Papir de Moscou
El Papir de Moscou és, junt en el Papir de Ahmes, el més important document matemàtic del antic Egipte. Va ser comprat per l'egiptòlec rus Vladímir Goleníshchev (1856-1947) en 1883, a través de Abd-el Radard, una de les persones que va descobrir l'amagatall de mòmies reals de Deir el-Bahari. Originalment li'l coneixia com a Papir Goleníshchev pero des de 1912, quan va ser comprat pel Museu Pushkin de Moscou (n.º 4576), es coneix com a Papir de Moscou.
En cinc metros de llongitut i tan sol huit centímetros d'esgambi consta de vinticinc problemes matemàtics, encara que alguns es troben massa danyats per a poder ser interpretats. El papir va ser escrit en escritura hierática entorn al 1890 a. C., durant la dinastia XII, per un escriga egipcíac desconegut, que no era tan meticuloso com Ahmes (l'escriga del Papir Rhind). Es desconeix l'objectiu en el que va ser escrit.
Dels 25 problemes de que consta hi ha dos que destaquen sobre el restant; són els relatius al càlcul del volum d'una piràmide truncada (problema 14.º), i l'àrea d'una superfície pareguda a un cesto (problema 10.º). Este últim és un dels problemes més complicats d'entendre, puix no és clara la forma, i si la figura buscada anara un cesto o un hemisferi llavors seria el primer càlcul conegut d'un hemisferi.
Problema 14º
[editar | editar còdic]
En el problema 14º del Papir de Moscou es demana calcular el volum d'un tronc de piràmide de base quadrangular. L'escriga egipcíac expon els passos: eleva al quadrat 2 i 4 (t², b²), multiplica 2 per 4 (tb), suma els anteriors resultats (t² + b² + tb), i multiplica per un terç de 6 (h/3); finalisa dient: «Veus, és 56, ho has calculat correctament».
En notació algebraica moderna seria:
- V = h (t² + b² + tb) / 3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiro de Moscú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.