Papirs màgics grecs
Els Papirs màgics grecs (comunament abreviat com PGM, del títul en llatí Papyri Graecae Magicae; papyri és plural de papyrus) és un terme colectiu per a una colecció de texts, escrits la majoria en grec antic (pero també en copto, egipcíac demótico, etc.), trobats en els deserts d'Egipte, que tiren llum d'algun modo sobre el sincretisme màgic-religiós de l'Egipte grecorromano i la seua àrea circumdant.
Els Papirs
[editar | editar còdic]La majoria dels papirs daten des de el I a. C. a el IV com a punt àlgit, fins a aplegar a el VII, sent representat este últim lapsus temporal per un material escàs i de valor insignificant.
La recopilació que conforma estos papirs va ser arreplegada primer a principis de el XX per l'erudit alemà Karl Preisendanz, i publicada per ell en dos volums en 1928 i 1931. Un tercer volum proyectat (contenint nous texts i índexs) va ser destruït durant el bombardeig de Leipzig en la Segona Guerra Mundial.
Els nous texts varen ser incorporats en l'edició de 1974 del volum II (publicada despuix de la mort de Preisendanz), pero els índexs solament varen ser difosos entre erudits en unes poques còpies xerografiadas de les proves de composició. (Actualment els índexs estan antiquats des de que els PGM poden ser trobats en la base de senyes del Thesaurus Linguae Graecae, i des de que foren publicades vàries concordancias i diccionaris).
Màgia en l'Egipte grecorromano
[editar | editar còdic]Molts d'estos péntols de papir són pàgines o extractes fragmentarios de lo que podem cridar llibres de fetilla, depòsits de coneiximent arcano i secrets místics. En la mida de lo que podem reconstruir, estos llibres es classifiquen en dos grans categories: alguns són compilació de fetilla i escritura màgiques, recopilats per erudits coleccionistes, ya siga per interés acadèmic o per alguna classe d'estudi sobre màgia; els atres poden haver segut els manuals de treball de macs ambulants, contenint el seu repertori de conjurs, fòrmules per a totes les ocasions. A sovint eren usuaris de màgia en una baixa formació podent ser considerats millor com a persones dedicades a l'entreteniment i l'espectàcul, a diferència dels macs tradicionals egipcíacs, que varen tindre una elevada formació i varen respectar a l'èlit sacerdotal. Les pàgines contenen fetilla, receptes, fòrmules i oracions, intercalado en paraules màgiques i a sovint en taquigrafia, en abreviatures per a les fòrmules més comunes. Estes fetilla s'estenen des de les convocacions impressionants i místiques de deus obscurs i dimonis, a remeis populars i inclús trucs de saló; de portentoses maldiccions mortals, a encantamientos d'amor, cures per a l'impotència i dolències mèdiques menors.
En molts casos les formulació de paraules i frases són sorprenentment similars a aquelles trobades en defixions (tablillas de maldicció o fetilla vinculants, κατάδεσμοι en grec), com aquelles que trobem inscrites sobre ostraka, amulets i pastilles de plom.
Ya que algunes d'estes defixions daten des de tan primerenc com el VI a. C., i han segut trobades en llocs tan alluntats com Atenes, Àsia Menor, Roma i Sicília (aixina com Egipte), açò proporciona un grau de continuïtat i sugerix que algunes observacions basades en els PGM no seran del tot inaplicables a l'investigació del més ampli món grecorromano.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- En alemà
- En anglés
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiros mágicos griegos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.