Ones de ràdio
Les ones de ràdio són un tipo de radiació electromagnètica[1] en llongituts d'ona en el espectre electromagnètic més llarc que la llum infrarroja.
Estes ones es propaguen a la velocitat de la llum i es generen de forma natural per mig de fenomens com els rajos o per objectes astronòmics, aixina com de manera artificial a través de dispositius electrònics conectats a antenes. La seua freqüència oscila típicament entre els 3 kHz i els 300 GHz, lo que correspon a llongituts d'ona que van des dels 100 quilómetros fins a un milímetro.[2] Per la seua capacitat per a travessar l'atmòsfera terrestre i diversos materials sòlits, són el mig fonamental per a la transmissió d'informació en tecnologies de telecomunicació, incloent la radiofonía, la televisió, la telefonia mòvil i els sistemes de navegació per satèlit.
Poden ser creades per fenomens naturals tals com llampades, o per objectes astronòmics. També poden ser generades de manera artificial i són utilisades per a comunicacions de ràdio fixa i mòvil, radiodifusió, radar i atres sistemes de navegació, satèlits de comunicacions, rets telemàtiques inalàmbriques i moltes atres aplicacions.[3]
Este tipo d'ones estan generades per transmissors de radi i són rebudes per receptors de radi. Per una atra part, tenen característiques de propagació diferents en funció de la freqüència. Açò significa que poden distinguir-se al voltant d'obstàculs com a montanyes i seguir el contorn de la terra (ones de superfície), les ones més curtes poden refractarse en la ionosfera i alcançar punts més allà de l'horisó (ones ionosféricas), mentres que llongituts d'ona molt més curtes es difractan molt poc i viagen en llínea recta.[4] Açò es coneix com a propagació en llínea de vista, aixina que les seues distàncies de propagació estan llimitades a l'horisó visual.
Descobriment i explotació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la ràdio.
Les ones de ràdio es varen predir per primera volta en un treball matemàtic realisat en 1867 pel físic matemàtic escocés James Clerk Maxwell.[5] Maxwell va descobrir les propietats de la llum en forma d'ona i similituts en les observacions elèctriques i magnètiques. La seua teoria matemàtica, ara cridada equacions de Maxwell, descrivia ones de llum i ones d'electromagnetisme que viagen en l'espai, irradiadas per una partícula carregada a mida que experimenta una acceleració. En 1887, Heinrich Hertz va demostrar la realitat de les ones electromagnètiques de Maxwell en generar experimentalment ones de radi en el seu laboratori, demostrant que exhibien les mateixes propietats d'ona que la llum:[6] ones estacionarias, refracció, difracció i polarisació. Les ones de radi, originalment cridades "ones hertzianas",[7] varen ser utilisades per primera volta per a la comunicació a mitan de la década de 1890 per Guglielmo Marconi, qui va desenrollar els primers transmissors i receptors pràctics de ràdio. El terme modern "ona de radi" va reemplaçar el nom original "ona hertziana" al voltant de 1912.
Velocitat, llongitut d'ona i freqüència
[editar | editar còdic]En el buit les ones de radi viagen a la velocitat de la llum.[8][9] Quan passen a través d'un mig material, es ralentisen segons la permeabilidad i permitividad d'eixe objecte. L'aire és lo suficientment tènue com per a que en la atmòsfera terrestre les ones de radi viagen molt prop de la velocitat de la llum.
La llongitut d'ona és la distància des d'un pico del camp elèctric de l'ona (pique / cresta de l'ona) al següent, i és inversamente proporcional a la freqüència de l'ona. La distància que recorre una ona de radi en un segon, en el buit, és de 299 792 458 m (983 571 056 peus), que és la llongitut d'ona d'una senyal de radi d'1 Hz. Una senyal de radi de 1 MHz té una llongitut d'ona de 299.8 m (984 peus).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atkins, Peter; Jones, {{{nom2}}} (2006). Principis de química: els camins del descobriment (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500600804.
- ↑ «The world's largest ràdio station - Carlos A. Altgelt».
- ↑ Ellingson, Steven W. (6 d'octubre de 2016). Radi Systems Engineering (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781316785164.
- ↑ «Radi regulations».
- ↑ «James Clerk Maxwell».
- ↑ «Heinrich Hertz: The Discovery of Radi Waves». www.juliantrubin.com. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ «22. Word Origins». earlyradiohistory.us. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ «FREQUENCY & WAVELENGTH CALCULATOR». Consultat el 15 de giner de 2018.
- ↑ «National Ràdio Astronomy Observatory - National Ràdio Astronomy Observatory». Consultat el 15 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ondas de radio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.