Pachnolita
La pachnolita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Va ser descoberta en 1863 en Ivittuut en la província de Kitaa de Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada aixina del grec πάχνη -congelat- i λίθος -pedra-, per la seua apariència.[1] Un sinònim poc usat és el de piroconita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un fluorur de sodi, calcio i alumini, hidratado. Per a alguns autors és un neso-aluminofluoruro de sodi i calcio. És un dimorfo de la thomsenolita, d'igual fòrmula química, en la que presenta intercrecimiento de cristals d'abdós minerals.[2]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com a producte de l'alteració de la criolita i atres aluminofluoruros alcalinos, més comunament en roques pegmatitas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: thomsenolita, criolita, quiolita, elpasolita, ralstonita, sellaíta o fluorita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pachnolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.