Palaeospheniscus

Palaeospheniscus

El gènero Palaeospheniscus va ser falcat per François Moreno i Alcide Mercerat en 1891 per a designar una série de espècimen fòssils procedents de la Patagonia argentina. L'espècie tipo del gènero correspon a Palaeospheniscus patagonicus, que el seu holotip consistix en un tarsometatarso aïllat (MLP 20-34) que es troba depositat en el Museu de l'Argent, Argentina i procedixen de la Formació Gaiman (Mioceno primerenc). Molts dels fòssils de pingüins trobats en Patagonia han segut associats a este gènero, al punt que en 1946 George Gaylord Simpson mencionava nou espècies (la majoria de les quals Simpson considerava sinònims de l'espècie tipo). El mateix autor, en una revisió posterior realisada en 1975, solament considerava vàlides quatre espècies. En l'actualitat solament s'inclouen tres espècies en el gènero: Palaeospheniscus patagonicus, Palaeospheniscus bergi i Palaeospheniscus biloculata. Igualment, els gèneros patagónicos Paraspheniscus, Trelewdyptes, Chubutodyptes i Perispheniscus han segut actualment inclosos en alguna d'estes tres espècies.

Els anàlisis filogenético[1] recents sugerixen que Palaeospheniscus es troba més pròxim als pingüins vivents que als pingüins jagants del Paleógeno o a Paraptenodytes.

La diagnosis esmenada del gènero (sensus Acosta-Hospitaleche 2004[2]) inclou les següents característiques: Per al tarsometatarso; índex d'elongació entre 2.03 i 2.35, fossa supratrochlearis plantaris considerablement expandida, foramen vasculare proximale mediale present solament en la facies caudalis, a diferència de Eretiscus a on està absent en abdós facies, foramen vasculare proximale laterale obert lateralment a les fortes crestes del hipotarso i llongitut total variable entre els 28 i 40 mm. Per a l'húmer; angulus preaxialis conspicuo, sulcus ligamentosus transversus separat en dos parts, facies musculi pectoralis relativament chicoteta i facies musculi supracoracoideus profunda i oblicua.