Paeonia broteri
.jpg)
Paeonia broteri Boiss. & Reut., 1842,[1] peonía, és una espècie de plantes de la família Paeoniaceae.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta de fins a 70 cm en vistoses florés roses. Té fulls simples dividides (uniternadas o biternadas) a voltes aovadas o oval-lanceoladas de color vert lluent pel fes i glabras pel envés, sésilés o subsésiles, d'àpiç agut, de 16 a 19 foliolos de 3 a 4 cm d'ample. Talle glabro de 50 cm d'altura, en la base de la qual hi ha uns fulls de color roig. Flores hermafroditas grans, solitàries, de 5 sàpia-hos i de 5 a 10 pétals, de color roig, en numerosos estams i anteras grogues, carpelos lanosos. Frut en folículs coberts en pèls blanquecinos que contenen llavors que quan maduren són negres.
Hàbitat
[editar | editar còdic]En boscs, zones umbrosas i pedregosas, xaraés de montanya, sotobosques de rouredaés, quejigares, encinares, alcornocales i boscs de ribera. De 100 a 1850 m s. n. m.
Distribució
[editar | editar còdic]És una planta endèmica de la península ibèrica. Apareix en els sistemes montanyosos del centre i sur d'Espanya i en Portugal a on habita en zones silíceas o en poca calç, en sotobosques d'encinarés, melojares, rouredona'ls i alcornocales.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Paeonia broteri va ser descrita per Boiss. & Reut. i publicat en Diagnoses Plantarum Novarum Hispanicarum, 4, 1842.[3]
- Citologia
Número de cromosomas de Paeonia broteri (Fam. Paeoniaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=10[4]
- Etimologia
Paeonia, del Llatí paeǒnĭa, ae, nom genèric en honor de Peó, el mege dels deus que apareix mencionat en la Ilíada i en la Odissea d'Homero. Va curar a Llaures quan va ser ferit per Diomedes durant la guerra de Troya; també es menciona una curació anterior que li va fer a Hades d'una flecha llançada per Heracles en Pilos.[5] També en Plinio el Vell, llibre 25, X, 1, que la recomana contra «les malensomis provocades pels Faunes.»[6] [7]
broteri: epítet en honor de Félix de Avelar Brotero, botànic contemporàneu de Linneo.
- Sinonímia
- Paeonia broteri var. ovatifolia Boiss. & Reut.
- Paeonia corallina var. broteri (Boiss. & Reut.) Coss.
- Paeonia corallina f. broteri (Boiss. & Reut.) Voss
- Paeonia corallina f. ovatifolia (Boiss. & Reut.) Rouy & Foucaud
- Paeonia lobata Desf. ex DC. nom. illeg.
- Paeonia lusitanica (Mill)
- Paeonia lusitanica var. ovatifolia (Boiss. & Reut.) Samp.
- Paeonia mascula var. broteri (Boiss. & Reut.) Gürke
- Paeonia mascula var. lusitanica (Mill.) Samp.
- Paeonia mascula var. ovatifolia (Boiss. & Reut.)
- Paeonia mascula f. ovatifolia (Boiss. & Reut.) Cout.
- Paeonia officinalis var lusitanica (Mill.) Martyn[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Albardera, abardela, boles de peonia, ceba chilre, ceba churri, banyes, duelecabezas, empaine, empaines, empeine, empeines, escaramondamanos, escaramón, flor de l'epilèpsia, flor de la malaïda, flor de fardacho, flor de llop, flor de rejalgar, flor del diable, flor malaïda, herba de la almorrana, hinchagüez, hinchamanos, lliri montés, lliris, matagallina, matagallinas, paeonia, pata de gallina, pata de gall, pedonia, peonia, peonia real, peonía, peonía mascle i femella, peronía, perruna, pionea, pionia, pionía, pionía de les xares, polonias, ponea, quemaojos, rejalgar, rosa, rosa albardera, rosa cagalerosa, rosa d'Aleixandria, rosa de Santa Clara, rosa de Santa María, rosa de fardacho, rosa de llop, rosa de mont, rosa de rejalgar, rosa de sarna, rosa del diable, rosa del mont, rosa mascle i femella, rosa malaïda, rosa marchita, rosa mojosa, rosa montesa, rosa montesina, rosa montés, rosa peonía, rosa perruna, rosa puposa, rosa selvada, roses del diable, rosón, rosón del diable, saltaojos, tamo real, tufona, yerba baaras, yerba casta, yerba de Santa Rosa.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita enciclopedia
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Paeonia broteri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de giner de 2013.
- ↑ Sur la caryologie de quelques plantes récoltées pendant l'III Reunion de Botanique Péninsulaire. Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Mem. Soc. Brot. 21: 343-385
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Pliny the Elder: the Natural History - liber XXV, X, 29
- ↑ Pline l'Ancien - Histoire Naturelle, prenga 2, livre XXV, X, 1 - Traduction française : É. Littré
- ↑ Paeonia broteri en PlantList
- ↑ «Paeonia broteri». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 21 de giner de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brummitt, R. K. 2007. Report of the Nomenclature Committee for Vascular Plants: 58. Taxon 56(2): 590–594.
- Hong, D. I. & S. Castroviejo Bolíbar. 2005. (1682) Proposal to conserve the name Paeonia broteri against P. lusitanica (Paeoniaceae). Taxon 54(1): 211–212.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.plantasyhongos.es/herbarium/htm/paeonia_broteri.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paeonia broteri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.