Cicle de Wilson
El cicle de Wilson és un model que descriu l'obertura i el tancament de les conques oceàniques i la subducción i divergència de les plaques tectónicas durant el montage i desmontage de supercontinentes. Un eixemple clàssic del cicle de Wilson és l'obertura i el tancament del oceà Atlàntic. S'ha sugerit que els cicles de Wilson en la Terra varen començar al voltant de 3 Ga en l'eón arcaic.[1] El model del cicle de Wilson va ser un desenroll clau en la teoria de la tectónica de plaques.
Història
[editar | editar còdic]El model du el nom de John Tuzo Wilson, en reconeiximent a la seua icònica observació de que l'actual oceà Atlàntic apareix a lo llarc d'una antiga zona de sutura[2] i el seu desenroll en un artícul clàssic de 1968[3] de lo que més tart es va denominar "cicle de Wilson" en 1975 per Kevin C. A. Burke, colega i amic de Wilson.[4]
Teoria
[editar | editar còdic]La teoria del cicle de Wilson es basa en l'idea d'un cicle continu de tancament oceànic, colisió continental i formació d'un nou oceà en l'antiga zona de sutura. El cicle de Wilson es pot descriure en sis fases del moviment de les plaques tectónicas: la separació d'un continent (rift continental), la formació d'un oceà jove en el llit marí, la formació de conques oceàniques durant la deriva continental, l'inici de la subducción, el tancament de les conques oceàniques per la subducción litosférica oceànica i, finalment, a la colisió de dos continents i al tancament de les conques oceàniques.[4] Les primeres tres etapes (Embrionari, Jove, Madur) descriuen l'eixamplada de l'oceà i les últimes tres etapes (Decliu, Terminal i Geosutura Relictual) descriuen el tancament de l'oceà i la creació de cadenes montanyoses com el Himalaya.[3]
En el XXI, els coneiximents de les imàgens sísmiques i atres tècniques han donat lloc a actualisacions del cicle de Wilson per a incloure relacions entre l'activació del rifting i les plomes mantélicas El rifting induït per la ploma i l'aflorament del mant induït pel rifting poden explicar l'alta correlació de les edats de les Grans Províncies Ígneas i l'edat de ruptura d'estos màrgens.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.333(6041)
- 434–436.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1206275.
- ↑ Nature.211(5050)
- 676–681.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/211676a0.
- ↑ 3,0 3,1 Proceedings of the American Philosophical Society.112(5)
- 309–320.ISSN 0003-049X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Geological Society, London, Special Publications.470(1)
- 1–17.ISSN 0305-8719.doi:10.1144/sp470-2019-58.Consultat el 2023-08-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo de Wilson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.