Palau de Vaux-li-Vicomte
.JPG)
.jpg)
El Palau de Vaux-li-Vicomte, està ubicat junt a la ciutat francesa de Maincy (departament de Seine-et-Marne) és un palau d'estil barroc de el XVII (1658-1661), construït per a l'intendent de finances de Luis XIV, Nicolás Fouquet que va contractar als millors artistes de l'época per a construir el seu palau: l'arquitecte Luis Li Vau, el pintor Charres Li Brun i el paisagiste André Li Nôtre.
L'èxit de dit palau va molestar de tal modo a Luis XIV que va provocar la caiguda de Nicolás Fouquet i tot l'equip que havia participat en la seua construcció va ser contractat per a la realisació del Palau de Versalles.[1]
El palau és, en l'actualitat, la major propietat privada classificada com Monument historique, obra mestra de l'art francés de el XVII.
Història
[editar | editar còdic]L'1 de febrer de 1641, Nicolás Fouquet, relator del Consell d'Estat, càrrec que acabava d'heretar del seu pare, va adquirir el señorío de Vaux i el seu palau. En 1651, es va casar de nou en Marie-Madeleine de Castille, abans de ser nomenat, en 1655, intendent de finances. Posseïdor d'una fortuna considerable, en 1656 Fouquet va confiar a l'arquitecte Luis Li Vau i al contractiste Michel Villedo la construcció en Vaux d'un nou palau.
La construcció va progressar ràpidament. De 1653 a 1654, les primeres obres de la conducció de l'aigua al parc i el pati del palau s'havien conclós. En 1655, el chicotet canal, les fonts, alguns arriates i el gran terrat varen quedar instalats en el parc. En 1656, l'arquitecte Daniel Gittard va posar finalment els fonaments del palau, que varen concloure 2 d'agost de 1656.
El palau es va construir en pedra blanca de Creil, mentres que les dependències del mateix es varen fer en rajoles. En 1657 es varen terminar les obres de albañilería i fusteria. La teulada es va terminar en 1658 i es va escomençar l'interior del palau. Des de setembre de 1658, el pintor Charres Li Brun es va instalar en el palau.
Es varen rebre les visites del Moradura Mazarino el 25 de juny de 1659, de Luis XIV, de la Regna mare i de Monsieur el 14 de juliol. El 10 de juliol de 1660, Luis XIV i María Teresa s'hostagen en ell. El 12 de juliol de 1661, Fouquet, va donar una festa en honor de la Reina d'Anglaterra i, el 17 d'agost, es va celebrar una atra en honor de Luis XIV. Esta festa, concretament, va tindre un gran esplendor: espectàculs en els que es varen utilisar les últimes tècniques del moment, representacions teatrals (La Precioses ridícules, de Molière) i fòcs artificials. El programa de festejos va ser tan cridaner que va provocar l'enveja de Luis XIV, azuzada per les insinuacions de Colbert de que tant fasto devia provindre de la malversació de fondos públics, que va destituir a Fouquet del seu càrrec i, el 5 de setembre, despuix de la festa, el rei va ordenar el seu arrest.
Despuix de l'arrest de Fouquet el palau va ser precintat. El mobiliari es va vendre, gran part del mateix va ser adquirit per Luis XIV. Les tapisseries que havien posat Maincy i Li Vau varen ser dutes a Gobelins. Els artistes que havien treballat en el palau varen ser contractats per a treballar en Versalles. Pero l'edifici no va ser derribat.
En 1673, els hereus de Fouquet (mort en presó) varen prendre possessió del señorío i ho varen cedir, en 1705, al mariscal de Villars que va passar a ser propietari del palau durant 60 anys. Els seus fills ho varen vendre despuix.
Passant el palau a ser propietat de la família dels ducs de Praslin, des de 1764 a 1875, sense que es feren reformes en ell. Encara que durant la Revolució francesa, la duquesa de Praslin va poder salvar el palau posant-ho baix la protecció de la Comuna de les arts. En 1842, Luis Visconti i François Hippolyte Destailleur varen iniciar la restauració del palau.
En 1875, Alfred Sommier, industrial azucarero, va comprar el palau i ho va fer restaurar ara per Gabriel-Hippolyte Destailleur i els jardins varen ser reformats pels paisagistes Lainé i Duchêne. En 1908, despuix del decés d'Alfred Sommier, el palau i el jardí varen tornar al seu estat original. El propietari actual, el comte Patrice de Vogüé,[2] és el net d'Alfred Sommier.
El palau i els jardins a la francesa varen ser declarats monuments històrics en 1939. En 1944, també varen ser declarats com a tals els mobles i numerosos objectes. Per últim, en 1965, tot el conjunt de 450 hectàrees va quedar classificat com a monument històric.
En 1968, el palau i el parc varen ser oberts al públic.
El saló oval
[editar | editar còdic]
El saló oval del palau de Vaux-li-Vicomte és una peça única en l'història de l'arquitectura francesa, medix 19 m de llarc i 18 d'ample. En ell es fan les recepcions i se celebren les festes de Vaux.
El plafó, pintat per Charres Li Brun, tenia que decorar el palau del Sol, representant l'astre solar en l'emblema de Nicolás Fouquet, la farda. Pero no es va portar a terme.
La cúpula està sostinguda per 16 cariátides esculpidas per François Girardon. Dotze d'elles duen els signes del zodíac i les atres quatre els símbols de les quatre estacions. El sol està realisat en pedra blanca i pissarra en el centre del quadrant solar.
La peça està decorada en quatre busts de personages romans: Octavia, germana d'Augusto, Britànic, Octavia, esposa de Nerón, i Adriano. Atres dotze busts romans esculpidos en Florencia en el XVII, decoren l'estància.
L'avinguda de les Bananes
[editar | editar còdic]L'arribada al palau es realisa per una avinguda de 257 bananes. Els dos rencs d'arbres estan molt pròximes, tan solament les separen 6 metros per lo que, en juntar-se les branques d'abdós llínees, es provoca un efecte de túnel impressionant. L'avinguda té una llongitut de 1400 metros i està classificada com a monument històric.
El palau i el cine
[editar | editar còdic]El palau ha servit com decorat per a moltes produccions de cine i televisió:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carrió-Invernizzi (D.L. 2014). Història de l'art dels sigles XVII i XVIII : rets i circulació dels models artístics, Centre d'Estudis Ramón Areces, p. 94. OCLC 903116327. ISBN 978-84-9961-172-3.
- ↑ « In memoriam : Patrice de Vogüé » in Hallier, L'Homme debout, Jean-Pierre Thiollet, Neva éditions, 2020, p. 285-289. ISBN 978-2-35055-2825-9
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Vaux-le-Vicomte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Palaus de França del sigle XVII
- Palaus barrocs de França
- Palaus de França classificats monument històric
- Monuments històrics d'Illa de França
- Bens inscrits en la Llista Indicativa de França
- Jardins privats històrics
- Arquitectura d'Illa de França
- Sena i Marne
- Arquitectura de 1661
- Jardins de André Li Nôtre
- Edificis en cúpula de França
- Patrimoni de l'Humanitat