Ophioglossaceae
- Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor
Les ofioglosáceas (nom científic Ophioglossaceae), en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008),[5] són l'única família de l'orde Ophioglossales; són un grup monofilético primitiu de falagueres, de tamany chicotet, en una sola fronde per estació de creiximent, que posseïx un sector estèril (que posseïx la làmina) i un sector fèrtil (el esporoforo) en esporangis de parets grosses. Són germanes de les psilotáceas, relació que es va mantindre en l'obscuritat durant molt temps fins que es varen fer els anàlisis moleculars corresponents, i compartixen importants sinapomorfías en elles, com el gametófito subterràneu micotrófico, i el esporófito micorrícico.
Gèneros
[editar | editar còdic]- Ophioglossum
- Botrychium
- Helminthostachys
- Mankyua
Filogenia
[editar | editar còdic]- Introducció teòrica en Filogenia
Com circunscripto segons Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] és monofilético (Hasebe et al. 1995, Hauk 1995, Pryer et al. 2001a i 2004b, Hauk et al. 2003).
Fins al 2001 Psilotum era considerat un "fòssil vivent", verdader exponent viu de les primeres plantes vasculars com Rhynia. Els anàlisis genètics varen demostrar que junt en Ophioglossaceae formen un grup monofilético germà del restant de les falagueres, junt en els quals formen la divisió Monilophyta.
 Ubicació de ofioglosáceas en l'arbre filogenético de les traqueofitas. El clado, junt en Psilotales, representa als parents vius més antics de les monilofitas. |
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Introducció teòrica en Taxonomia
La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Orde E. Ophioglossales Link, Hort. Berol. 2: 151 (1833).
- 1 família.
- Família 5. Ophioglossaceae Martinov, Tekhno-Bot. Slovar : 438 (1820). Sinònims: Botrychiaceae Horan., Char. Ess. Fam. 15 (1847). Helminthostachyaceae Ching, Bull. Fan Mem. Inst. Biol. Bot. 10: 235 (1941).
- 5 gèneros (Cheiroglossa, Botrychium, Helminthostachys, Mankyua, Ophioglossum). Referències: Hauk et al. (2003), Kato (1988), Sun et al. (2001), Wagner & Wagner (1983).
Classificació sensu Smith et al. 2006
[editar | editar còdic]Clados i tàxons superiors: Plantilla:Clados superiors inclós Monilophyta per a text, Classe Psilotopsida, Orde Ophioglossales, família Ophioglossaceae.
Sinònims: Ophioglossoides, incl. Botrychiaceae, Helminthostachyaceae.
Circumscripció: 4 gèneros:
- Botrychium sensu clapixc (a voltes dividit de forma més fina -Kato 1987, Hauk et al. 2003-, en anglés, "grape ferns" i "moonworts", inclosos Botrychium sensu stricto, Sceptridium, Botrypus i Japanobotrychium)
- Helminthostachys
- Mankyua (de l'illa Cheju, en Corea, descripta recentment pero encara sense informació molecular, Sun et al. 2001).
- Ophioglossum sensu clapixc (a voltes dividit de forma més fina -Kato 1987, Hauk et al. 2003-, en anglés, "adder tongues", inclosos Cheiroglossa, Ophioderma)
Prop de 80 espècies.
Atres classificacions
[editar | editar còdic]En les classificacions tradicionals com el sistema de classificació de Engler, les ofioglosáceas a pesar de que són evidentment primitives (per caràcters com el gametófito subterràneu, la falta de pèls radicals, la prefoliaació no circinada), degut a que tenen megafilos conspicuos, varen anar tradicionalment tractades com un grup antic dins de les falagueres en megafilos (Pterophyta, Pteropsida o Filicopsida sensu Engler). Degut a que Psilotales no tenen megafilos conspicuos, durant molt temps no varen ser posats en el mateix tàxon superior que les ofioglosáceas. La classificació sensu Engler és la següent:
- Regne Plantae (polifilético), divisió Embryophyta asiphonogama (parafilético), subdivisió Pteridophyta (parafilético), classe Filicopsida (polifilético, seria monofilético si s'agregaren Psilotaceae i Equisetopsidas), subclasse Ophioglossidae (monofilético, equivalent a Ophioglossales / Ophioglossaceae sensu Smith et al.).
En classificacions una miqueta més modernes com l'adoptada en wikispecies, les ofioglosáceas posseïxen la seua pròpia divisió Ophioglossophyta, que les separa del restant de les falagueres en megafilos. Aixina i tot en este sistema de classificació, la seua relació en Psilotáceas no va ser establit.
Ecologia
[editar | editar còdic]La majoria de les espècies terrestres, unes poques epífitas.
Distribuïdes en tot lo món (cosmopolites), especialment en climes templats i tropicals.
Hi ha una considerable diversitat en hàbitats relativament poc pertorbats, pero són més fàcils de trobar en camps en pastures pertorbades, camps antics i en boscs jóvens renaixcuts (Judd et al. 2002). Les espècies suramericanes són trobades en màrgens de cos d'aigua o terrenys d'aigua permanent (Ramón Palaus 2006, Pteridofita, no publicat).
Caràcters
[editar | editar còdic]Referències: n : generació haploide, 2n : generació diploide, m! : mitosis, M! : meiosis, F! : fecundació |
Les ofioglosáceas són plantes vasculars en cicle de vida haplodiplonte a on l'alternança de generacions és be manifesta, en esporófito i gametófito multicelulares i independents, en espores com a unitat de dispersió i de resistència. El gametófito és un "tale" (cos sense organisació), i el esporófito és un "corm" (en raïl, refillol i sistema vascular). Per estes característiques tradicionalment li les agrupa en les "pteridofitas".
Posseïxen esporófitos en megafilos o "frondes" (Euphyllophyta).
Els tallos són no ramificats, curts, majorment subterràneus.
Les ofioglosáceas es caracterisen per posseir usualment una sola fronde per cada estació de creiximent per talle. La fronde està dividida en dos segments, un apical sense esporangis, en làmina especialisada en la fotosíntesis d'uns centímetros a uns 50 cm de llarc, rarament absent, i un sector basal de làmina reduïda, que naix en la base o a lo llarc del pecíol de la fronde, portador d'esporangis (es diu que la fronde és un "trofoesporofilo sectorial" en dos pinas, la basal fèrtil i l'apical estèril, la pina basal fèrtil es diu "esporoforo"). Les diferències en la morfologia dels segments és característica de cada gènero o subgénero i és utilisada per a detrminarlos:
- - en Ophioglossum la pina apical estèril és sancera
- - en Botrychium és dividida
- - moltes pinas (fèrtils i estèrils) per fronde en "Cheiroglossa", ara anidado dins de Ophioglossum (Smith et al. 2006)
Esta peculiar morfologia pot haver segut derivada d'un sistema de ramificació dicotòmic (Judd et al. 2002).
La prefoliaació, a diferència dels demés falagueres en megafilos conspicuos, és plegada (conduplicada), no circinada o rara volta "d'alguna forma" circinada.
Els rizomes i els pecíols són carnosos.
Raïls presents, pero sense pèls radicals, sense aeróforos (Davies 1991), associades en fongos ("micorrícicas"), relació en que els fongos són alimentats per la planta i a canvi exploren el sol i li otorguen els nutrients del sol.
A la lupa es veu que els esporangis són grans, en parets de dos cèlules de gruixa, sense anell, en moltes (més de 1000) espores per esporangi ("eusporangios").
Al microscopi es veu que les espores són globosas, tetraèdriques, en marca trilete.
El gametófito és subterràneu, sense clorofila (no fotosintético), associat en un fongo endofítico (micorriza) del que rep l'energia ("gametòfit micotrófico"). La seua morfologia és d'estructures com a tubèrculs ("gametòfit tuberoso").
Número de cromosomes: x = 45 (46). Va ser informat un número de cromosomes en Ophioglossum de fins a 2n=1400, el número més alt de totes les traqueofitas (Judd et al. 2002).
S'està fent una revisió de l'interpretació de la morfologia de la família, en vista dels resultats genètics que l'ubiquen en eixa posició tan particular en l'arbre filogenético.
Hàbit i detall de esporoforo de Ophioglossum
[editar | editar còdic]
Hàbit i creiximent de Botrychium
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]- Classificació dels organismes vegetals
- Per a vore una llista completa dels tàxons vore Sistema de classificació de monilophytas de Smith 2006
- Per a una descripció bàsica de morfologia i anatomia de les falagueres vore Pteridophyta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
- ↑ 4,0 4,1 4,2 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Llibres
[editar | editar còdic]- Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition. Sinauer Axxoc, USA.
Publicacions
[editar | editar còdic]- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (pdf ací).
- A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ophioglossaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.