Organisació territorial d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Comunitats Autònomes d'Espanya.
Mapa de tots els municipis d'Espanya i Portugal

L'organisació territorial d'Espanya, un Estat autonòmic, està basada en lo que indica l'artícul 2 de la Constitució de 1978, que declara "l'indissoluble unitat de la Nació espanyola" i "garantisa el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles".[1]

Este artícul està desenrollat pel Títul VIII sobre l'organisació territorial de l'Estat, l'artícul del qual 137 establix:

L'Estat s'organisa territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constituïxquen. Totes estes entitats gogen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos.
Artícul 137 de la Constitució espanyola de 1978.[2]

Despuix dels pactes autonòmics de 1981 i 1992, Espanya es vertebra en 17 comunitats autònomes, incloent una comunitat foral, i dos ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma està formada per una o vàries províncies fins a un total de 50 en tot el territori nacional. A la seua volta, cada província està dividida en un número variable de municipis que en tota Espanya sumen un total de 8118.[3]Els municipis són les entitats territorials bàsiques en l'organisació territorial d'Espanya.

Existixen atres entitats territorials en personalitat jurídica que consistixen en agrupacions de municipis (comarca mancomunitat de municipis) o en entitats de ranc inferior al municipi, conegudes com entitats locals menors.

Judicialment, l'Estat es dividix en Municipis, Partits Judicials, Províncies i Comunitats Autònomes. Un partit judicial pot estar compost per varis municipis. Esta distribució s'establix en la Llei 38/1988, de 28 de decembre, de demarcació i planta judicial.

Les 17 comunitats autònomes són: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Mancha, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrit, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, País Vasc, Principat d'Astúries, Regió de Múrcia i La Rioja. A estes s'afigen Ceuta i Melilla com a ciutats autònomes, i també uns determinats territoris situats en el nort d'Àfrica coneguts com a places menors de sobirania, que són les Illes Chafarinas, Illa de Alborán (encara que pertany a Andalusia), Illes Espígols i el Penyó de Vélez de la Gomera. Estos territoris són administrats directament pel govern espanyol des de Madrit. Com a curiositat també existix un municipi cridat Llivia pertanyent a la província de Girona, Catalunya, que està rodejat en la seua totalitat per territori francés.

Principis de l'administració territorial

  • Principi d'autonomia: la Constitució dota d'autonomia a estos ents, pero l'Estat és l'únic sobirà. Les Comunitats autònomes tenen potestats llegislatives i autonomia política dins de les seues competències i territori. L'administració local té facultat per a la gestió dels seus interessos, pero no té capacitat llegislativa.
  • Principi de participació democràtica: les institucions s'elegixen a través de eleccions democràtiques per sufragi universal, lliure, secret i directe.
  • Principi d'autonomia financera: els ents territorials dispondran dels mijos suficients per a l'eixercici de les funcions que la llei els atribuïx i es nutrixen de tributs propis i de la seua participació en tributs de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
  • Principi de solidaritat: l'Estat deu garantisar la realisació principi de solidaritat, establint un equilibri econòmic adequat. Per a això es crea el Fondo de Compensació Interterritorial, dotat en els Presuposts Generals de l'Estat i que es vincula a proyectes que promoga el creiximent de la renda.
  • Principi d'estat unitari: el model d'estat autonòmic és una mescla entre els models d'estat integral republicà francés i estat regional italià. En l'estat unitari la sobirania residix en el poble espanyol i no és divisible, i és l'Estat el que té el poder econòmic i les competències en política exterior i de protecció del territori nacional.
  • Principi d'unitat econòmica: tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori nacional. Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculisen la llibertat de circulació i establiment de persones i bens en el territori.

Vore també

Referències

  1. «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 2»
  2. «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 137»
  3. Datos del registro de Entidades Locales Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas