Oftalmologia
La oftalmologia (del grec ὀφθαλμός [opthalmós], ‘ull’, i el sufix -logía, ‘tractat’, ‘estudi’, ‘ciència’, i este del prefix grec -λογία [loguía])[1][2] és l'especialitat mèdica que estudia les malalties dels ulls i el seu tractament, incloent el globo ocular, la seua musculatura, el sistema lagrimal i els parpallas. Les persones dedicades a l'oftalmologia es diuen oftalmólogos o oculistas (provenint esta última denominació del llatí). En la major part de les llegislacions occidentals, per eixemple l'espanyola, l'oftalmologia s'estudia com una especialitat dins de la titulació universitària de medicina. Com a disciplina, també s'aplica a la medicina animal, l'oftalmologia veterinària ha tingut un gran impuls en les últimes décades, per l'importància atribuïda a l'orgue de la visió en els animals i als alvanços tecnològics.
Història
[editar | editar còdic]Antiga Índia
[editar | editar còdic]El cirugià indi Sushruta va escriure Súsruta-samjita entre el III i el IV[3] Entre atres coneiximents mèdics i quirúrgics va descriure 77 malalties oculars (51 d'elles quirúrgiques), aixina com varis instruments quirúrgics i tècniques oftalmològiques,[4] entre elles, la que és considerada com la primera descripció d'operació de catarates i que era compatible en el método de gitat.[5] Ha segut descrit com un dels primers cirugians de catarates.[6][7]
Prehipocráticos
[editar | editar còdic]En el Papir d'Ebers de l'antic Egipte que data de 1550 a. C., es dedica una secció a les malalties oculars.[8]
Els prehipocráticos varen basar gran part dels seus conceptes anatòmics en l'especulació més que en l'empirisme.[8] Varen reconéixer l'esclerótica i la còrnea com les capes més externes de l'ull, també varen descriure la pupila i un líquit en el centre del globo ocular. Es creïa, per Alcmeón (V) i uns atres, que este decorregut era el mig de la visió i fluïa des de l'ull fins al cervell per un tubo. Aristóteles va alvançar estes idees en estudis empírics: va disseccionar ulls d'animals i va descobrir l'existència de tres capes en la paret de l'ull en lloc de dos, va descobrir que el decorregut tenia una consistència constant en la formació (o congelació) de la lent despuix de la mort, i es va vore que les capes circumdants estaven yuxtapostes. Ell i els seus contemporàneus varen propondre ademés l'existència de tres tubos que ixen de l'ull, no un. Un tubo de cada ull es trobava dins del cràneu.
El mege grec Rufo d'Éfeso (I) va reconéixer un concepte més modern de l'ull, en la conjuntiva, estenent-se com una quarta capa epitelial sobre l'ull.[8] Rufo va ser el primer en reconéixer un ull en dos cambres, en una cambra des de la còrnea fins al cristalí (ompli d'aigua), l'atra des del cristalí fins a la retina (ompli d'una substància pareguda a la clara d'ou).
Celso el filòsof grec del segon sigle d. C. va donar una descripció detallada de la cirugia de catarates pel método de gitat.
El mege grec Galeno (II) va remediar algunes descripcions errònees, inclús sobre la curvatura de la còrnea i el cristalí, la naturalea del nervi òptic i l'existència d'una cambra posterior del globo ocular. Encara que este model era un model modern de l'ull més o menys correcte, contenia errors. Aixina i tot, no es va alvançar de nou fins despuix de Vesalio. Després es va descobrir un cos ciliar i es va vore que la esclerótica, la retina, la coroides i la còrnea es trobaven en el mateix punt. Es va vore que les dos cambres contenien el mateix líquit, aixina com que la lent estava unida a la coroides. Galeno va continuar en l'idea d'un canal central, pero va disseccionar el nervi òptic i va vore que era sòlit. Va contar per error sèt músculs òptics, un de més. També sabia dels conductes lagrimals.
Islam medieval
[editar | editar còdic]Els científics perses i àraps islàmics medievals (a diferència dels seus predecessors clàssics) consideraven normal combinar la teoria i la pràctica, inclosa l'elaboració d'instruments precisos i, per lo tant, varen trobar natural combinar l'estudi de l'ull en l'aplicació pràctica d'eixe coneiximent.[9] Hunayn ibn Ishaq, i uns atres a partir del periodo àrap medieval, varen ensenyar que el cristalí està en el centre exacte de l'ull.[10] Esta idea es va propagar fins a finals d'el XVI.[10]
Ibn al-Haytham (Alhacén), en el seu Llibre d'Òptica va explicar que la visió ocorre quan la llum cau sobre un objecte, rebota i es dirigix als ulls.
Ibn al-Nafis, un àrap natiu de Damasc, va escriure un gran llibre de text, El Llibre Polit d'Oftalmologia Experimental, dividit en dos parts, Sobre la Teoria de l'Oftalmologia i Fàrmacs Oftàlmics Simples i Composts.[11]
Avicena va escriure en el seu Cànon "rescheth", que significa "retiformis", i Gerardo de Cremona va traduir açò aproximadament en 1150 al nou terme "retina".[12]
Periodo modern
[editar | editar còdic]En els sigles XVII i XVIII, les lupas varen ser utilisats per Malpighi, els microscopis per Leeuwenhoek, preparacions per a fixar l'ull per a estudi per Ruysch, i més vesprada la congelació de l'ull de Petit. Açò va permetre un estudi detallat de l'ull i un model alvançat. Varen persistir alguns errors, com: per qué la pupila va canviar de tamany (es veu que els gots del iris s'omplin de sanc), l'existència de la cambra posterior del globo ocular i la naturalea de la retina. Sense donar-se conte de les seues funcions, Leeuwenhoek va notar l'existència de fotorreceptores,[13] no obstant, no es varen descriure correctament fins a Gottfried Reinhold Treviranus en 1834.
Aproximadament en 1750, Jacques Daviel va advocar per un nou tractament per a la catarata per extracció en lloc del método tradicional d'acostamiento.[14] Georg Joseph Beer (1763–1821) va ser un oftalmólogo austríac i líder de la Primera Escola de Medicina de Viena. Va introduir una operació de colgajo per al tractament de catarates (operació de Beer), ademés d'haver popularisat l'instrument utilisat per a realisar la cirugia (gavinet de Beer).[15]
En Amèrica del Nort, els curanderos indígenes tractaven algunes malalties oculars fregant o raspant els ulls o les parpalles.[16]
En estos sigles es va produir un gran alvanç gràcies a l'aparició dels microscopis i de la possibilitat de poder fixar l'ull, lo que va permetre l'estudi detallat de l'ull al microscopi. Aixina i tot, persistien alguns errors, la capa que conté els cons i bastons, cèlules responsables de la visió, no va ser descoberta fins a 1834.
Europa
[editar | editar còdic]Encara que es practiquen intervencions quirúrgiques sobre l'ull des de l'antiguetat, es considera que un dels primers cirugians oftalmològics va ser Juan Freke, designat com a tal pels directors de l'hospital de Sant Bartholomew en 1727. No obstant, el primer hospital dedicat a l'oftalmologia no s'inauguraria sino fins a 1805 —hui conegut com a Hospital Moorfields Eye— en Londres. D'esta forma, Anglaterra es va convertir en un país punter en esta disciplina i va donar pas a l'oftalmologia moderna. Un gran alvanç es va produir en el nomenament del baró de Wenzel (1724-1790), un alemà que es va convertir en oculista del rei Jorge III de Gran Bretanya en 1772. La seua habilitat per a eliminar catarates va llegitimar el camp.[14] Els desenrolls clínics en Moorfields i la fundació de l'Institut d'Oftalmologia (ara partix del University College London) per Sir Stewart Duke-Elder varen establir el lloc com l'hospital oftalmològic més gran del món i un nexe per a l'investigació oftàlmica.[17]
En Berlín, el oftalmólogo Albrecht von Graefe va introduir l'iridectomía com un tractament per al glaucoma i va millorar la cirugia de catarates. També se li considera el pare fundador de la Societat Oftalmològica Alemana.
Numerosos oftalmólogos varen fugir d'Alemània despuix de 1933 quan els nazis varen començar a perseguir als descendents de judeus. Un líder representatiu va ser Joseph Igersheimer (1879–1965), conegut pels seus descobriments en arsfenamina per al tractament de la sífilis. Va fugir a Turquia en 1933. Com un dels huit directors emigrants de la Facultat de Medicina de l'Universitat d'Estambul, va construir una clínica moderna i va capacitar a estudiants. En 1939, es va anar als Estats Units i es va convertir en professor en l'Universitat de Tufts.[18] Al oftalmólogo alemà, Gerhard Meyer-Schwickerath se li atribuïx àmpliament el desenroll del predecessor de la coagulació en làser, la fotocoagulación.
En 1946, Igersheimer va realisar els primers experiments sobre la coagulació en llum. En 1949, va realisar el primer tractament exitós d'una solsida de retina en un fes de llum (coagulació de llum) en un dispositiu construït per ell mateixa en el sostre de la clínica oftalmològica de l'Universitat d'Hamburc-Eppendorf.[19][20]
L'oftalmologia polaca data d'el XIII. La Societat Oftalmològica Polaca va ser fundada en 1911. Un líder representatiu va ser Adam Zamenhof (1888–1940), qui va introduir certs procediments de conte ocular de diagnòstic, quirúrgics i no quirúrgics. Va ser eixecutat pels nazis alemans en 1940.[21]
Zofia Falkowska (1915–93) directora de la Facultat i Clínica d'Oftalmologia en Varsòvia de 1963 a 1976, va ser la primera en utilisar làsers en la seua pràctica.
Contribucions dels físics
[editar | editar còdic]Els físics destacats de finals d'el XIX i principis d'el XX varen incloure a Ernst Abbe (1840-1905), copropietari de les fàbriques de Zeiss Jena en Alemània, a on va desenrollar numerosos instruments òptics. Hermann von Helmholtz (1821-1894) va ser un erudit que va fer contribucions en molts camps de la ciència i va inventar l'oftalmoscopi en 1851. Abdós varen fer càlculs teòrics sobre la formació d'imàgens en sistemes òptics i també varen estudiar l'òptica de l'ull.
Subespecialidades
[editar | editar còdic]La necessitat de diagnòstic precoç i un maneig precís ha impulsat l'aparició de subespecialidades dins de l'oftalmologia, estes a la seua volta poden aproximar-se a la malaltia ocular des de diferents perspectives com lo és l'estudi d'una malaltia en específic: glaucoma, estrabisme, malalties inflamatorias oculars. L'estudi, diagnòstic i tractament de malalties d'una regió o orgue de l'ull: retina, còrnea, òrbita, segment anterior, neuroftalmología. L'estudi i tractament de malalties d'un grup d'edat com l'oftalmologia pediàtrica. Estudi de métodos diagnòstics i de gabinet: ecografia i ultrasò ocular. Estudi i tractament rehabilitador d'una condició oftalmològica remanente: visió baixa. Dites subespecialidades solen cursar-se posterior a la realisació de l'especialitat en oftalmologia per un periodo d'1 a 2 anys segons els plans d'estudi i solen tindre un aval hospitalari, institucional i universitari segons la llegislació del país a on s'eixercix la professió.
Malalties del globo ocular
[editar | editar còdic]Les malalties més freqüents són: miopia, hipermetropía, astigmatisme, presbicia, conjuntivitis, queratitis, problemes de sac lagrimal, estrabisme, catarata, malalties de la retina i glaucoma. Una de les llabors més habituals del oftalmólogo és la detecció diagnòstic i tractament dels defectes de refracció com la miopia i l'astigmatisme, si no es detecten en el moment adequat poden ocasionar problemes importants de visió.
Tractaments més comuns
[editar | editar còdic]Els tractaments més habituals que desenrolla la disciplina de l'oftalmologia poden ser classificats en tres tipos, segons la seua naturalea:
- Farmacològics. Consistents en la prescripció de fàrmacs que permeten tractar la malaltia. Habitualment s'administren en forma de coliri.
- Òptics. Consistents en l'exploració de l'ull (com a instrument òptic que és, somés a les lleis físiques) per a determinar la graduació necessària en ulleres i valorar si té hipermetropía o miopia. Esta activitat és desenrollada també pels optometristas, puix també tenen una série precisa de coneiximents oftalmològics.
- Quirúrgics. Usant la cirugia exéretica o la funcional (restituir una funció) en malalties com el glaucoma, catarata, queratocono, pterigión (invasió de la còrnea per la conjuntiva), obstrucció de la via lagrimal, solsida de retina, etc. La cirugia refractiva actua sobre el segment anterior d'ull: còrnea, cambra anterior, cambra posterior i cristalí i s'ampra freqüentment per al tractament de la miopia, hipermetropía i astigmatisme.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ rae. es/oftalmolog%C3%ADa? m=form Definició de "oftalmologia" en el Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001. (Consultat divendres, 26 de giner del 2024.)
- ↑ rae. es/drae/? val=-logía «-logía», Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001.
- ↑ Encyclopedia of epidemiology, SAGE, p. 547. ISBN 978-1412928168.
- ↑ Bidyadhar (1939). Sushruta's Ophthalmic Operations, 22, pp. 553.
- ↑ Agarwal (1965). Ancient Indian Ophthalmology, The Ophthalmic Optician, 5(21),1093-1100, Association of Optometrists, Londres.
- ↑ «infinityfoundation. com/mandala/t_es/t_es_agraw_susruta. htm Susruta: The Great Surgeon of Yore». Infinityfoundation. com.
- ↑ “Sushruta: The father of Indian surgery and ophthalmology” (1997). Documenta Ophthalmologica. Advances in Ophthalmology 93 (1–2): 159–167. doi:. PMID 9476614.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «mrcophth. com/Historyofophthalmology/Introductory. htm History of Ophthalmology».
- ↑ David C. Lindberg (1980). org/details/scienceinmiddlea0000unse_p8j9 Science in the Middle Ages, University of Chicago Press, p. org/details/scienceinmiddlea0000unse_p8j9/page/21 21. ISBN 0-226-48233-2.
- ↑ 10,0 10,1 “A medieval fallacy: the crystalline lens in the center of the eye” (2016). Clinical Ophthalmology 2016 (10): 649–662. doi:. PMID 27114699.
- ↑ David C. Lindberg (1997). Helaine Selin (ed.). org/details/encyclopaediaofh0000unse Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Senar-Western Cultures, Kluwer Academic Publishers, p. org/details/encyclopaediaofh0000unse/page/410 410. ISBN 0792340663.
- ↑ “From where does "repte" in retina originate?” . Graefe's Archive for Clinical and Experimental Ophthalmology 252 (10): 1525–1527. doi:. PMID 25107541.
- ↑ «arts. rpi. edu/~ruiz/stereo_history/text/visionsc. html Important Dates in Vision Science».
- ↑ 14,0 14,1 Wyman A. L. (1991). “Baron De Wenzel, Oculist to King George III: His Impact on British Ophthalmologists”. Medical History 35 (1): 78–88. doi:. PMID 2008123.
- ↑ google. com/books? id=U2Iigywli08C Fuchs, Ernst, and Alexander Duane. Text-book of Ophthalmology. Philadelphia, PA: J. B. Lippincott Company, 1908.
- ↑ “Ophthalmology in North America: Early Stories (1491-1801)” (2017). Ophthalmology and Eye Diseases 9: 1–51. doi:. PMID 28804247.
- ↑ Davidson Luke (1996). “'Identities Ascertained': British Ophthalmology in the First Half of the Nineteenth Century”. Social History of Medicine 9 (3): 313–333. doi:. PMID 11618725.
- ↑ Namal Arin, Reisman Arnold (2007). “Joseph Igersheimer (1879–1965): A Visionary Ophthalmologist and his Contributions before and after Exile”. Journal of Medical Biography 15 (4): 227–234. doi:. PMID 18172563.
- ↑ Goes, Frank (2013). org/details/eyeinhistory0000goes Eye in history, New Delhi: Jaypee Brothers. OCLC 813930522. ISBN 9789350902745.
- ↑ Boyd, Benjamin (2010). Modern ophthalmology : the highlights : the account of a master wintnessing a 60 year epoch of evolution and progress (1950-2010), Panama: Jaypee-Highlights Medical Publishers. OCLC 720191230. ISBN 9789962678168.
- ↑ Wincewicz Andrzej (2009). “Dr Adam Zamenhof (1888-1940) and his insight into ophthalmology”. Journal of Medical Biography 17 (1): 18–22. doi:. PMID 19190194.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oftalmologia.
- En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre Oftalmologia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oftalmología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.