Anar al contingut

Oiketicus kirbyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
bicho canasto (Oiketicus kirbyi)


El bicho canasto o bicho del cesto (Oiketicus kirbyi) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Psychidae que s'estén per zones boscoses del continent americà, des de la Argentina fins a Mèxic.

Com el restant dels psíquidos, viuen la major part de la seua vida dins d'un capoll format per seda i restants vegetals. Posseïx un marcat dimorfisme sexual: les femelles viuen tota la seua vida dins de el "canasto", carixen d'ales i les seues pates són a penes rudimentàries. Els machos són chicotetes arnes que només emergixen en estat adult, quan es dediquen únicament a fecundar una femella, abans de morir.

Descripció i cicle de vida

[editar | editar còdic]

El seu cicle de vida presenta una sola generació per any. Les larves naixen en primavera en les branques altes dels arbres; en l'hemisferi sur, açò ocorre des d'octubre a decembre. En emergir són chicotetes larves groguenques que s'alimenten dels fulls. A les poques hores de nàixer emeten per les seues glándulas labials un llarc filament sedoso, despenjant-se de les branques superiors de modo que, ajudades pel vent, es disseminen en branques inferiors o en el sol, des d'a on es dirigixen a arbres i arbustos propencs, als que trepen. A partir de les 24 hores de vida comencen a teixir un capoll, format per restants vegetals leñosos adherits per fils de seda, del com emergixen solament el seu cap i pates. En distintes etapes repetixen el procediment de despenjar-se per mig de fils de seda cap a branques inferiors.

El capoll creix en el creiximent de la larva, especialment quan es produïxen les mudes, aplegant a alcançar uns 5 cm de llarc. En les seues primeres etapes té forma cònica, mentres en les seues etapes finals tenen forma ovada allargada. El color del capoll generalment és grisáceo.

Durant la seua vida com a larva mengen vorazmente dia i nit, causant estralls en els fulls, brots, flors i branques de les plantes atacades. Es desplacen llentament dins de zones boscoses, pero provoquen atacs massius a plantacions de vàries espècies, tals com banano, cacao, palma d'oli, cocotero, distints citrus, eucaliptos, vinya i acacia blanca.

Despuix de la curta etapa de bua, en autumne, la femelles permaneix dins del capoll, que adquirix la seua forma i tamany definitiu; la seua boca ya no és funcional, no presenta ales i les pates són a penes rudimentàries, i no li permeten desplaçar-se. Es llimita a esperar l'arribada d'un macho.

El macho, en canvi, és una arna alada de color marró, en zones clares i obscures; les seues ales presenten poques de les escamas presents en les ales dels lepidòpters, i en canvi presenten una estreta i densa capa de pèls. El seu aparat bucal no és funcional. Vola tant de dia com de nit en busca d'un cesto d'una femella. En aplegar al canasto introduïx el seu abdomen dins del canasto en una laboriosa operació que dura aproximadament una hora fins a conseguir fecundar a la femella. A continuació mor.

La femella fecundada obtura tots els orificis, posa els seus ous dins del seu propi canasto i mor. Un canasto conté uns 800 ous de promig, pero usualment alcancen fins a 1500 ous, havent-se registrat postures de fins a 4000 ous. Passa l'hivern exclusivament com a ou.

Control de plagues

[editar | editar còdic]

Per a les espècies arbustivas, la forma més efectiva de combatre-ho és l'eliminació dels canastos de les plantes; en les vinyes s'eliminen durant les podes d'hivern, enterrant els canastos i cremant les branques.

L'operació d'eliminació de canastos és sensiblement més complicada en espècies tropicals, i pràcticament impossible en arbres. En eixos casos s'impon el control químic en insecticida. L'espècie és molt sensible a dosis baixes de pràcticament qualsevol insecticida, pero el seu control depén de que l'animal ingerixca el producte en alimentar-se de les plantes, ya que l'insecticida no pot travessar la paret del canasto. Per això mateixa el control químic deu repetir-se vàries voltes, en el consegüent risc per als operaris i les llimitacions per al consum de les frutes.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]