Anar al contingut

Laterculus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Laterculus (llatí, plural: laterculi) és el nom donat en l'Antiguetat tardana i l'Alta Edat Mija a una llosa o tablilla de pedra o terracota[1] inscrita que s'utilisava per a difondre cert tipo d'informació disposta en forma de llista o calendari. D'esta manera, el terme va passar a designar el contingut representat per una inscripció d'este tipo, en la majoria dels casos una llista, un registre o una taula, independentment del soport en el que es publicara. Aixina, una llista de soldats d'una unitat militar romana, per eixemple dels reclutats o llicenciats en un any determinat, pot denominar-se laterculus,[2] un eixemple del com es troba en una inscripció de Vindonissa.[3] El terme grec equivalent és plinthos (πλίνθος; vejau plinto per a l'us arquitectònic).[4]

Un tipo comú de laterculus era el computus, una taula que calcula la data de Pasqua, per lo que laterculus equivaldria a sovint a fasti.[5] Isidoro de Sevilla dia que un cicle de calendari deuria cridar-se laterculus "perque té els anys ordenats per files", és dir, en una taula.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. El significat original de laterculus en llatí clàssic era "rajola" o "teixixca".
  2. Sara Elise Phang, The Marriage of Roman Soldiers (13 B.C.-A.D. 235): Law and Family in the Imperial Army (Brill, 2001), p. 313, 326.
  3. Duncan Fishwick, Imperial Cult in the Latin West (Brill, 1990), vol. 2.1, p. 441. Atres eixemples poden vore's en el Corpus Inscriptionum Rhenarum de Brambach Passim.
  4. Anthony Grafton, Joseph Scaliger: A Study in the History of Classical Scholarship (Oxford University Press, 1993), p. 331.
  5. Jane Stevenson, The 'Laterculus Malalianus' and the School of Archbishop Theodore (Cambridge University Press, 1995), p. 1.
  6. Isidore, Etymologies 6.17: quod ordinem habeat stratum annorum; Grafton, Joseph Scaliger, Joseph Scaliger, p. 331.