Oficina de Bàrbars

La Oficina de Bàrbars (llatí: scrinium barbarorum, grec: σκρίνιον τῶν βαρβάρων, skrinion tōn barbarōn), era un departament del govern del Imperi Romà/Bizantino. Es registra per primera volta en el Notitia Dignitatum de el V, a on va quedar baix el control del magister officiorum ("Mestre d'oficis"). El Notitia registra que es varen nomenar quatre secretaris (subadiuvae), ya siga del cos existent dels agents in rebus o adscrits d'atres oficines, per a cada una de les quatre divisions administratives principals de l'Imperi Oriental: Asiana, Pontica, Oriental, i Tracia i Iliria conjuntament. Estos s'encarregaven dels assunts de protocol i registre de qualsevol assunt relacionat en els "bàrbars". També poden haver eixercitat un paper en els servicis de traducció per a les missions de visita dels estats bàrbars. J.B. Bury creïa que l'oficina eixercia la supervisió de tots els estrangers que visitaven Constantinopla, i que estaven baix la supervisió de la Logoteca del Curs.

Alguns han afirmat, com l'autor Michael Antonucci, que l'Oficina de Bàrbars va actuar com una espècie d'oficina d'espionage per a l'Imperi. No obstant, no hi ha proves de que fora una oficina d'espionage, ni tan sols de que sobrevixquera a la reforma del càrrec de "mestre d'oficis" baix León III, 717-741, encara que hi ha un sagell de plom que du el nom d'un home, Pedro, que va ser α'σπαθάριος καὶ ἐπί τῶν βαρβάρων ("protospatharios i encarregats dels bàrbars"), que data de el IX. Els agents en rebusca dins del sistema postal són coneguts en atres llocs per mantindre una funció de recopilació d'inteligència interna en l'Imperi Romà fins a el VIII, i tenen una major pretensió de haver segut un servici d'inteligència imperial que l'Oficina de Bàrbars. Com la seua funció sembla haver tractat en les diverses nacions bàrbares en les que l'Imperi tenia tractes, incloses la traducció, la comunicació i la correspondència, l'Oficina de Bàrbars hauria tingut una funció d'inteligència en el sentit modern més ampli, a diferència del espionage.

El terme grec "bàrbar", d'orige antic, va aplegar a utilisar-se com a pijoratiu per a referir-se als pobles que no parlen grec, és dir, als estrangers. El seu us oficial durant l'época romana reflectia el punt de vista romà/bizantino de que la civilisació romana era la més alvançada de l'humanitat.

Bibliografia

• Antonucci, Michael. “War by Other Means: The Legacy of Byzantium”. History Today 43 (2): 11–13. ISSN 0018-2753. Recuperate le 21 de maig de 2007.
• Seeck, Otto (1876). Notitia Dignitatus, Accedunt Notitia Urbis Constantinopolitanae, Laterculi Provinciarum.
• Hague Academy of International Law (1939). ___protected_title_10___ (vol. Vol. 69), p. 160. ISBN 0-7923-2782-9.