Palmares de Rocha
Els palmares de Rocha, també denominats palmares de l'est o palmares butiá, són un dels palmares naturals més grans i australs del món.[1][2] Estan composts per l'espècie de palmera Butia odorata i tenen una extensió total de 70.000 hectàrees. Ubicats principalment en el departament de Rocha en Uruguay, s'agrupen en dos grans zones, conegudes com Palmar de Castells i Palmar de Sant Luis.[3]
Es tracta d'un ecosistema únic en el món, comprenent les planicies i planures de l'est d'Uruguay està caracterisat per un estrat arbòreu de palmeres butiá en densitat variables, que van des de les poques decenes fins als centenars de palmeres per hectàrea.[3]
Conservació
[editar | editar còdic]
Des de l'any 1939, en la promulgació de la llei N° 9872,[4]són un ecosistema protegit en Uruguay prohibint-se el seu tala o destrucció. No obstant la pressió de les activitats agropecuarias en la zona, com el pastoreig i l'expansió del cultiu de l'arròs, impedixen la renovació del palmar. Quan les plántulas broten, el ganado les consumix ràpidament, i les noves palmeres casi mai conseguixen superar les seues primeres etapes de creiximent ni aplegar al seu estat de adultez.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Palmares de Rocha: un ecosistema únic en el món, a l'est d'Uruguay» (en és). Turisme Rocha. Consultat el 2026-06-28.
- ↑ https://www.portaldeldiablo.com.uy/es/blogs/tip/el-misteri-de-uns-palmares-unicos
- ↑ 3,0 3,1 https://www.planagropecuario.org.uy/uploads/magazines/articles/197_3087.pdf
- ↑ «Llei N° 9872». www.impo.com.uy. Consultat el 2026-06-28.
- ↑ «Els palmares de Rocha, una “llar de vells” en risc de desaparéixer pero que el ñandú podria ajudar a salvar» (en és-uy). L'Observador. Consultat el 2026-06-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmares de Rocha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.