Olor aliáceo
La olor aliáceo és l'aroma típic que despedixen l'all i la ceba quan li'ls martafalla, curta o enforfoguix. L'olor no és privativo d'estes dos hortalices, ya que molts atres membres de la subfamília de les alióideas presenten esta olor tan característica. Aixina mateix, l'arsènic[1] presenta olor aliáceo, aixina com també l'alé de les persones intoxicades en arsènic, en fòsfor, en teluro[2] o en pesticidas organofosforados (llevat que estos estiguen dissolts en hidrocarburs).
Molts composts volàtils del sofre han segut proposts com a responsables de l'olor aliàceu de l'all, com per eixemple els tiosulfinatos, els hiosulfinatos, els composts que s'originen a partir de la degradació dels àcit sulfénicos. Utilisant diferents métodos d'anàlisis químic s'ha pogut identificar als tiosulfinatos i a l'òxit de tiopropanal com les molècules responsables de l'olor aliáceo.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Myriam Gutiérrez de Salazar. Arsènic. CAPÍTULO 7. URGENCIAS TOXICOLÓGICAS. Encolombia.
- ↑ Fiches Internacionals de Seguritat Química Teluro [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ferary S., Auger J. What is the true odour of cut Allium? Complementarity of various hyphenated methods: Gas chromatography-mass spectrometry and high-performance liquid chromatography-mass spectrometry with particle beam and atmospheric pressure ionization interfaços in sulphenic acids rearrangement components discrimination (1996) Journal of Chromatography A, 750 (1-2), pp. 63-74.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olor aliáceo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.