Palygorskita
La palygorskita o atapulgita és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la palygorskita”. Va ser descoberta en 1862 en una mina en els monts Urales prop de la localitat de Palygorskaya del krai de Perm, en la regió econòmica del Ural (Rússia), sent nomenada aixina per esta localitat. Sinònims poc usats són: attapulgita o polygorskita.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un filosilicato d'alumini i magnesi, hidroxilado i hidratado, en hàbit d'aspecte asbestiforme.[2] No deu ser confòs en la sepiolita, encara que estudis recents indiquen que abdós podrien tindre la mateixa composició.[3] Estructura en anells de sis tetraedres conectats per mig de bandes d'octaedres.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i potassi.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a mineral secundari producte de l'alteració de silicat de magnesi en sols i en sediment. També s'ha trobat en margas llacustres, en roques de carbonat i en roques ígneas máficas. S'ha descrit en argila associada a un moviment de falla.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcita, dolomita, talc, clorita, cuarzo, calcedonia, ópal o montmorillonita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bradley, W.F., 1940. "The structural scheme of attapulgite". Amer. Mineral., 25, 405-410.
- ↑ Huggins, Charles W., Marion V. Denny i Haskell R. Shell, 1962. "Properties of palygorskite, an asbestiform mineral": US Bureau of Mines, Report of Investigaton 6071, 17pp.
- ↑ García-Romero, E. i Suárez, M., 2010. "On the chemical composition of sepiolite and palygorskite". Clays and Clay Minerals, 58, 1-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palygorskita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.