PEDOT:PSS
El PEDOT:PSS o Poli(3,4-etilendioxitiofeno)-poli(estireno sulfonato) (vore image) és un polímero resultant de la mescla de dos ionómeros. Un dels components de la seua mescla està fet de sulfonato de poliestireno de sodi, que és un poliestireno sulfonado. L'atre component és el poli(3,4-etilenodioxitiofeno) o PEDOT, un polímero conjugat capaç de carregar-se positivament que està basat en el politiofeno. Juntes, estes macromolécula carregades formen una sal macromolecular.[1]
Usos industrials
[editar | editar còdic]El PEDOT:PSS és utilisat freqüentment en l'indústria i es presenta baix la forma d'un polímero transparent, conductivo i altament dúctil. Per eixemple, és utilisat com a agent anti-electrostàtic de recobriment en els rolls de película cinematogràfica (evitant les descàrregues electrostàtiques, independentment de la humitat) i també per a protegir components electrònics.
La seua conductivitat pot ser aumentada de varis órdens de magnitut per mig de l'adició de composts orgànics, incloent solvents d'alt punt d'ebullició com metilpirrolidonas, sulfóxidos de dimetilo, sorbitol, líquits iònics i substàncies tensioactivas.[2] Açò permet que puga ser usat com a electrodo transparent, en aplicacions com pantalles tàctils, LEDs orgànics i paper electrònic. En elles, s'intenta evitar l'us de metals rars, que formen part de composts com l'òxit d'indi i estany (ITO, per les seues sigles en anglés), i aixina reduir la dependència de l'indústria tecnològica d'estos elements difícils d'extraure.[3]
La conductivitat de el PEDOT:PSS també pot ser millorada significativament per mig d'un post-tractament en varis composts, com l'etilenglicol, dimetilsulfóxido, sals, zwitteriones, cosolventes, àcit, dioles geminales, i composts fluorados anfifílicos.[4] Esta conductivitat és similar a la de el ITO, i pot triplicar la de el ITO si s'inclou una ret de nanotubos de carbono i de nanohilos d'argent en l'interior del material.[5]
L'aplicació de el PEDOT:PSS es realisa habitualment com una dispersió de partícules de gel en una emulsió d'aigua. Per a obtindre superfícies conductivas sobre el cristal, s'estén una capa per mig de la tècnica del spin coating i després es procedix al secat de l'aigua en calor. S'han formulat diferents tipos de tintes segons el tipo d'impressió o de recobriment requerit.
El PEDOT:PSS és molt sensible a la radiació ultravioleta, aixina com a les altes temperatures i a la humitat. És per això que se sol mesclar en estabilisadors ultravioletas per a evitar una degradació massa ràpida.
Atres usos possibles
[editar | editar còdic]La seua capacitat d'aliar-se en molècules inorgàniques ha segut estudiada en la finalitat d'extraure metals pesats com el cadmi de sols contaminats.[6] Per un atre costat, la seua alta conductivitat ho convertix en un possible candidat per a reemplaçar el ITO dels panels solars, si conseguix superar-se la seua sensibilitat a la radiació ultravioleta.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2000).Advanced Materials.12(7)
- 481.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2002).Synthetic Metals.126(2-3)
- 311.doi:10.1016/S0379-6779(01)00576-8.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2008).Applied Surface Science.255(3)
- 734-736.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2005).Advanced Functional Materials.15(2)
- 203.doi:10.1002/adfm.200400016.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2015).Science and Technology of Advanced Materials.16(2)doi:10.1002/adfm.200400016.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2015).Ionics.21(4)
- 1063-1071.Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ (2011).Journal of Materials Chemistry.(13)
- 4927-4936.doi:10.1039/C0JM04177G.Consultat el 2 de juny de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «PEDOT:PSS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.