Onopordum hinojense
Onopordum hinojense és una espècie de planta herbàcea del gènero Onopordum de la família de les Asteraceae. És un endemisme de la Província d'Huelva en el suroest de la península ibèrica i que, actualment (2012), es troba en perill d'extinció per raons purament genètiques, puix sofrix hibridació introgresiva unidireccional en una atra espècie del gènero, Onopordum nervosum, que amenaça la seua existència.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie de planta herbàcea bienal, generalment de talle únic de 40-220 cm d'altura, en dens indumento araneoso o no, erecto o erecto-ascendent, ramificat únicament en la seua part superior, de secció alguna cosa poligonal, longitudinalmente acostillados i alados –en 4-6 ales sense nervadura reticulada i d'1-8 mm d'esgambi i en espines d'1,5-6 mm– en fulls en pràcticament tota la seua longitus, fulls que són menors cap a l'àpiç del talle; són decurrentes, lanceoladas sanceres o pinnatífidas, pinnatipartidas o pinnatisectas en lòbuls espinosos estrets, de fes vert i envés vert-blanquecino, en dens indumento araneoso; les basals, rosuladas i, en la seua majoria, pinnadas, sésiles, en llim de 9,5-60 per 1,5-10 cm. Els capítuls són largamente pedunculados, solitaris i terminals o en grups de 2-4 organisats en inflorescèncias racemiformes o corimbiformes. El involucre, de 30-45 per 20-40 mm, és ovoide o globoso, usualment araneoso, en bràcteas coriáceas, imbricadas, dispostes en 7-8 séries, gradualment majors cap a dins del capítul, erecto-palesos despuix de la floració, glabras, verda-groguenques, per lo general violetas en la part superior, de marge antrorso-escabrido, les mijanes estretides de manera alguna cosa brusca en un llarc acumen terminat progressivament en espina apical. El Receptàcul és pla, en les vores dels alvéolos irregularment dentados.Els flósculos tenen la corola a voltes glandulosa en la seua cara externa, en un tubo de 17-25 mm, blanc i un llim de 12-15 mm, d'un rosa violáceo, en lòbuls desiguals. Les cipselas, de 6-7 per 1,5-2 mm, són obovoides, de secció més o menys quadrangular, en 4 costelles angulars llongitudinals i varis nervis inconspicuos en cada cara que és de superfície irregularment i transversalmente ondulada. La placa apical, en marge sancer, té un nectario persistent central rodejat d'un vilano blanquecino-groguenc, en 2 files de pèls dentículados de 8-14 mm en un o dos d'ells alguna cosa més llarcs.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme Onubense estricte, en el Parc nacional i natural de Doñana i la seua comarca. En pinades i boscs de Pyrus bourgaeana i Quercus suber, sobre substrat arenenc del marge de la marisma del Riu Guadalquivir i de l'entorn del Municipi de Fenolleres (Palau del Llom del Grullo), en el suroest de la Província d'Huelva (Espanya). Florix i fructifica en primavera. En perill d'extinció.[4][2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser creada per Salvador Talavera Lozano & alt. i publicada la seua descripció original, sense figuració,[5] en Acta Botanica Malacitana, vol. 33, p. 357-382[1], Màlaga, 2008.[3]
- Onopordum: El nom genèric prové del llatí ǒnǒpordǒn/ǒnǒpradǒn, derivat del Grec όνόπoρδoν, de όνό «ruc» i πορδον «nyofla», o siga que «nyofla de ruc», aludint a la suposta propietat de la planta de produir ventosidades sorolloses a estos animals quan li la mengen,[6][7] referenciado com a tal en Plinio el Vell, Història naturalis (27, 110, LXXXVII: "Onopradon cum ederunt, asini crepitus reddere dicuntur.")[8][9] i corroborat pel creador del gènero («Onopordon est composé dones mots Grecs 'όνος', Asne , & 'πέρδω', je pete, parce qu'on prétend que ces Plantes font peter els Asnes qui en mangent»[2]).
- hinojense: en alusió al Municipi de Fenolleres, en la Província d'Huelva (Espanya), d'a on és nativa l'espècie.
- Sinònims
-
- Onopordum dissectum sensu Talavera in Valdés, Talavera & Galiano, 1987, senar Murb., 1921.
Número de cromosomas: 2n = 34.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Francisco Balao F., Casimiro-Soriguer R., García-Castano J.L., Terrab A. & Talavera S., Big thistle eats the little thistle: does unidirectional introgressive hybridization endanger the conservation of Onopordum hinojense?, New Phytologist, vol. 206, p. 448–458, 2015».
- ↑ 2,0 2,1 «Onopordum hinojense en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit, 2015».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Talavera S. , Balao F. , Casimiro-Soriguer r. , Talavera Solís M., Terrab A. & Ortiz M.Á., Dos espècies noves del gènero Onopordum L. del llitoral atlàntic (SW d'Espanya i NW de Marroc). Two new species of genus Onopordum L. from the Atlantic coast (SW Spain and NW Morocco).».
- ↑ «Mapa de l'Àmbit d'aplicació del Pla de Conservació de Dunes, Arenals i Penya-segats Costers, Junta d'Andalusia, Conselleria de mig ambient i ordenació del territori, Acort de 13 de març de 2012».
- ↑ «Holotype of Onopordum hinojense Talavera et al, family Compositae, JSTOR, Global Plants».
- ↑ «Onopordum en Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology, Compiled by Michael L. Charters».
- ↑ «Onopodon en Gaffiot, F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p.1080».
- ↑ «Bill Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XXVII».
- ↑ «Pline l'Ancien, Histoire Naturelle, Prenga second, Livre XXVII, Traduction française: É. Littré».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Onopordum hinojense.- Imàgens en Hoseito, Plantes selvades d'Espanya
- la-mar-botanico.html Paisajista J.L., Paisages que miren a l'mar. Botànic “Dunes del Odiel”, 2014
- Jardí Botànic 'Dunes del Odiel': Mont blanc (Onopordum hinojense). Junta d'Andalusia, Conselleria de Mig ambient i Ordenació del Territori
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onopordum hinojense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.