Pacte de Triparadiso

Imperi de Macedonio en el seu màxim esplendor

El pacte de Triparadiso va ser un acort de repartiment de poder firmat en Triparadiso en el 321 a. C. entre els generals (diádocos) d'Alejandro Magne, en el que nomenaven un nou regente i establien la divisió de les seues satrapías. Va succeir i va modificar la partició de Babilonia feta en el 323 a. C. despuix de la mort d'Alejandro.

Context

Despuix de la mort d'Alejandro Magne en el 323 a. C., el govern del seu imperi va ser otorgat al seu germanastre Filipo Arrideo i al fill d'Alejandro, Alejandro IV. No obstant, ya que Filipo era un malalt mental i Alejandro IV va nàixer despuix de la mort del seu pare, es va nomenar com regente a Pérdicas, mentres que els antics generals d'Alejandro varen ser nomenats sátrapas de les diverses regions del seu Imperi.

Varis sátrapa estaven impacients per obtindre més poder, i quan Ptolomeo, sátrapa d'Egipte, es va sublevar en atres generals, Pérdicas es va movilisar contra este, pero va morir durant una gresca en el seu campament. Ptolomeo va declinar la regència, i en lloc d'això la va donar als oficials Pitón i Arrideo. Esta designació es va topar en l'enèrgica oposició d'Eurídice, l'esposa del rei Filipo III, lo que va dur, en la reunió a la que es va convocar en el 321 a. C. en Triparadiso a tots els diádocos, a la seua substitució per Antípatro. En la reunió també es va procedir a repartir de nou les satrapías entre els diversos generals.

El pacte

Arriano va descriure el resultat de la reunió en els seus Successos despuix d'Alejandro, que va ser conservada pel patriarca bizantino Focio (820–897):