Palau de Drottningholm
_3.jpg){kind=link}
El palau de Drottningholm és un dels palaus reals de Suècia, residència de la família real. Forma part de la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[1]
Es localisa en la localitat de Drottningholm, en l'illa de Lovön (municipi de Ekerö, província d'Estocolm). Construït originalment a finals de el XVI, és un destí turístic molt popular.
Història
[editar | editar còdic]
El palau pren el seu nom en 1580, durant el regnat de Juan III de Suècia. El rei havia decidit construir un palau per a la seua esposa la reina Catalina Jagellón. Drottningholm significa lliteralment Illot de la reina.
En 1661 el palau va passar a mans de la reina Eduviges Leonor, i es va incendiar el 30 de decembre del mateix any. La reina llavors va encarregar la seua reconstrucció a l'arquitecte Nicodemus Tessin el Vell, qui no va poder concloure l'obra, deixant-la al seu fill Nicodemus Tessin el Jove. Eduviges Leonor prenia part en el govern de la regència del regne a causa de la minoria d'edat del seu fill Carlos XI i va planejar un edifici fastuoso d'acort en el paper de gran potència que havia adquirit Suècia en Europa despuix de la Pau de Westfalia. L'obra dels Tessin estava influïda principalment pel neoclassicisme de França i els Països Baixos.
El palau va ser obsequiat en 1744 a la llavors princesa Luisa Ulrica com a regal de bodes. Durant el temps de Luisa Ulrica, l'interior del palau va ser remodelat i transformat a un estil rococó francés. En 1762 es va incendiar el teatre del palau, relativament modest, i la reina Luisa Ulrica va decidir construir un de nou de gran fastuositat. Conservat en perfecte estat, actualment és una de les joyes del teatre barroc a on es realisen representacions en la maquinària escènica original —vore Teatre de Drottningholm—. Aixina mateix es va construir una ala per a contindre la biblioteca i una galeria de retrats. La reina va vendre Drottningholm a l'Estat suec en 1777.
Per molt temps, el palau va permanéixer en un relatiu abandó i la deterioració va ser palesa durant el XIX. Entre 1907 i 1911 es va realisar una restauració significativa, que va comprendre electricitat, drenage, ret d'aigua i calefacció. A partir de 1977 es va començar una atra restauració artística del palau, que ha conclós en 2002.
Des de 1981, el Palau de Drottningholm és una de les residències oficials de la família real sueca. Es troba en la llista de l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat des de 1991.[1] El parc està obert al públic.
El teatre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Teatre de Drottningholm.
El teatre de Drottningholm és una de les joyes teatrals del món a on es realisa el festival d'òpera homònim en estiu en preferència d'òperes barroques i d'Haydn, Händel, Gluck i Mozart, en émfasis en representacions informades històricament o de periodo.
La sala per a 400 espectadors va ser dissenyada en estil barroc en 1664-1703 pels arquitectes Nicodemus Tessin, el vell i el jove, inaugurant-se en 1766.
L'iglésia
[editar | editar còdic]
El disseny de l'iglésia del palau va córrer a càrrec de Nicodemus Tessin i seria completat pel seu fill Nicodemus Tessin el Jove en maig de 1746. Existix en el seu interior un orgue de 1730 encara en funcionament. Destaquen també els tapissos de temps de Gustavo V. En l'actualitat és utilisada per la gent del municipi de Lovön, els qui acodixen al cult l'últim dumenge de cada més.
La família real ha utilisat esta iglésia per als següents events:
Batejos
[editar | editar còdic]- Princesa Leonor, duquesa de Gotland, el 8 de juny de 2014
- Príncip Nicolás, duc de Ångermanland, l'11 d'octubre de 2015
- Príncip Alejandro, duc de Södermanland, el 9 de setembre de 2016
- Príncip Gabriel, duc de Dalarma, l'1 de decembre de 2017
- Princesa Adriana, duquesa de Blekinge, el 8 de juny de 2018
- Príncip Julian, duc de Halland, el 14 d'agost de 2021
- Princesa Inés, duquesa de Västerbotten, el 13 de juny de 2025
Funerals
[editar | editar còdic]- Princesa Brígida, el 15 de decembre de 2024
Els jardins
[editar | editar còdic]El jardí barroc
[editar | editar còdic]El traç més antic dels jardins va ser creat a finals de el XVI per la reina Eduviges Leonor. Els Tessin varen proyectar avingudes que conduïren a l'entrada principal del palau, rodejades per arbres. Les estàtues de bronze que adornen les avingudes varen ser dissenyades per l'artiste renaixentista Adrien De Vries. El jardí va experimentar la decadència del palau durant el XIX, pero va ser remozado per iniciativa del rei Gustavo VI Adolfo.
El jardí anglés
[editar | editar còdic]
Deu el seu orige al rei Gustavo III. Localisat al nort del jardí barroc, consistix en àmplies àrees d'herba, junt en arbres distribuïts en avingudes, dos estanys en canals i ponts que els creuen. Les estàtues del jardí són en la seua majoria antigues peces de marbre dutes des d'Itàlia pel propi Gustavo III i es troben en cert modo amagades entre els arbres, una disposició que té el fi de sorprendre al caminante.
El Pabelló chinenc
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Pabelló Chinenc.
Dins dels llímits del parc existix un atre palau de dimensions més menudes, satèlit del Palau de Drottningholm. La seua construcció va ser encarregada per la reina Luisa Ulrica a partir de 1769. D'estil rococó francés, incorpora decoració basada en l'art chinenc. La seua apariència exòtica respon a una moda artística de el XVIII.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Royal Domain of Drottningholm». UNESCO Culture Sector. Consultat el 28 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de Drottningholm.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Drottningholm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.