Anar al contingut

Pachyramphus salvini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cryptic Becard imported from iNaturalist photo 402796356 on 5 August 2024.jpg
anambé críptico (Pachyramphus salvini)

El anambé críptico[1] (Pachyramphus salvini) és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae, pertanyent al numerós gènero Pachyramphus, fins a recentment —any 2023— tractada com una subespecie del anambé blanquinegro Pachyramphus albogriseus.[1] És natiu de l'oest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx pels boscs humits montanos i boscs caducifolios de la pendent del Pacífic de l'oest de Colòmbia, oest d'Equador i noroest de Perú i s'interna per la conca del riu Marañón, fins a La Llibertat i San Martín.[2] També pot ser trobat, pero tal volta a penes estacionalmente, en la pendent oriental dels Vages del sur de Colòmbia, este d'Equador i est de Perú. En altitutés entre el nivell de la mar i 2450 m.[1]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie P. salvini va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Charles Wallace Richmond en 1899 baix el mateix nom científic com a nom substitutivo a Pachyrhamphus similis descrit pel zoólogo britànic Osbert Salvin en 1895, nom que es trobava pre-ocupat per un atre tàxon, Pachyrhamphus similis, descrit pel ornitólogo nortamericà George Kruck Cherrie en 1891 i la combinació actual del qual és Pachyramphus polychopterus similis; el seu localitat tipo és: «Chusgón, Perú».[3][4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí «Pachyramphus» es compon de la paraules del grec «pakhus» que significa ‘robust’, ‘gros’, i «ramphos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «salvini», commemora al zoólogo britànic Osbert Salvin (1835–1898).[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Estudis genètics anteriors (Musher & Cracraft (2018), Musher et al. (2019)) ya apresentaban evidències de que l'espècie Pachyramphus albogriseus era polifilética, en el grup de subespecies P. albogriseus/ornatus pròxim de Pachyramphus major i Pachyramphus marginatus, i la subespecie P. albogriseus salvini més pròxima de Pachyramphus polychopterus.[6][7] Les evidències morfològiques, genètiques i de vocalisació presentades en l'estudi de Musher, Krabbe i Areta (2023), varen confirmar que P. albogriseus/ornatus i P. albogriseus salvini són espècies distintes; els autors varen definir noves àrees de distribució, i ademés, que la subespecie P. albogriseus guayaquilensis J.T. Zimmer, 1936, l'àrea del qual de distribució era l'oest d'Equador, és un sinònim posterior de la #present.[8] En base en totes les evidències, el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta No 955 va reconéixer a Pachyramphus salvini com a espècie plena, en el nom (en traducció lliure de l'anglés) de anambé críptico.[1][9] La separació va ser seguida pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[10] i per Clements checklist/eBird.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (giner de 2023).South American Classification Committee.
  2. Pachyramphus salvini en Birds of the World.
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Richmond1899
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Salvin1895
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pachyramphus, p. 288; salvini, p. 346»
  6. Musher, L.J. & Cracraft, J.(2018).Molecular Phylogenetics and Evolution.118: 204–221ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2017.09.013.
  7. Musher, L.J., Ferreira, M., Auerbach, A.L., McKay, J. & Cracraft, J.(2019).Proceedings of the Royal Society B.286: 20182343ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2018.2343.
  8. Musher, L.J., Krabbe, N.K. & Areta, J.I.(2023).Ornithology.140: 1–17ISSN 0004-8038.doi:10.1093/ornithology/ukac047.
  9. (abril de 2023).South American Classification Committee.
  10. IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
  11. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]