Pa kua
El Pa kua o Bagua (‘huit estats de canvi’) és el nom que rep un símbol d'orige chinenc compost per huit trigramas (agrupacions de tres llínees, unes sobre unes atres, algunes sanceres i atres tallades) ordenats d'una manera determinada al voltant d'un centre, el yin-yang.
Orige
[editar | editar còdic]
La traducció dels vocablos chinencs, pa significa ‘huit’, i kua ‘mutacions’, ’transformacions’ o ‘canvis’. Cada u dels huit estats de canvi es representa en tres llínees, podent ser completes o tallades, yang o yin (⚊ o ⚋). Segons la llegenda, va anar el mític emperador chinenc Fu-Hi qui va vore l'existència de similituts entre les marques inscrites en la closca d'una tortuga a la vora del riu Groc i les constelacions del cel. A partir de dita observació, va crear els huit trigramas, que rigen les lleis universals, l'orde del món, els fenomens de la naturalea, i en ser humà. Cada trigrama està en relació en un dels huit punts cardinals.[1]
- Chinenc modern
- 八卦, en chinenc modern (simplificat)
- pakua, transcrito segons en Wade-Giles
- bāguà, transcrito segons pinyin
- Chinenc antic
- /pˤret kʷˤres/ segons Baxter-Sagart
- Escritura en bronze
Significat
[editar | editar còdic]
Hi ha moltes maneres d'ordenar els trigramas; el que es ejemplifica a continuació posa émfasis en la seua estructura familiar.[2] Les direccions de compàs són les de la "seqüència del cel primitiu", atribuïda a Fu-Hi en el 3000 a. C. (encara que no apareix per primera volta sino fins al sigle undècim de nostra era[3]). Sembla que es tracta d'una seqüència de número binario.[4]
800 anys despuix aproximadament va aparéixer el Ba Gua del Cel Posterior. Figura de dalt.
2000 anys despuix els 8 Trigramas es varen combinar per a generar 64 Hexagramas i el moviment energètic de la naturalea es faria més detallat en l'ordenament del Rei Wen.
S'expliquen a continuació els Trigramas seguint l'ordenament de Fu Xi.
- CH'IEN (☰), Tres traços superposts, representa al Cel i al pare. Reina en el sur.
- K'UN (☷), Tres traços quebrats superposts, representa la Terra i a la mare. Reina en el nort.
- CHEN (☳), Un traç continu en la base i dos quebrado dalt, representa el tro i al fill major. Reina en el nordest.
- K'AN (☵), Dos traços quebrats i un traç continu en el centre, representa l'aigua i al fill del mig. Reina en l'oest.
- KEN (☶), Dos traços quebrats superposts i un de continu dalt, representa la montanya i al fill menor. Reina en el noroest.
- SUN (☴), Un traç quebrat en la base en dos traços continus damunt, representa el vent i a la filla major. Reina en el suroest.
- LI (☲), Un traç quebrat en mig de dos traços continus, representa el fòc i a la filla del mig. Reina en l'est.
- TUI (☱), Dos traços continus superposts, en un traç quebrat damunt, representa el llac i a la filla menor. Reina en el surest.
Sobre les seues correspondències matemàtiques i cosmológicas, el seu registre més antic és en els escrits de Shao Yong en el XI. És a ell a qui es deuen els diagrames que coneixem hui del Ba Gua i el Yi Jing. Considerant el yin i yang (&x268B; i &x268A;) com els número binario 0 i 1, els número decimal que corresponen a les llínees yang són: dalt: 1, mig: 2, i avall: 4.
Com es veu, tot origina en el Taiji. Els elements dels trigramas corresponen a l'antiquíssim sistema de les cinc fases, o wu xing:
| element | metal | metal | fòc | fusta | fusta | aigua | terra | terra |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| triagramas | ☰ | ☱ | ☲ | ☳ | ☴ | ☵ | ☶ | ☷ |
| número binario | 111 | 110 | 101 | 100 | 011 | 010 | 001 | 000 |
| número decimal | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 | 0 |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Didier Colin: Enciclopèdia d'astrologia i les arts adivinatorias. París: Hachette, 1999.
- ↑ Carl Jung i Richard Wilhelm: El secret de la Flor d'Or. Buenos Aires: Paidós, 1961.
- ↑ Wang, Robin R.;Yinyang (Yin-yang); Internet Encyclopedia of Philosophy.
- ↑ Philosophy East and West.University of Hawaii.46(1)
- 59–90.doi:10.2307/1399337.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pa kua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.