Orogènia brasiliana
La orogènia brasiliana o cicle brasiliano es referix a una série d'orogénesias d'edat neoproterozoica expostes principalment en Brasil pero també en atres parts d'Amèrica del Sur. L'orogènia brasiliana és un nom regional per a la més extensa orogènia panafricana, que va comprendre no solament Sudamérica sino la major part de Gondwana.[1] En un sentit ampli, l'orogènia brasiliana inclou també l'orogènia pampeana. Almeida et al. varen falcar el terme Cicle Orogénico Brasiliano en 1973. L'orogènia va conduir al tanque de varis oceans i aulacógenos, inclosos l'oceà Adamastor, l'oceà Goiánides, l'oceà Puncoviscana i l'oceà Peri-Franciscano.[2]
Els intents de correlacionar els cinturons brasilianos suramericans en els cinturons panafricanos africans a l'atre costat de l'Atlàntic han segut, en molts casos, problemàtics.[3]
Cinturons i províncies de cinturons
[editar | editar còdic]| Nom | Ubicació moderna | Cratones propencs | Oceà tancat associat | Detalls |
|---|---|---|---|---|
| Cinturó de Apiaí | Surest de Brasil, Sur de Brasil | |||
| Cinturó de Araçuaí | Nordest de Brasil, Surest de Brasil | Cratón de São Francisco[4] | El cinturó de Araçuaí és la porció oest d'un orógeno que incloïa el orógeno del Congo Occidental. La ruptura i obertura de l'oceà Atlàntic Sur va dividir el orógeno en una part africana i una atra suramericana. El cinturó de Araçuaí es troba a l'est del Cratón de São Francisco i al norest dels cinturons de Brasília i de Ribeira.[5] | |
| Província de Borborema | Nordest de Brasil | La província de Borborema és una província geològica en el nordest de Brasil que conté varis cinturons d'orogènia brasiliana. La província de Borborema es troba entre el cratón de São Francisco i el cratón de São Luis. La contraparte africana i la continuació dels cinturons es troben entre el cratón del Congo i el cratón d'Àfrica Occidental.[6] | ||
| Cinturó de Brasília | Nordest de Brasil, Surest de Brasil | Cratón de São Francisco, bloc Paranapanema[4] | ||
| Cinturó Dom Feliciano | Sur de Brasil, Este d'Uruguay | Cratón del Riu de l'Argent | Oceà de Brasilides | El cinturó Dom Feliciano és un cinturó orogénico en el sur de Brasil i l'est d'Uruguay. S'ha sugerit que el cinturó de Damara en el sur d'Àfrica va formar la part oriental del cinturó ans que es trencara l'Atlàntic Sur. El cinturó conté els restants d'un arc volcànic que possiblement va ser el resultat de la subducción de la litosfera de l'oceà Adamastor o de la litosfera d'una placa tectónica a l'oest del cinturó. El cinturó Dom Feliciano clarament carix de roques metamòrfiques d'alta temperatura o evidència d'alguna sutura.[3] |
| Orógeno pampeano | Argentina | Cratón del Riu de l'Argent[4] | Oceà Pampeano[4] | |
| Cinturó de Paraguay | Centre-Oest de Brasil | Cratón Amazónico, Cratón de São Francisco, Bloc Paranapanema , Cratón Riu de l'Argent[4] | Oceà de Brasilides[4] | La Faixa Paraguayana està rodejada pels cratones Amazónico, São Francisco i Ric de l'Argent. El seu curva oroclinal provablement es dega a la forma irregular del cratón amazónico. La formació del cinturó de Paraguai està associada en el tancament de l'Oceà Clímene. El cinturó ha assimilat edats de deformació com l'orógeno pampeano més al sur d'Argentina.[7] |
| Cinturó de Riacho do Pontal | Nordest de Brasil | |||
| Cinturó de Ribeira | Surest de Brasil | Cratón de São Francisco, Bloc Paranapanema, Cratón Luís Alves[4] | Oceà de Brasilides | El cinturó de Ribeira és un orógeno profundament erosionat en el surest de Brasil, que va resultar del choc de dos continents. La major part de la deformació orogénica va ocórrer fa entre 590 i 563 millons d'anys.[8] |
| Faixa del Riu Paraná | Centre-Oest de Brasil | |||
| Cinturó de Riu Pardo | Nordest de Brasil | |||
| Cinturó de Riu Preto | Nordest de Brasil | |||
| Cinturó Sergipano | Nordest de Brasil | Cratón de São Francisco[4] | El cinturó Sergipano es troba al norest del cratón de São Francisco. El metamorfisme de les roques del cinturó alcança la facies de anfibolitas .[9] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kröner, A.; Stern, {{{nom2}}} (2004). «Pa-African Orogeny», Selley (ed.). Encyclopedia of Geology, Amsterdam: Elsevier, p. 1. ISBN 9780126363807.
- ↑ de Brito Neves, Benjamin Bley. «Cicles Transamazônico i Brasiliano», Glossário Geològic Ilustrat (en pt).
- ↑ 3,0 3,1 Frimmel, Hartwig E. (2010). «Configuration of Pa-African Orogenic Belts in Southwestern Africa», Gaucher (ed.). Neoproterozoic-cambrian tectonics, global change and evolution: a focus on south western Gondwana, Elsevier, pp. 145–151.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Gaucher, Claudio; Frimmel, {{{nom2}}}; Germs, {{{nom3}}} (2010). «Tectonic Events and Palaeogeographic Evolution of Southwestern Gondwana in the Neoproterozoic and Cambrian», Gaucher (ed.). Neoproterozoic-cambrian tectonics, global change and evolution: a focus on south western Gondwana, Elsevier, pp. 295–316.
- ↑ Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.76(4)
- 771–790.doi:10.1590/S0001-37652004000400011.
- ↑ Journal of South American Earth Sciences.29
- 61–76.doi:10.1016/j.jsames.2009.07.003.
- ↑ Geology.38(3)
- 267–270.doi:10.1130/G30510.1.
- ↑ Revista Brasileira de Geociências.25(4)
- 249–266.doi:10.25249/0375-7536.1996249266.Consultat el 2016-01-16.
- ↑ Caby, R.; Sial, {{{nom2}}}; Arthaud, {{{nom3}}}; Vauchez, A. (1991). «Crustal Evolution and the Brasiliano Orogeny in Northeast Brazil», Dallmeyer (ed.). The West African Orogens and Circum-Atlantic Correlatives, pp. 374–397. ISBN 978-3-642-84155-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orogenia brasiliana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.