Palaikastro

Palaikastro o Palekastro (en grec, Παλαίκαστρο) és una localitat de Grècia ubicada en l'extrem oriental de l'illa de Creta. Pertany a l'unitat perifèrica de Lasithi, al municipi de Sitía i a l'unitat municipal d'Itano. En l'any 2011 contava en una població de 953 habitants.[1]
Excavacions
[editar | editar còdic]Prop d'una baïa dels seus voltants, en el lloc conegut com Rusólakos, s'han excavat les ruïnes d'una ciutat de la civilisació minoica que va florir en l'Edat del Bronze i que en el seu periodo de major esplendor era una de les majors ciutats de l'illa. L'assentament, el nom antic del qual es desconeix, va ser abandonat cap al 1450 a. C. i reocupado entre 1300 i 1200 a. C. Ademés del centre urbà de Rusólakos, s'han trobat atres restants minoicos d'atres assentaments més menuts en l'àrea de Palaikastro i vàries necròpolis perifèriques de la mateixa época.[2]
Posteriorment s'atesta la permanència del santuari de Zeus Dicteo entre el periodo geomètric i l'época romana.[3]
Els restants del periodo minoico inclouen importants cases aixina com el sistema d'aigüeral. Una atra troballa important és el denominat kuros de Palekastro, una estàtua de 50 centímetros de llongitut del periodo minoico (trobada en un context arqueològic que s'ha datat cap al 1475 a. C.) tallada en marfil de hipopótam i en incrustacions d'or i pedres precioses.[4][5][6] Entre la ceràmica trobada en el jaciment destaca una gerra en el dibuix d'un polp, de la mateixa época que el kuros.[7]
Una atra troballa destacada és una inscripció en dialecte dòric d'un himne a Zeus Dicteo, que també s'ha cridat himne dels Curetes i que, pese a que l'inscripció s'ha datat en el III, es considera que el himne en sí pertany a el IV o III a. C.[8]
La majoria dels objectes trobats en estes excavacions s'exponen en el Museu Arqueològic de Sitía.[9]
-
Alguns dels restants minoicos de Palaikastro.
-
La gerra del polp, ceràmica minoica datada cap a 1500 a. C., Museu Arqueològic de Heraclión.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Detall del cens de 2011 (en grec)
- ↑ Charlotte Langohr, Dones Etéocrétois à l’Âge du Bronze dans la péninsule de Sitia? Etude régionale et archéologique comparative de la Crète aux Minoen Récent II-Minoen Récent IIIB, p.409, tesis doctoral, 2008.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Història de Palaikastro (en grec)
- ↑ Jean-Claude Poursat, Resenya del llibre The Palaikastro Kouros. A Minoan Chryselephantine Statuette and its Aegean Bronze Age Context, en revista Topoi (2001), volum 11, número 2, pp. 707-710.
- ↑ VV.AA., Arqueologia, p.158, Barcelona: Blume (2009), ISBN 978-84-8076-837-5.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Kuros de Palaikastro (en grec)
- ↑ Carmen Guiral Pelegrín, Mar Zarzalejos Prieto i Mª Pilar Sant Nicolás Pedraz, Història de la cultura material del món clàssic, p.113. UNED (2015), ISBN 978-84-362-7033-4.
- ↑ Ángel Martínez Fernández, Epigrama helenísticos de Creta, pp.43-44, Madrit: CSIC (2006), ISBN 84-00-08469-1.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Descripció de Palaikastro (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palaikastro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.