Papiamento

Plantilla:Fusionar des de Plantilla:Renombrar El papiamento és una llengua parlada en les Antilles Neerlandeses: les illes de Curazao (papiamentu, papiamento), Bonaire (papiamen) i en Aruba (papiamento), totes formen part del Regne dels Països Baixos. El papiamento és l'idioma més parlat en les 3 illes.^[1]

Posseïx dos formes d'escritura: la fonètica, aplicada en Curazao i Bonaire, i l'etimològica, basada en l'idioma espanyol, aplicada en Aruba. Papiamento (parlament) prové de papia, evolució de l'espanyol i portugués coloquial "papear",^[2] veu onomatopèyica que, segons el diccionari de la RAER significa balbucir, tartamudear, parlar sense sentit, la qual cosa a la seua volta deriva de "papa", que dit diccionari definix com a expressió coloquial de borinotada, vaciedad, paparrucha.

El papiamento és oficial en Aruba des de 2003 i en Bonaire i Curazao des de 2007. Té ortografia pròpia des de 1976. El text més antic en papiamento és una carta de l'any 1775 d'un judeu de Curazao.^[3] Hi ha autors que pensen que, a lo manco la base llingüística, és més antiga. Hi ha diverses teories sobre el seu orige. Lo que es pot definir és que el papiamento és un idioma que es va desenrollar per sí mateixa pel contacte entre els parlants de diversos idiomes. Per a comunicar-se en un atre s'usava este idioma com a llengua general.

Es tracta d'una llengua criolla que el seu lèxic provablement procedix del portugués principalment, mesclada en paraules d'orige espanyol, anglés, francés, neerlandés, la llengua indígena arahuaca, i diverses llengües africanes. L'idioma estaria basat en un criollo africà-portugués que els esclaus varen dur d'Àfrica, reforçat posteriorment en judeus sefardíes aplegats dels enclavaments neerlandesos del Brasil, i que ha anat evolucionant en el temps per les colonisació i la posició geogràfica de les illes, rebent una major influència de l'idioma espanyol en especial, per la seua proximitat en territoris de parla hispana com Veneçola.

Aspectes històrics, socials i culturals

Autonomia respecte a l'espanyol i portugués

El papiamento no és una varietat d'espanyol ya que diferix significativament en la seua gramàtica de l'espanyol modern, ademés incorpora una gran cantitat de lèxic procedent del portugués i l'holandés per a els quals l'espanyol modern seguix conservant una forma patrimonial. Si ben el seu orige històric es deu a parlants en contacte en l'espanyol, sembla haver-se originat com un pidgin que es criollizó, d'ahí que la seua gramàtica diferixca de manera tan notable de l'espanyol. Si el seu orige haguera segut l'evolució natural de l'espanyol en les illes, seria una varietat equiparable a les demés de l'espanyol d'Amèrica, les divergències del qual són degudes solament al procés de canvi llingüístic natural, sense passar per una fase de criollización.

No obstant, el papiamento, a lo manco en la seua forma escrita, té cert grau d'inteligibilitat en l'espanyol. El papiamento té lèxic de procedència portuguesa i espanyola; no obstant no per això és directament inteligible per als parlants d'estes llengües, si no s'habituen a ell. La seua gramàtica és més similar a la d'atres criollos afroportugueses: no existix, en general, la conjugació, solament en participi passat, i és més analític que les lengues romançes (és dir, les idees complexes es presenten per mig de construccions sintàctiques més que per derivació o flexión morfològica).

Variants

El parla d'Aruba, Bonaire i Curazao presenta diferències menors, per lo que comunament es consideren dialectes o varietats de la mateixa llengua:

Erro al crear miniatura: Papiamento d'Aruba (Papiamento)
Erro al crear miniatura: Papiamento de Bonaire (Papiamen)
Erro al crear miniatura: Papiamento de Curazao (Papiamentu)

Història

En 1634 varen ocupar les illes els neerlandesos. La població era de 1415 indígenes i 32 espanyols. En 1648 va començar el fluix d'esclaus negres que els portuguesos duyen d'Àfrica i els colon neerlandesos, del Brasil.

En 1795, l'illa va passar a poder dels francesos; en 1800, va ser protectorat britànic i en 1802 va tornar de nou als Països Baixos. La llengua oficial imposta va ser el neerlandés, pero el papiamento és la llengua que usa la major part de la població, configurada per eixa onada successiva d'esclaus i colon, llimitant el neerlandés al llenguage escrit i la comunicació en els colon neerlandesos. Pels moviments nacionalistes, poc a poc, el papiamento va ser estenent-se a la lliteratura aixina com a periòdics, ràdio, revistes, i llocs web.

Descripció llingüística

Gramàtica

Com en la majoria de les llengües criollas, els verps en papiamento carixen de flexión, per lo que no es conjuguen morfològicament. Per tant, temps, tons, i relacions d'aspecte s'expressen per l'us de partícules preverbals i atres construccions analítiques. L'orde de les paraules en l'oració seguix l'esquema Subjecte-Verp-Objecte. I contràriament a les seues principals llengües dadoras –l'espanyol i el portugués– el papiamento fa us comú dels pronoms, i no realisa acorts de gènero.

El vocabulari del papiamento es deriva principalment (per orde d'importància): del portugués, de l'espanyol, del neerlandés, de l'anglés, del francés, i de les llengües africanes. Un clar eixemple és el de la tercera persona del pronom plural, nan (provablement d'orige africà), igualment utilisat com a marcador del plural post nominal, ej. ka “casa” > kasnan “cases”. El papiamento es caracterisa també, tant escrit com a oral, per l'us d'un discurs passiu basat en l'auxiliar (com és el cas en moltes llengües parlades en Europa), lo que resulta d'un fenomen de descriollización a benefici del neerlandés i de l'espanyol. Alguns eixemples: yo viuré - el meu lo biba, 'ho' indica temps futur, i es diu la partícula de temps, és dir, la part de l'oració que expressa l'acció del verp. Per a expressar el temps present, s'utilisa ta (ta biba - yo viu); per al temps passat, s'ampra a (pretérito definit) o tawata (préterito imperfecte): a biba, tawata biba - yo vaig viure, havia vixcut/vivia, etc. En participi passat: la casa pintada - i cas geverf.

Alfabet

Alfabet	Papiamentu (Curazao)	Papiamento (Aruba)	Espanyol
Aa	ka	cas	casa
Bb	bisiña, brùg	bisiña, brug	veí, pont beneït
Cc	sènter	center	centre
Dd	dilanti, dòkter	dilanti, dokter	davant, doctor
Dj/dj	djis, indjan, djaka	djis, indjan, djaca	immediatament, indi, rata
Ee	edukashon	educació	educació
Ff	fòrti, fout	forti, fout	forta, error
Gg	garashi	garashi	garaig
Hh	hap, hòfi	hap, hofi	badallada, hort
Ii	illa	illa	illa
Jj	ya, jamer!	ya, pech!	¡sí,llàstima!
Kk	kantor, korànt	kantoor, corant	oficina, periòdic
Ll	lep, lat	lip, laat	llavi, tarde
Mm	mondi, muzik	mondi, muziek	mont, música
Nn	nochi, na	nochi, na	nit, cap a/en
Ññ	Spaña, gañadó	Spaña, gañado	Espanya, boler
Oo	oloshi	holoshi	rellonge
Pp	prezu, pushi	pres, pushi	pres, gat
Rr	rùstig/trankil	rustig/trankil	tranquil, calmat, seré
Ss	stilte, spar, spìl	keto, spaar, spiel	silenci, protegir/aforrar, espill
Tt	turisme, et	turisme, et	turisme, fins a/té
Uu	urgensha, eksponé	urgència, expon	urgència, exposició
Vv	vòs, bisibel	vós, visibel	rabosot, visible
Ww	wàk, kaya, wènkbrou	wak, caya, wenkbrauw	vore, carrer, celles
Xx
Yy	yuna	yuna	dejunar
Zz	sùit	zuid/suit	sur

Vocals modificades	Papiamentu (Curazao)	Papiamento (Aruba)	Espanyol
è	nèchi, lès, kèrk	nechi, els, missa	bonico, lliçó, iglésia
ò	kòpi	copi	tassa
ù	bùs, trùk	bus, truck	bus, camió
ü	hür, yüni, yüli	huur, juni, juli	llogar, juny, juliol
ij (pronunciació: ei)	rei, preis	rei, prijs	rei, preu

Eixemples de paraules i frases

Bonbini! = portugués: Bem-vindo; espanyol: Benvingut.
Bon dia = portugués: Bom dia; espanyol: Bon dia/Bon dia.
Bon tardi = portugués: Boa tart; espanyol: Bona vesprada.
Goede avond: = (del neerlandés); espanyol: Bona nit.
Bon nochi = portugués: Boa noite; espanyol: Bona nit.
Mòru = neerlandés: Morgen; anglés: Morning; espanyol: Matí.
Kon bai?/Kon ta ku bida? = portugués: Com vai?/Com està com a vida?; espanyol: ¿Cóm et va?/¿Cóm està la teua vida?
El meu ta bon = portugués, Eu (mim) (és)tou bom/bem; espanyol: Yo estic be.

Lèxic

Trankìl = portugués: tranquil; espanyol: tranquil.
Kalor = portugués: calor/quente; espanyol: calor/calenta.
Danki = espanyol: gràcies; neerlandés: Dank O.
Sòri = espanyol: perdó; anglés i neerlandés: Sorry
Dushi, Lèker = portugués: dotze, espanyol: deliciós; neerlandés: lekker

Més paraules i frases simples:

Bon tardi: portugués: Boa tart, espanyol: Bona vesprada
Bon nochi: Bona nit
Danki: Gràcies
Kon bai: portugués: Com vai?, espanyol: ¿Cóm estàs?
El meu ta bon: Yo estic ben
Ayó/doei: Chao
Kuantor tin: ¿Quina hora és?
Unda bo ta biba: ¿On vius?
Ami/vaig donar El meu: Yo/Meu/s
Abo/Bo: Tu/el teu
I: ell, ella, vosté
Vaig donar Dje: el seu, d'ell
Nos: Portugués: nós; espanyol: nosatres/-as
Boso: Portugués: vós; espanyol: vosatres/-as/els seus
Nan: ells, elles, vostés
Bon, ayo: Bo, chao
Nos tur: portugués: nós tots; espanyol: tots nosatres
Boso tur: portugués: vós tots; espanyol: tots vostés
Nos dos: portugués: nós dois; espanyol: nosatres dos
El meu per papia papiamentu: Yo puc parlar papiamento
La meua n' per papia papiamentu: No puc parlar papiamento
El meu stima Kòrsou: portugués: Eu "estime" Curaçao; espanyol: Yo amo a Curazao
El meu kier/ke: Yo vullc
Pabien: portugués: parabéns: Felicitacions
Pansa un bon dia: portugués: Passa um bom dia; espanyol: Tingues un bon dia
Hopi bon: ¡Molt be!
Poc poc: portugués: Pouco a pouco; espanyol: Silenciosament o llentament
Et aworo: Fins ara
sunchi: besar
dushi: volgut
Dushi om: deliciós o grandiós
Ku tur el meu amor: En tot el meu amor
Frei: Nóvio/a * Hopi

bon: Molt be

Paraules per a usar en les compres:

Kuanto esaki ta kosta?: ¿Quant costera?
El meu ta wak ront: Mirant entorn
Ban dal un trip: Anem de viage
Banko/Bank: Banc
Placa o heldu o sèn: Diners
Ki pelikula tin na sine?: ¿Quina película està en el cine?
Kèts: Sabatilles
Sapatu: portugués: sapato; espanyol: sabata
Donen skol: En l'escola
La meua tin sèt: portugués: (eu) tenho sèu; espanyol: tinc set
La meua tin hamber: tinc fam
Ban Ka: anem a casa
Botika: farmàcia

Més paraules i frases:

Bini aki: Veuen ací
Ban sali: Anem a eixir
Tur kos ta bon: Tot està ben
Ban sigui: portugués; anem seguir; espanyol: continuem, seguim
Ban kome: Anem a menjar, mengem
Awa: Aigua
Awaseru: portugués: aguaceiro; espanyol: aiguada/pluja
Lamper/wèrleik: Raig, Llampada
Strena: Tro
Nubia: Núvol
Llepen: La Plaja, L'Oceà
Tera: portugués: terra; espanyol: terra
Mondi: El Camp
Donen Stad: En la Ciutat
Na Waf/haf: En el Port
Brùg: Pont
Kuminda: Menjar
Pa: Pa
Keshi: portugués: queijo; espanyol: formage
Piská: Peix
Belèg: Embotit, Tall Fret
Léchi/mèlek: Llet
Sòft: Refresc
Mangel: Dolços, Caramelos
Pastechi: portugués: pasteis. Similar a una arepa, pero es prepara usant farina més refinada.
Suku: Sucre
Salu: Sal
Pika: Pebre

Note's la dificultat de saber si una paraula o frase és d'orige espanyol, neerlandés o portugués.

Referències

Bibliografia

Eva Eckkrammer: How to Pave the Way for the Emancipation of a Creole Language. Papiamento, or What Ca a Literature Do for its Language. In: Hoogbergen, Wim (ed.). Born Out of Resistance. On Caribbean Cultural Creativity. Utrecht: Isor-Publications, 1994, 359–365.
Eva Eckkrammer: The Standardisation of Papiamento: New Trends, Problems and Perspectives. In: Dazzi Gross, Anna-Alice / Lorenza Mondada (eds.). Els langues minoritaires en contexte. Minderheitensprachen im Kontext. Bd. I. Els langues minoritaires entre diversité et standardisation. Minderheitensprachen zwischen Vielfalt und Standardisierung. Neuchâtel: Institut de linguistique de l´Université de Neuchâtel (= Bulletin suisse de linguistique appliquée 69/1), 1999, 59–74.
Eva Eckkrammer: Papiamento, Cultural Resistance, and Soci-Cultural Challenges: The ABC Islands in a Nutshell. In: Journal of Caribbean Literatures 5/1, 2007, 73–93.
Quint, Nicolas. 2000. Li Cap-Verdien: Origines et devindre d’unix langue métisse. Paris: L’Harmattan
Jacobs, Bart. 2008. "Papiamento: A diachronic analysis of its core morphology". Phrasis 2008 (2), 59–82.
Jacobs, Bart. 2009a. “The Upper Guinea origins of Papiamento. Linguistic and historical evidence”. Diachronica 26:3, 319–379.
Jacobs, Bart. 2009b. "The origins of Old Portuguese features in Papiamento". In: Nicholas Faraclas, Ronald Severing, Christa Weijer & Liesbeth Echteld (eds.), Leeward voices: Fresh perspectives on Papiamento and the literatures and cultures of the ABC Islands. Volume 1, 11–38. Curaçao: FPI/UNA.
Jacobs, Bart. 2012. Origins of a creole: The history of Papiamento and its African ties. Berlín: de Gruyter.
Efraim Frank Martinus (1996) The Kiss of a Slave: Papiamento's West-African Connections. University of Amsterdam Press.
Gary Fouse (2002) The Story of Papiamento. New York: University Press of America
John H. Holm (1989) Pidgins and Creoles Volume One. Theory and Structure. Cambridge: Cambridge University Press
Sidney Joubert & Matthias Perl (2007). "The Portuguese Language on Curação and Its Role in the Formation of Papiamento", Journal of Caribbean Literatures, 5:1, 43–60.
John McWhorter (2000) The Missing Spanish Creoles: Recovering the Birth of Plantation Contact Language. Berkeley: University of Califòrnia Press.
Gerard van Buurt & Sidney M Joubert (1997) Stemmen uit het Verleden, Indiaanse Woorden in het Papiamento. Curaçao

Enllaços externs

Plantilla:InterWiki

Este artícul conté una traducció derivada de «Papiamento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «researchgate. net/publication/300471435_Language_and_education_in_Aruba_Bonaire_and_Curacao Idioma i educacion en Aruba, Bonaire i Curaçao.».

[2] rae. es/papear? m=form Real Acadèmia Espanyola

[3] univ. nl/bitstream/handle/1887/43140/2015_Proof_Jacobs%26vdWal. pdf The discovery, nature, and implications of a Papiamentu text fragment from 1783 (anglés)

[1]

[2]

[3]