Orso (joc)

Eixemple de joc de l'orso

El joc de l'orso és un joc de llapis i paper d'estratègia que es juga sobre un full de paper cuadriculado de tamany variable. La seua mecànica és una variant del tres en ralla alguna cosa més complexa que l'original.

Regles

Per tandes, cada jugador pot escriure una «O» o una «S» en un dels quadrats. L'objectiu és formar la paraula «OSO»: el jugador que forma més voltes la paraula «OSO» gana.

Quan un jugador conseguix posar la paraula «OSO» repetix tanda colocant una atra lletra. Al principi es van distribuint alternativament les lletres i és difícil caure en un error i que l'atre s'apunte un tant, pero a mida que es van reblint els cuadraditos i queda menys espai es van reduint les opcions d'evitar la formació de paraules. I a sovint es termina en una remugada de «orsos» consecutius.

El jugador que comença té una llaugera desventaja respecte al segon, per lo que sol sortejar-se esta posició a l'inici. I si es tiren vàries partides consecutives s'alterna.

El joc termina quan s'han reblit tots els cuadraditos de la cuadrícula. El tamany d'esta cuadrícula és variable depenent del temps que es vullga que dure el joc, i pot ser tant quadrada com a rectangular.

Existixen dos formes de jugar: puntuant solament els «OSO» escrits en horisontal i vertical de la cuadrícula, o puntuant també els escrits en diagonal. Esta opció és una miqueta més difícil i requerix una miqueta més d'atenció per a no cometre errors. Abdós jugadors acorden la forma de joc abans de començar la partida.

Hi ha qui també juga de la següent forma: solament es pot colocar una «S» si es va a formar la paraula «OSO», si no és aixina, solament es pot colocar una «O».

Si existix una possibilitat de tachar «OSO» sense escriure cap lletra, ya que no està tachat, es pot puntuar sense perdre tanda. D'esta manera el mateix jugador té una atra oportunitat, ya que al no haver posat una lletra este no pert tanda.

Estratègies de joc

Hi ha vàries estratègies per a guanyar:

• Posar les lletres lo més separadament possible sobre el requadro de joc, sobretot al principi, per a que l'oponent no forme paraules.
• Posant moltes eses o moltes oes juntes es corre menys perill de cometre errors i es poden bloquejar àrees.
• Colocant vàries eses en llínea es forma una cadena de paraules consecutives si el rival comet un error.
• Posant lletres en una separació de 2 cuadritos tant en llínea com en L de les demés lletres no es corre perill, pero progressivament el tauler es va convertint en un camp minat.

Referències

• Tomás Blanco. (2003). Per a jugar com jugàvem. Ed. John Wiley & sons. ISBN 84-87339-44-1
• Davis, M.D. (1997). Introducció a la teoria de jocs. Aliança Editorial.