Ofir

Ofir (en hebreu אוֹפִיר, hebreu estàndart Ofir, hebreu de Tiberíades Ôp̄îr) és un port o regió mencionada en la Bíblia que va ser famosa per la seua riquea. Es creu que el rei Salomón rebia cada tres anys un carregament d'or, argent, sàndal, pedres precioses (OFI), marfil, monas i pavos reals de Ofir.

Estudiosos de la Bíblia, arqueòlecs i molts atres erudits han intentat determinar la localisació exacta de Ofir. Molts estudiosos moderns sostenen que podia haver estat en el suroest d'Aràbia, en la regió de l'actual Yemen. Esta és també la possible localisació del Regne de Saba. Una atra possibilitat és la costa africana del Mar Rojo, ya que el nom pot ser derivat de l'ètnia Afar d'Etiopia o en Egipte.

Atres possibles localisacions varien enormement. l'Easton's Bible Dictionary (1897) menciona la conexió a «Sofir», el nom copto per a l'Índia, i també una possible conexió a Abhira, en la desembocadura del riu Indo. Flavio Josefo ho va conectar en Cophen, un riu indi, a voltes associat a una part d'Afganistan.

Alguns estudiosos, que proponen conexions entre Eurasia i Amèrica abans de l'arribada de Colón, també han fet les seues pròpies hipòtesis, incloent llocs com Perú. En 1568, Álvaro Mendaña va aplegar a les illes Salomón, les va cridar aixina perque pensava haver aplegat a Ofir. Una atra referència es troba en el Gazophilatium regium Perubicum (1647) de Gaspar d'Escalona Agüero, especialment en la seua portada, que fa de Perú i les mines de Potosí un nou Ofir i aixina compara Salomón al rei Felipe IV.

També hi ha estudis que indiquen que Ofir era un dels 13 fills de Joctán, fill de Heber, fill de Sala, fill de Keinan, fill de Arfaxad, fill de Sem, fill de Noé.