Olestra

Archiu:Olestra stereo animation.gif

Animació representant una molècula de Olestra

Olestra (també conegut pel seu nom comercial Olean) és un substitut dels greixos que no aporta triacilgliceroles, calories ni colesterol als productes alimenticis. Ha segut utilisat en la preparació d'aliments que tradicionalment contenen una gran cantitat de greixos o olis tals com les creïlles fregides ("Chips"), tendint a disminuir o fins a eliminar el seu contingut. En els últims anys de la década de 1990, Olestra va cobrar mala fama pels seus desagradables efectes secundaris.

Comercialisació

Olestra va ser descobert accidentalment pels desarrollistas F. Mattson i R. Volpenhein de la firma Procter & Gamble (P&G) en 1968, mentres portaven a terme una investigació sobre greixos que pogueren ser més fàcilment assimilades per infants prematurs. En 1971 P&G va concertar una reunió en l'Administració Federal de Drogues I Aliments de USA (FDA) per a examinar que série d'ensajos serien necessaris per a introduir a olestra com aditiu alimentari.

Durant els següents ensajos, P&G va poder comprovar que un dels efectes secundaris d'utilisar olestra per a tongada dels greixos naturals en la dieta era que disminuïa els nivells sanguíneus de colesterol. Seguint esta possiblement lucrativa alternativa, en 1975 P&G va reblir un nou formulari de requeriments de la FDA per a utilisar a olestra com "droga medicinal" específica per a disminuir els nivells de colesterol. No obstant, la larguísima série d'estudis que varen deure portar a terme varen fallar en demostrar la reducció del 15% en els nivells de colesterol que requeria la FDA per a aprovar-ho com a tractament, en lo que es va perdre interés en posteriors treballs sobre olestra.

En 1984 la FDA li va permetre a la firma Kellogg's fer l'anunci publicitari de que els seus cereals de desdejuni en alt nivell de fibra alimentària resultaven efectius per a reduir el risc de càncer. P&G immediatament va començar una atra série d'ensajos que va durar tres anys. Quan estes proves es varen terminar, P&G va presentar a olestra per a la seua aprovació com a aditiu alimentari, tractant d'obtindre el permís d'us per a reemplaçar fins al 35% de greixos en aliments casers i fins al 75% en usos comercials.

Una de les principals preocupacions de la FDA sobre Olestra va ser l'ironia de que encorajara als consumidors a consumir una major cantitat d'aliments de la "punta de la piràmide" alimentària, per la percepció de que açò podia resultar saludable. Segons la FDA açò hauria pogut dur als compradors a incórrer en excés de consum, pensant que l'adició de Olestra eliminaria les conseqüències negatives. A la llum d'estos fets, conclou que l'aprovació de Olestra com a aditiu hauria significat que els consumidors serien encorajats a ingerir aliments en un import relativament elevat d'un aditiu, les conseqüències del qual a llarc determini per a la salut no estaven suficientment documentades. Este fet va ser lo que va fer que la FDA es mostrara particularment contrària a aprovar el producte, ademés dels efectes secundaris que sí estaven demostrats tals com la diarrea i la pèrdua de vitamines liposolubles. En agost de 1990, P&G va estretir el seu enfocament apuntant al segment de "saborosos snacks" (refrigerios), tals com creïlles fregides (chips), crackers i atres aliments similars.

Per a este punt les paleses originals es trobaven ya prop de la seua data d'expiració (1995), de modo que P&G es va preocupar per tramitar una extensió, la qual varen rebre en decembre de 1993. Esta extensió va durar fins al 25 de giner de 1996. Mentres el procés d'aprovació continuava, a la P&G se li va sumar un gran número d'atres empreses que varen senyalar a l'aprovació de Olestra com un típic eixemple de la burocràcia de la FDA arrastrant els peus. Baixe pressió, l'aprovació finalment va ser concedida el 24 de giner de 1995, un dia ans que la palesa expirara, provocant una extensió automàtica dels drets de propietat per atres dos anys.

En l'any 2010 les creïlles fregides Lay's en la seua versió "light" encara es troben disponibles, llistant a olestra com un dels seus ingredients.

Efectes secundaris

Olestra va ser aprovat per la FDA per a la seua utilisació com a aditiu en 1996 i es va utilisar inicialment per a l'elaboració de creïlles fregides baix el nom comercial WOW chips de l'empresa Fregit Lay. En 1998, durant el primer any de venda a nivell nacional de productes comercials en olestra, i en acabant de que la Comissió Consultiva d'Aliments de la FDA confirmara la sentència que fera dos anys abans; les vendes varen ser de més de 400 millons de dólars. No obstant, en 2000 les vendes varen disminuir a solament 200 millons de dólars, principalment per la poc halagüeña etiqueta d'advertència de la FDA: "Este producte conté Olestra. Olestra pot causar còlics abdominals i fugues anals. Olestra inhibix l'absorció d'algunes vitamines i atres nutrients. S'han afegit vitamines A, D, I, i K."

Esta condició que normalment només ocorre per un consum excessiu en un curt periodo de temps, es coneix com "esteatorrea", i és deguda a que olestra no és degradat per les enzimes humanes i és capaç d'atrapar greixos i vitamines provocant un síndrome de malabsorción de greixos.

De qualsevol modo les vendes varen caure tan estrepitosamente que P&G es va rendir en els seus intents d'ampliar els usos de Olestra, i inclús va aplegar a vendre la seua fàbrica de olestra en Cincinnati a tecnologies Twin Rivers en febrer de 2002.

La FDA va retirar la seua etiqueta d'advertència en 2003 degut a que "havent realisat una revisió científica de varis estudis de mercat remesos per P&G, com aixina també els reportes d'efectes adversos remesos per la P&G i el Centre per a la Ciència en l'Interés Públic; La FDA conclou que l'etiqueta d'advertència ya no es justifica", I això a pesar d'haver rebut més de 20.000 queixes. En eliminar l'etiqueta advertint el contingut de olestra, la FDA va citar un estudi de sis semanes de duració portat a terme per Procter & Gamble (a l'adop els creadors de olestra), sobre un grup de més de tres mil persones; mostrant que el grup de consumidors de olestra només va experimentar un llauger aument en la freqüència de deposiciones.

P&G ademés va treballar durament per mig de campanyes publicitàries que remarquen els efectes positius d'aditiu, aplegant a treballar directament en la comunitat sanitària. Pero, més allà de que la cultura popular desaprovava el producte, molts consumidors simplement no varen vore els ràpits resultats que esperaven d'un producte que veen com una espècie de panacea universal. Açò és aixina perque olestra només va abordar el patró de consum de greixos nortamericà. Els Aliments que contenen olestra no contenen calories de greixos i molts nortamericans varen creure que podien menjar més d'ells "salvant" la diferència. No obstant el menjar creïlles fregides en olestra no és un modo particularment eficaç de millorar la dieta global.

Olestra es troba prohibit en molts països, incloent al Regne Unit i Canadà.