoris dels directius i eixecutius, a mida que el seu número creixia, es varen convertir en productes fabricats a gran escala, construïts en fusta contrachapada o aglomerado.

Escritoris per a estudiants

[editar | editar còdic]

Un escritori estudiantil pot ser qualsevol forma d'escritori destinat per al seu us per un estudiant en educació primària, secundària o postsecundaria. Anna Breadin va dissenyar i va patentar un escritori escolar d'una sola peça a finals de la década de 1880, que es va construir en una secció de taula unida front a un assent i respal de fusta. Abans d'açò, la majoria dels estudiants en Amèrica s'assentaven en cadires o llarcs bancs en taules llargues.[1]


En les llars, el terme "escritori per a estudiant" designa a sovint un chicotet escritori en peus,[2] o taula per a escriure[3] construït per a ser utilisat per un adolescent o preadolescente en la seua habitació. A sovint és un escritori pedestal, en solament un dels dos peus i aproximadament dos terços de la superfície de l'escritori. Estos escritoris a voltes es diuen "escritoris de pedestal esquerre" i "escritoris de pedestal dret", segons la posició de l'únic pedestal. Estos escritoris no són tan alts com els escritoris normals per a adults. En alguns casos, l'escritori està conectat des de l'assent fins a la taula.

Els escritoris solen fabricar-se en série en acer o fusta i es venen en el mercat de consum.[1] Hi ha una àmplia varietat de plans disponibles per a que els entusiasta de la fusteria construïxquen les seues pròpies versions. Els escritoris estudiantils moderns fabricats en série a sovint estan fets en tapes de taula laminadas i assents de plàstic molejat en una sola unitat combinada, en almagasenament baix de l'escritori o en un estant d'aram baix l'assent.[1] Existixen moltes formes noves d'escritoris estudiantils dissenyades per a maximizar l'àrea relativament llimitada disponible en l'habitació d'un chiquet. Un dels més comuns és l'escritori llitera, també cridat "llit alt", és dir en el llit o llitera per damunt de la taula.[4]

Influència de les computadores

[editar | editar còdic]

Fins a finals de la década de 1980, els escritoris seguien sent un lloc per al papereig i les "màquines d'oficina", pero la computadora personal estava guanyant terreny en empreses grans i mijanes. Les noves equipaments d'oficina incloïen un "buit per als genolls", que era un lloc per a una terminal o una computadora personal i una font per al teclat. Pronte, els nous dissenys d'oficines també varen incloure suites en forma de "O" que agregaven una superfície de treball tipo pont entre un aparador atrasser i l'escritori frontal. Durant la recessió nortamericana de principis de la década de 1990, molts gerents i treballadors eixecutius varen tindre que realisar processament de text i atres funcions que anteriorment realisaven mecanógrafos i secretàries. Açò va necessitar una colocació més central de la computadora en estos sistemes d'escritori en forma de "O".

En la prevalença de les computadores, el "paper de computadora" es va convertir en un material d'oficina comuna. El començ d'este auge del paper va donar orige al somi de la "oficina sense paper", en la que tota l'informació solament apareixeria en monitors de computadora. No obstant, la facilitat per a imprimir documents personals i l'incomoditat de llegir texts llarcs en monitors de computadora duyen a una gran cantitat d'impressions de documents. La necessitat d'espai per a documents competia en l'aument de l'espai en l'escritori que ocupaven monitors de computadores, computadores, impressores, escáneres i atres perifèrics. La necessitat de més espai va dur a algunes empreses d'escritoris a colocar alguns accessoris en la part posterior de l'escritori, com regletas d'enchufes i organisadors de cables, en un intent de rebujar l'escritori del desorde elèctric.

A lo llarc de el "boom tecnològic" de la década de 1990, el número de treballadors d'oficina va aumentar junt en el cost del lloguer d'espai d'oficina. L'escritori tipo cubículo es va acceptar àmpliament en Amèrica del Nort com una forma econòmica d'incorporar a més treballadors d'escritori en el mateix espai, sense reduir encara més el tamany de les seues abarrotades superfícies de treball. Les parets dels cubículos es varen convertir en un nou lloc a on els treballadors subjectaven papers i atres elements que abans es deixaven en la superfície horisontal de l'escritori. Inclús les vores dels monitors de computadora s'usaven per a adjuntar notes recordatorias i targetes de presentació.

A principis de la década de 2000, els treballadors d'oficines privades varen descobrir que els mobles per a colocar la computadora en el costat i en la part atrassera dificultaven mostrar el contingut d'una pantalla de computadora a invitats o companyers de treball. Els fabricants varen respondre a este problema creant escritoris "orientats cap a avant", a on els monitors de computadora es coloquen en la part frontal de l'estació de treball en forma de "O". Esta disposició frontal del monitor de la computadora promou una llínea de visió més clara per a saludar als colegues i permet la visualisació comuna de l'informació mostrada en una pantalla.

La substitució dels voluminosos monitors CRT per pantalles planes LCD va lliberar un espai significatiu en els escritoris. No obstant, el tamany de les pantalles a sovint va aumentar per a acomodar múltiples finestres en pantalla i mostrar més i més informació simultàneament. El pes més llauger i el perfil més prim de les noves pantalles els varen permetre montar-se en braços flexibles, de modo que es pogueren girar per a vore-les o apartar-les, i ajustar-les en freqüència segons fora necessari.

Tipos

[editar | editar còdic]
  • Escritori del Bestiario
  • Escritoris esquineros: són mobles pensats per a aprofitar els racons de les habitacions que d'una atra manera quedarien infrautilizadas.
  • Escritoris plegables: populars en el món del minimalisme gràcies a que poden ocultar-se en facilitat quan no es necessiten amprar.

Alguns eixemples d'escritoris antics

[editar | editar còdic]

Escritoris famosos

[editar | editar còdic]
  • Bureau Mazarin, també conegut com a gabinet Mazarin, associat al moradura Mazarino, ministre de Luis XIV de 1642 a 1661,
  • Bureau du Roi, l'escritori cilíndric del rei Luis XV en Versalles
  • Bureau de Marie-Antoinette, chicotet escritori o taula d'escriure realisat pel ebanista Jean-Henri Riesener en 1783 per a amoblar el caseriu de la reina en Versalles.
  • Escritoris de Pierre Gole, ebanista de Luis XIV.
  • Escritoris de André-Charles Boulle para Trianon.
  • Escritori de Charles Cressent per al president de la República francesa, en el Palau de l'Elíseu, d'estil Luis XV, de fusta violeta, de el XVIII.
  • Escritori tipo secretaria realisat per David Roentgen para Luis XVI, decorat en un retrat de María Antonieta en marqueteria. Cada caixó s'obria per a tocar una melodia d'orgue.
  • Escritori Resolute, escritori de molts presidents americans en el Despaig Oval de la Casa Blanca, Washington.
  • Escritori d'Elisa Napoleone, escritori mecànic construït per Giovanni Socci per a Elisa Napoleone Baciocchi, princesa de Piombino i neboda de Napoleón I.

Influència dels ordenadors

[editar | editar còdic]

Fins a finals dels anys 80, els escritoris seguien sent un lloc per al papereig i les "màquines de negocis", pero l'ordenador personal s'estava imponent en les grans i mijanes empreses. Les noves suites d'oficina incloïen un aparador en "buit per als genolls" que servia de lloc per a un terminal o ordenador personal i una font per al teclat. Pronte, els nous dissenys d'oficines varen incloure també conjunts en forma de "O", que afegien una superfície de treball pont entre l'aparador atrasser i l'escritori davanter. Durant la recessió nortamericana de principis dels 90, molts directius i eixecutius varen tindre que realisar tasques de processament de texts i atres funcions que abans realisaven mecanógrafos i secretàries. Açò va fer necessària una ubicació més central de l'ordenador en estos sistemes d'escritori en "O".

En la generalisació dels ordenadors, el "paper d'ordenador" es va convertir en un suministrament d'oficina. El començ d'este boom del paper va donar lloc al somi de la "oficina sense paper", en la que tota l'informació apareixeria únicament en monitors d'ordenador. No obstant, la facilitat per a imprimir documents personals i la falta de comoditat per a llegir text en els monitors d'ordenador varen provocar una gran impressió de documents. La necessitat de més espai va dur a algunes empreses d'escritoris a colocar alguns accessoris en el panel frontal de la part posterior de l'escritori, com regletas d'enchufes i organisadors de cables, en un intent de rebujar l'escritori de desorde elèctric.


Durant el "boom tecnològic" dels anys 90, el número d'oficinistes va aumentar junt en el cost del lloguer d'oficines. l'escritori cubículo es va generalisar en Norteamérica com una forma econòmica d'apretunyar a més oficinistes en el mateix espai, sense reduir encara més el tamany de les seues estretes superfícies de treball. Les parets dels cubículos s'han convertit en un nou lloc per a que els treballadors fixen papers i atres objectes que abans es deixaven en la superfície horisontal de l'escritori. Inclús els propis bisells dels monitors d'ordenador s'utilisaven per a fixar notes recordatorias i targetes de visita.

A principis de la década de 2000, els treballadors d'oficines privades es varen donar conte de que els seus mobles per a colocar l'ordenador als costats o darrere dificultaven mostrar el contingut de la pantalla de l'ordenador a invitats o companyers de treball. Els fabricants han respost a este problema creant escritoris "orientats cap a davant", en els que els monitors d'ordenador es coloquen en la part davantera de l'estació de treball en forma de "O". La colocació del monitor cap a davant facilita la visibilitat dels companyers i permet vore l'informació que apareix en la pantalla.

La substitució dels voluminosos monitors de CRT per LCD de pantalla plana va lliberar molt espai en els escritoris. No obstant, el tamany de les pantalles solia aumentar per a donar cabuda a vàries finestres en pantalla i mostrar cada volta més informació simultàneament. El pes més llauger i el perfil més prim de les noves pantalles permetien montar-les en braços flexibles, de modo que podien girar-se cap a la vista o apartar-se del camí, i ajustar-se en freqüència segons fora necessari.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «A Short History of Desks» (en anglés). Interior Design.
  2. ↑ «Pedestal desk» (en anglés). Merriam-Webster.
  3. ↑ «Writing table» (en anglés). The Free Dictionary By Farlex.
  4. ↑ «How to Build a Loft Bed With a Desk Underneath» (en anglés). HGTV.
  5. ↑ Còpia fabricada durant la presidència d'Harry S. Truman.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aronson, Joseph. The Encyclopedia of Furniture. 3rd edition. New York: Crown Publishers Inc., 1965.
  • Bedell, Jean. Li grand guide dones styles. Paris: Hachette, 1996.
  • Boyce, Charles. Dictionary of Furniture. New York: Roundtable Press, 1985.
  • Comstock, Helen. American Furniture: 17th, 18th and 19th century styles. Lancaster, Pennsylvania: Schiffer Publishing, Ltd. 1997
  • Duncan, Alastair. Mobilier art déco. Paris: Thames and Hudson, 2000
  • Forrest, Tim. The Bulfinch Anatomy of Antique Furniture. London: Marshall editions, 1996.
  • Hinckley, F. Lewis. A Directory of Antique Furniture: The Authentic Classification of European and American Designs. New York: Bonança Books, 1988.
  • Moser, Thomas. Measured Shop Drawings for American Furniture. New York: Sterling Publishing Inc., 1985.
  • Nutting, Wallace. Furniture Treasury. New York: Macmillan Publishers, 1963.
  • Oglesby, Catherine. French provincial decorative art. New York: Charres Scribner's Sons, 1951.
  • Payne, Christopher, Ed. Sotheby's Concise Encyclopedia of Furniture. London: Conran Octopus, 1989.
  • Pélegrin-Genel, Elisabeth. L'art de vivre au bureau. Paris: Flammarion, 1995.
  • Reyniès, Nicole de. Li mobilier domestique: Vocabulaire Typologique. Paris: Imprimerie Nationale, 1987.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escritori&oldid=789406»