Anar al contingut

Orel (nau espacial)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
PPTS
PPTS
Erro al crear miniatura:
PPTS

El Oriol (en rus: "Орёл", lit."Àguila"[1]), extraoficialment denominat Rus, antigament conegut com "Federatsia" (en rus: Федерация), és un proyecte a càrrec de la Roscosmos per a desenrollar una nova generació de naus espacials. El seu nom oficial és Pilotiruemyi Transportny Korabl Novogo Pokoleniya o PTK NP que significa 'nau de transport pilotada de nova generació'. L'objectiu del proyecte és desenrollar una nova generació de naus espacials per a reemplaçar l'envellida nau Soyuz que va ser desenrollada per l'antiga Unió Soviètica més de cinquanta anys arrere. El proyecte PPTS es va iniciar en acabant de que fallaren els plans de Rússia de colaborar en Europa en el desenroll del Crew Space Transportation System (CSTS, fins a mediats de 2006 denominat ACTS). Despuix d'açò l'agència russa va ordenar a l'indústria espacial local finalisar la proposta per a la nova nau tripulada.[2]

Llançadora

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rus-M.

A principis de 2009 aparentment es va iniciar una proposta formal a nivell industrial per al desenroll de la llançadora tripulada per a transportar el PPTS.

Encara que l'agència ha retardat l'anunci del guanyador, en Rússia moltes fonts no oficials mantenen que TsSKB Progress, en sèu en Samara i KB Mashinostroenia, liderarà el desenroll de la nova eixida.[3]

Es creu que la llançadora tindrà tres acceleradors com a primera etapa, cada u equipat en potents motors RD-180, que cremarà una mescla d'oxigen líquit i queroseno. El motor va ser originalment desenrollat per NPO Energomash, en sèu en Moscou, per a l'eixida nortamericana Atles 5 i el seu rendiment fins a la data ha segut impecable.

La segona etapa de la nova eixida tripulada lluirà provablement un parell de motors RD-0124, actualment en us per l'eixida Soyuz-2. Aixina, abdós etapes de la futura llançadora estarien equipades en les més modernes plantes d'energia existents, reduint enormement el cost i el risc de tot el proyecte.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons




Referències

[editar | editar còdic]