Anar al contingut

Oscilació tèrmica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MonthlyMeanT.gif
Mapa de la oscilació tèrmica anual a nivell global.

La oscilació tèrmica o amplitut tèrmica és la diferència numèrica entre els valors màxims i mínims de temperatura observat en un punt donat durant un periodo de temps (p. eix.: donat un dia, un més, un any o un sigle)[1][2] o per la mija[3] (la mija de tots els rancs de temperatura durant un periodo de temps). Se sol distinguir entre l'oscilació tèrmica anual i la diària. La variació en temperatura que ocorre entre el moment més calorós del dia i el moment més fret de la nit. S'utilisa la variació de temperatura diürna, la diferència entre la temperatura màxima alcançada durant el dia i la mínima registrada de nit (normalment en amanecer) en un periodo de 24 hores.

Esta senya, normalment s'utilisa en l'investigació de la atmòsfera i del oceà d'una zona geogràfica determinada. En general, els climes que corresponen a zones costeres o propenques a la mar presenten oscilacions tèrmiques baixes, pels efectes moderadors o suavizadores de la massa hídrica. Pel contrari, els climes de zones interiors o continentals solen presentar una forta oscilació tèrmica tant diària com a anual, en l'excepció de les zones de latitut equatorials o tropicals, on les altes temperatures són constants.

Pot considerar-se com a amplitut tèrmica insignificant a la menor de 5 °C, baixa aquella inferior a 10 °C, mija entre 10 a 18 °C, alta o superior als 18 °C.

L'oscilació tèrmica anual insignificant és típica de la zona intertropical, d'al voltant de 1 °C en el equador a una baixa oscilació en zones subtropicales, entre 5 °C i 8 °C. Es torna mija en la zona templada i alta en latitut majors, de climes continentals, aplegant a registrar-se diferències superiors a 30 °C en zones de Siberia. En les proximitats dels pols esta torna a ser menor.

Factors que incidixen en l'oscilació tèrmica

[editar | editar còdic]

El valor de l'oscilació tèrmica a nivell de sol depén dels següents factors o paràmetros:

  • La temperatura mija
  • La humitat mija
  • El règim de vents (intensitat, duració, variació, temperatura, etc.)
  • La proximitat de grans cossos d'aigua, com el mar.
  • Nuvolositat.

Localitats en menor oscilació tèrmica

[editar | editar còdic]
  • Verjoyansk (Rússia): És considerada la localitat en la major amplitut tèrmica del planeta. Les temperatures han oscilat 106°C, en registres que van des dels -67.7 °C en hivern (febrer de 1892) fins a 38 °C en estiu (juny de 2020), la temperatura més alta registrada dins del círcul polar àrtic.[4]
  • Oimiakón (Rússia): Conegut com el "pol del fret" habitat, les temperatures han oscilat 98°C en hiverns a -68 °C i estius que poden superar els 30 °C.
  • En Llatinoamèrica, Mexicali conta en en variació de 59.9°C en entre la temperatura récort de 52.7 °C[5] el 8 d'agost de 2025 i -7.2 °C el 12 de decembre de 1932.
  • Yakutsk (Rússia): És la ciutat gran més freda del món, per lo que l'oscilació estacional gran fins a de 59 °C, ya que la mija de giner és de -41 °C i la de juliol de 18 °C. Les màximes en juliol han aplegat a reglotar en alguna ocasió els 33 °C.
  • Fairbanks, Alaska (EE.UU.): S'han registrat 58°C ya que hi ha hiverns en promijos de -25 °C i estius en promijos de 23 °C.
  • El desert de Atacama en Chile té récort 57 °C que van de -12 °C el 26 de juny del 2025[6]i 45 °C.
  • Browning (Montana, E.U.) entre els dies 23 i 24 de giner de 1916 es va produir un descens de 56 °C en 24 hores, passant des dels 7 °C fins als -49 °C.


Referències

[editar | editar còdic]