Okavango

Archiu:Okavangolodge.jpg

Okavango

El riu Okavango és un llarc riu africà, que naix en la replanell de Bié, en Angola, en una zona prou plujosa, i que despuix d'un recorregut d'uns 1600 km penetra en una conca endorreica, ya en Botswana, a on ha format una extensa regió aluvial impròpiament denominada i coneguda en tot lo món com el delta del Okavango. Com desemboca en una zona en un clima molt àrit, es tracta d'un riu alóctono, com és el cas del Nilo en Egipte, o el riu Níger en Mali. La seua conca drena una superfície de 721 277 km².

Clima

Archiu:Okavango Swamp, Botswana.JPG

Riu Okavango des de l'espai (fotografia de la NASA).

Archiu:Okavango Swamp, Botswana.JPG

Bosc de papirs en la delta del Okavango. La profunditat de l'aigua no supera els 50 cm. en dit bosc

L'estació de les pluges en la delta coincidix en la d'Angola, que té lloc entre octubre i abril i produïx la riuada del riu Okavango, que escomença a notar-se en decembre i tarda nou mesos en completar-se per l'escassa pendent del riu, uns 60 m en 450 km. Les pluges són més abundants en el nort i menors en el sur, a on el riu s'interna en el desert de Kalahari.

En la ciutat de Maun, la porta sur de la delta del Okavango, el contrast entre el dia i la nit és molt gran en hivern, en una mija de les mínimes de 6 °C i una mija de les màximes de 23 °C. No són rares les gelades durant les ones de fret. En estiu, la calor és molt forta pero de nit seguix refrescant, en una mija de les mínimes de 19 °C en novembre i decembre i una mija de les màximes de 35 °C en octubre, abans de les pluges. La humitat es manté entre el 55 i el 70 per cent.

Les pluges són nules en juliol, agost i setembre i pràcticament nules en maig i juny, en 5 i 3 mm de mija. En octubre, la mija és de 23 mm; en novembre, de 56 mm; en decembre, de 86 mm; en giner, el més més humit, de 107 mm; en febrer, de 71 mm; en març, de 71 mm, i en abril, de 18 mm; després s'acaben, pero les aigües seguixen pujant moltes voltes fins a juliol.

Mamífers: els cinc grans i els sèt magnífics

Archiu:Okavango Swamp, Botswana.JPG

Elefants en la delta del Okavango.

Estes denominacions tendixen a usar-se en Àfrica per a definir als animals més atractius per al visitant. Les dos se superponen, i als big five que tot turiste busca: el lleó, el lleopart, l'elefant, el rinoceront i el búfalo, s'unixen el guepardo i el licaón, per a donar lloc als sèt magnífics (the magnificent seven) que pocs poden vore en estat salvage.

• Els lleons del Okavango són famosos pel seu tamany i fortalea, i perque es diu que són els únics lleons nadadors que existixen, ya que es veuen obligats a fer-ho quan la riuada estiuenca els deixa aïllats en illots que antílops i impalas, els seus assuts habituals, abandonen. En la Chief Island, en el parc nacional de Moremi, existix una chicoteta població de lleons en disminució que s'alimenta exclusivament de búfalos. Es calcula que una vintena de lleons acossen i són acossats per un miller de búfalos que els planten cara. Estos felinos són extraordinàriament musculosos, puix la caça del búfalo negre exigix una fortalea enorme. Varis lleons, generalment lleones, ataquen a la manada en busca de l'eixemplar més dèbil, pero quan este és atacat i yacer en el sol, el restant de la manada es torna i en les banyes i les pates ataquen a la seua volta als seus caçadors. El resultat és una manada de lleons en disminució.

• Els elefants són abundants en el Okavango. Les senyals del seu alvanç són abundants en tots els llocs: excrements, arbres descortezados o derribats, sendes del pas de les manades, que poden ser de més de cinquanta individus. És fàcil trobar-los en les vores de les illes, a on la vegetació és més abundant i no és rar vore mascles solitaris en illots molt menuts, ramoneando els arbres. Els elefants no tenen problemes per a desplaçar-se per un sistema aquàtic de poca profunditat com és la delta.

• El lleopart, el príncip dels predadores, és un caçador solitari molt difícil d'observar, puix viu en casi qualsevol hàbitat, caça de nit i s'amaga a dormir durant el dia en les branques dels arbres, en molts casos grans i d'espés fullage que els oculten completament, salve per a un observador aveat. ya que no hi ha molts i estan localisats, cal confiar en els guies locals per a trobar-los.

• Els rinoceronts són escassos en Botswana degut a que han segut sempre perseguits per l'home i no és un animal al que li agrade l'aigua, de manera que no es pot refugiar en els pantans. En l'any 2002, varen ser reintroducidos en la Chief Island quatre rinoceronts blancs que poden vore's el nort del Eagle Island Camp. Els rinoceronts negres es troben en perill d'extinció, pero s'estan fent esforços per a la seua recuperació en el Khama Rhino Sanctuary de Botswana.

• Els búfalos negres (Syncerus caffer) viuen en zones en moltes pastures, aigua i ombra, és dir, a on hi ha illes mijanes que permeten la vida de les manades. Són molt perillosos en estat salvage.

• Els licaones o gossos salvages (Lycaon pictus) són animals extraordinàriament inteligents que cacen en grup i seguixen estratègies envejables que els permeten caçar antílops tan grans com el kudú, pero són massa confiats en les persones i estan en perill d'extinció.

• El guepardo (Acinonyx jubatus) és el mamífer més ràpit del món. Es troba en les zones més apartades de la delta i es troba en perill d'extinció en estat salvage, puix és assut fàcil de depredadors com el lleó o el lleopart. No obstant, s'han creat a lo manco cinc reserves en el sur d'Àfrica a on es reproduïxen sense problemes gràcies a que són un atractiu turístic molt rendable.