Anar al contingut

Ordino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ordino

Ordino és una parròquia situada en l'extrem noroest del Principat d'Andorra. La seua població l'any 2015 era de 4687 habitants. Està situat a una altitut de 1298 m s. n. m., en una superfície de 90 km² i una densitat de població de 52,7 hab/km². Els pobles més importants són: Ansalonga, Arans, El Serrat, La Cortinada, Llorts, Ordino, Segudet i Sornàs, els quals constituïxen la zona menys poblada del país.

Actualment governa ACO+DA+SDP+Independents.

Geografia

[editar | editar còdic]

En Ordino podem trobar (referent al relleu i als seus parcs naturals) el pico de Casamanya de 2.739 metros; el pico de la Font Blanca, de 2.903 m (un dels picos més alts d'Andorra, situat prop d'Arcalís), el vall de Sorteny, el vall de Rialp, el pico de Tristaina i el port de Siguer, fronteriç en França, de la mateixa manera que el Port de Rat (port du rat en francés).

Els pobles de la parròquia de Ordino s'ordenen a lo llarc de l'eix del Valira del Nort.

Història

[editar | editar còdic]

Històricament, Ordino va destacar per les seues fargas. La prova que deixa palesa que Ordino va ser un centre fargaire molt important és que bona part dels restants que queden de l'época fargaire en Andorra es troben en Ordino. Podríem posar com a eixemples la Farga del Serrat, la farga Rosell (que encara que se situe en territori masanenco, ademés de trobar-se en la frontera en la parròquia de Ordino, pertanyia a casa Rosell, una família ordinesa), hui convertida en un museu; i la mina de ferro de Llorts, d'a on s'extrea la matèria primera. L'última farga va tancar a finals de el XIX, per la feroç competència de l'indústria siderúrgica i del ferro naixcudes com a conseqüència de la primera revolució industrial.

A pesar de ser el centre industrial històric andorrà, Ordino es considera el seu centre cultural. Va ser en Ordino a on es va escriure el Manual Digest (1748), conegut també com la "Bíblia andorrana", manual que, inspirat en la "Encyclopedie française" i el pensament ilustrat, parla sobre el funcionament de l'Estat andorrà de el XVIII, la seua història i les seues "usos i costums" ("usos i costums" en castellà, podrien considerar-se les lleis que regien este chicotet Estat abans de la constitució de 1993). L'autor va ser el ordinés Antoni Fiter i Rossell.

En 1983 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, situada al nort del Serrat, a on podem trobar, “la menge d’Arcalís”, final d'etapa habitual en el tour de França.

Ordino, ademés, és la població elegida per Ucrània per a albergar la seua Consulat Honorari en el Principat d'Andorra.

Patrimoni

[editar | editar còdic]

De Ordino es poden destacar varis museus:

  • El Museu de la Microminiatura de Nicolai Siadristy.
  • El Museu Iconográfico Sant Jordi i del Cristianisme.
  • El Museu postal d'Andorra.
  • El Museu Casa de Areny-Plandolit: la casa Areny Plandolit va ser la casa d'una de les famílies de "fargaires" més importants del Pirineu, a diferència de la casa Rull de Sispony, que era només la casa d'una família pertanyent a l'aristocràcia rural andorrana.
  • El Centre de Naturalea de la Cortinada.
Ordino en autumne

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Capella de casa Rossell» (en català). Patrimoni Cultural d'Andorra. Comú d'Andorra la Vella. Consultat el 30 de setembre de 2016.
Ordino en hivern

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]