Ostinato
Ostinato (del italià, "obstinat") és una tècnica de composició basada en la realisació de variacions sobre la repetició d'un motiu musical (el ostinato pròpiament dit). D'ahí el seu nom en italià, que significa ‘enrossinament, encabotament en repetir lo mateix’.
És un efecte relacionat en el pedal, sent la diferència que en est és una sola nota la que es repetix o manté mentres que en el ostinato és una frase la repetida. De la mateixa manera que el pedal, el ostinato se situa normalment en el baix, encara que pot fer-ho en qualsevol atra veu.
Tipos
[editar | editar còdic]El ostinato pot ser melòdic, rítmic o afectar a qualsevol paràmetro sonor, encara que en la seua versió més senzilla és una mera repetició. Pot ser:
- un motiu melòdic,
- un patró rítmic,
- una progressió harmònica o
- un baix continu (una llínea de baix que es repetix).
Existix també la possibilitat de construir ostinati que vagen variant llaugerament (els canvis o variacions de l'original no poden ser dràstics, perque deixaria de ser un ostinato i s'escoltaria com una atra cosa). En general, el patró deu permanéixer identificable.
Usos
[editar | editar còdic]El ostinato és una de les expressions musicals més antigues que es coneixen i preval en moltes músiques populars del món. Qualsevol ritme reconeixible és en realitat un ostinato, des del roc fins a la rumba o la salsa. Un eixemple interessant és plantejar una base rítmica o melòdica sobre la que es va improvisant o variant, alguna cosa present en casi totes les músiques del món.
En música clàssica occidental
[editar | editar còdic]Els ostinati són usats freqüentment en la música barroca, per eixemple en el baix continu, el baix de Alberti, i en formes fixes com la passacaglia i la chacona (a on el baix ostinato té varis compassos de duració).
En la música acadèmica de el XX, l'estudi i l'aplicació de diferents tipos de ostinati varen adquirir gran desenroll, i, de per sí, varen formular nous camins per a l'evolució de la composició (Stravinski, Bartók, Orff).
Una de les característiques principals de la música minimalista és l'us dels menuts ostinati rítmic-melòdics (de poques notes).
El compositor grec Mikis Theodorakis utilisa eficaçment el ostinato en la pista sonora de dos films de Michael Cacoyannis sobre texts d'Eurípides: en Les troyanas usa un tetracordio en un dels modos musicals grecs, i en Ifigenia es tracta de dos notes en interval de segona major.
En música popular urbana
[editar | editar còdic]En tota la música popular acompanyada per instruments de percussió, estos eixecuten ostinati rítmics, mentres els instruments eixecuten ostinati harmònics (les «rodes» de concordes).
Un cas de ostinato rítmic-harmònic es troba en la mà esquerra de l'interpretació del piano en el boogie woogie.
Esta tècnica és molt utilisada en l'actualitat pels intérprets de guitarra elèctrica, principalment en el heavy metal. Valga com a eixemple el sèptim disc de la banda Baró Rojo titulat Obstinato i la banda de Heavy Metal chilé Obstinato.
En el roc i el pop, lo que es diu «base rítmica» (en la bateria i el baix) no deixa de ser un ostinato, que varia llaugerament segons el moment de la cançó, ben agregant atacs a la base mateixa o variant-la en punts claus com a finals de frases, començos de seccions, accents rítmics, etc.
Concretament, una caixa de ritmes és un aparat que permet construir i reproduir ostinati. Des dels anys noranta, la funció de la bateria electrònica podia ser realisada per programes seqüenciadors eixecutats en una computadora.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Dones Forêts, Louis-René. Ostinato. University of Nebraska Press, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
- Schnapper, Laure. «Ostinato». Grove Music Online. Consultat el 22-10-2022. (requerix subscripció)
- Schnapper, Laure. L'ostinato, procédé musical universel. H. Champion, 1998.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ostinato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.