Tablilla de maldicció

Archiu:Defixio Kardelos Terme-2.jpg

Tablilla de maldicció

Archiu:Tablette de défixion d'Eyguières.jpg

Tablilla de maldicció d'Eyguières

Una tablilla de maldicció (en llatí defixio, i en grec κατάδεσμος katádesmos) era un mig freqüent para maldir en el món grecorromano, pel que algú demanava a un o més deus que danyaren a uns atres, en freqüència com a venjança. S'escrivien estos texts en fins fulls de plom que posteriorment es enrollaban, doblaven o clavaven. Estes tablillas es colocaven normalment baixe terra, ya fora enterrant-les en tombes, tirant-les a manantiales, pous o piscines, amagant-les en santuaris subterràneus, o incrustant-les en les parets dels temples. També s'usaven per a fer conjurs d'amor, i l'enamorat les colocava dins de la casa de la persona a la que amava. En ocasions varen aparéixer junt a menuts ninots o figuritas (cridades erròneament «ninots de vudú»),en els que també es clavarien taches. Les figurillas s'assemblaven al subjecte al que es volia fer la maldicció i a sovint tenien nugats els peus i les mans. No totes les tablillas eren de plom, pero sí la gran majoria de les trobades; també s'escrivien maldiccions sobre papir, cera, fusta o atres materials maleables en menor provabilitat de conservació i per tant de ser trobats en una excavació arqueològica.

Normalment, els texts de les tablillas de maldicció estaven dirigits als deus infernals o liminares, com Hermes, Caronte, Hécate i Perséfone/Proserpina, a voltes a través de la mediació d'una persona fallida (provablement aquell en la tomba de la qual es deposita la tablilla). No obstant, alguns texts no invocaven als deus, sino que es llimitaven a llistar a aquells als que es volia maldir, els delictes o raons en que es basaven per a maldir-los, o les desgràcies que haurien de sofrir les víctimes. En algunes tablillas no hi havia res més que els noms dels malaïts, lo que fa supondre que el que va portar a terme el conjur els havia maldit també oralment. Pero les tablillas de maldicció no sempre contenien conjurs malignes, sino que a voltes s'usaven també per a ajudar als morts. Aquells en les tombes del qual es depositava una tablilla de maldicció normalment havien mort a una edat molt primerenca o de manera violenta, i se suponia que la tablilla ajudaria a les seues ànimes a descansar en pau a pesar de les circumstàncies de la seua mort. A sovint el llenguage que dona context a eixos escrits està relacionat en la justícia, ya siga a través del llistat dels delictes de la víctima en gran detall, deixant la responsabilitat de castigar-los als deus, o per mig de l'us de formes indefinides («qui vullga que cometera este delicte»), o condicionals («si és culpable»), o inclús dins d'un futur condicionat («si alguna volta trenca la seua paraula»). En freqüència, s'escrivien conjurs adicionals en eixes tablillas de maldicció, com Bazagra, Bescu o Berebescu, en lo que sembla ser un intent de dotar a la maldicció d'eficàcia sobrenatural.

Archiu:Vervloekingstablet in lood gericht tegen Caius Iulius Viator.jpg

Tablilla de maldicció romana, trobada en Tongeren (Bèlgica), Museu Galorromano de Tongeren

Moltes de les que es varen descobrir en Atenes es referixen a juïns i maldixen al litigante contrari, demanant («que ell...») que no actuara be durant el juí, que oblidara les seues paraules, que es travara, etc. Atres maldiccions demanen una mala vida sexual, o són escrites contra lladres, o rivals en els deports o negocis. Aquelles tablillas dirigides a lladres o criminals haurien segut de caràcter més públic i acceptable; alguns estudiosos es neguen inclús a tildar de tablillas de «maldicció» a texts tan «positius», preferint cridar-les «peticions judicials».

S'han trobat al voltant de 130 tablillas de maldicció en la localitat anglesa de Bath (l'antiga Aquae Sulis), un antic balneari a on moltes maldiccions estaven relacionades en el robo de la roba dels banyistes.

Aixina mateix, s'han descobert també més de 80 entorn i dins dels restants d'un temple propenc dedicat a Mercurio, en West Hill, Uley, lo que convertix al suroest de l'illa de Gran Bretanya en un dels majors centres per a trobar defixiones llatines. En total es coneixen més de 1600 d'estes tablillas, lo que indica el seu us estés i quotidià.

En l'Antic Egipte, els cridats «texts execratorios» varen aparéixer al voltant de l'época de la Dinastia XII, i llistaven noms d'enemics escrits en figuritas d'argila o ceràmica que varen ser esclafades i enterrades baix un edifici en construcció, o en un cementeri.

Historiografia de les tablillas de maldicció

Quan els historiadors estudien les tablillas de maldicció tenen en conte la totalitat de la tradició màgica. Segons Peter Green la societat grecorromana usava la màgia per a controlar la naturalea. L'estudi de la tradició màgica i les tablillas de maldicció és vital per a comprendre les activitats de la societat grecorromana perque tots els seus membres usaven la màgia independentment de la seua classe o posició econòmica. S'han descobert al voltant de 1600 tablillas de maldicció, escrites sobretot en grec. D'eixes tablillas, 220 es localisaven en la regió del Ática. A atres tablillas li les categorizó com DT (Defixionum Tabella, tablilla de maldicció en llatí). La majoria d'estes tablillas estaven escrites en varis idiomes o eren difícils d'interpretar o llegir.

Les primeres tablillas de maldicció es varen descobrir en una ciutat italiana, Selinunte, en Sicília. Hi havia 22 d'elles i la majoria era de principis de el V. Moltes de les tablillas que es varen escriure durant este periodo estaven dirigides a les persones a les que denunciaven. Posteriorment es varen descobrir tablillas que s'usaven per a maldir a enemics o fer conjurs d'amor. Mentres els antics grecs haurien temut el poder d'estes tablillas, alguns historiadors han comparat el seu us en insultar a algú verbalment en l'época actual. Escrivien estes tablillas en un atac de ràbia, d'enveja contra un rival en els negocis o en els deports, o per obsessionar-se patológicament en conseguir l'amor de qui estaven enamorats.

Quan es varen escomençar a investigar estes tablillas, hi havia un sério dubte sobre si estes provenien realment de l'Antiga Grècia o no. La majoria dels historiadors creïen llavors que la societat grega era molt sofisticada, i que les seues gents sobreponien la raó a la superstició. E. R. Dodds, professor de grec en Oxford, va ser un dels primers erudits que varen escomençar a estudiar el tema de la màgia i la superstició en l'Antiga Grècia, i uns atres com Peter Green també varen sentir curiositat per este aspecte. A finals del sigle XX es varen descobrir objectes que varen tirar llum sobre el paper que tenia la màgia en les vides dels ciutadans grecs de totes les classes socials.

La major subsecció d'este tema és la màgia eròtica. Existix un debat sobre si era una pràctica exclusivament masculina o si abdós sexes la practicaven per igual. John Gages, un important expert en este camp, recolza la segona opció ya que les dònes enamorades tenien menys possibilitats d'expressar les seues emocions en la societat grega. Els erudits discutixen sobre els possibles motius que els duyen a valdre's de la màgia eròtica, que oferia solucions per a l'amor no correspost, controlar sexualment a la víctima, guanys monetaris i un major reconeiximent social. Els conjurs d'amor tenien una base similar en tot lo món mediterràneu, que es podia reajustar segons les diferents situacions, usuaris i víctimes. Investigacions recents han demostrat que les dònes usaven tablillas de maldicció per a fer màgia eròtica molt més de lo que es pensava en un principi, encara que la majoria de les tablillas de que disponem varen ser escrites per hòmens.

Per lo general, s'està d'acort en que la majoria de les persones usaven tablillas de maldicció per varis motius, des de tirar maldiccions fins a fer conjurs amorosos o endevinar el futur.

Vore també

• Tablilla de maldicció de Pella
• Tablillas de maldicció de Bath
• Papirs màgics grecs
• Texts de execraació

Bibliografia

• Wünsch, R. ed. (1897): Defixionum tabellae, Berlín. IG iii.3. Apèndix.
• Ankarloo, Bengt; et al. (editors, 1999): Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome, pág. 3.
• Audollent, A. (1904): Defixionum tabellae, París. Guia no. 756.
• Jordan D. R.: «New Greek Curse Tablets (1985-2000)», GRBS, 41, págs. 5-46; 2000.
• Jordan, David R.: «A Curse Tablet from a Well in the Athenian Agora», artícul en ZPE, 19, pág. 245; 1975.
• Jordan, David R.: «A Survey of Greek Defixiones not Included in the Special Corpora», artícul en GRBS 26, págs. 151-197; 1985.
• Tomlin, Roger (1988): Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the sacred spring at Bath, Oxford.
• Faraone, Christopher A. and Obbink Dirk (edd.): Magika Ferixca: ancient Greek magic and religion, Oxford University Press, 1991.
• Faraone, Christopher A.: 'The Agonistic Context of Early Greek Binding Spells', en Faraone & Obbink, Magika Ferixca (1991), págs. 3-32.
• Green, Peter: «Now, Now, Quickly, Quickly», artícul en la revista New Republic, vol. 223, n.º 8, págs. 44-48.
• López Jimeno, A.: Les Tabellae Defixionis de la Sicília grega, ed. Hakkert, Ámsterdam, 1991
• López Jimeno, A.: Noves Tabellae defixionis áticas, ed. Hakkert, Ámsterdam 1998
• López Jimeno, A.: Texts grecs de malefici, ed. Akal, Madrit, 2001,
• López Jimeno, A.: La màgia maléfica en l'Antiguetat Grega: Les Tabellae Defixionis d'época clàssica i d'época Imperial, en El deu que fetilla i encanta. Màgia i Astrologia en el món clàssic i helenístico (J. Peláez, ed.) Còrdova 2002, págs. 103-120.
• López Jimeno, A.: «Μερικά δημώδη στοιχεία (Umgangsprache) της γλώσσας των αρχαίων ελληνικών ελασμάτων κατάρας», artícul en la revista Proceedings of the XIth. Congress of FIEC, tom 3. Atenes (Grècia): Parnassos Literary Society, 2004, págs. 156-175.
• López Jimeno, A.: «Defixion aus Selinunt (SEG XXVI, 1113)», ZPE, 73, pág. 119; 1988.
• López Jimeno, A.: «Nova llectura a una defixio de Selinunte (SEG XXVII, 1115)», en Emerita, 57, págs. 325-327; 1989.
• López Jimeno, A.: «L'us del matrónimo en els texts grecs de maldicció», en RICUS (Filologia), XI, 2, págs. 163-180; 1991-1992.
• López Jimeno, A.: «Zu einer Fluchtafel dones Athener Kerameikos», en ZPE, 91, págs. 201-202; 1992.

• López Jimeno, A.: «Sobre una nova defixio de Selinunte (SEG 39,1020)», en Quaderns de Filologia Clàssica (n. s.), 5, págs. 209-214; 1995.
• López Jimeno, A.: «La finalitat dels texts grecs de malefici (defixiones)», en Estudis Clàssics, 112, págs. 25-34; 1997.
• López Jimeno, A.: «Texts de màgia professional de Chipre», en MHNH, 11, págs. 159-174; 2011.
• Versnel, Henk, 'Beyond Cursing: The Appeal to Justice in Judicial Prayers', in Faraone & Obbink, Magika Ferixca, in (1991), pp. 60-106.
• Gager, John G. (ed) 1992, Curse tablets and binding spells from the ancient world. New York: Oxford University Press.
• Kotansky, Roy, Greek Magical Amulets: the inscribed gold, silver, copper and bronze lamellae (Part I: Published Texts of Known Provenance), Papyrologica Coloniensia 22/1, Opladen: Westdeutscher Verlag, 1994.
• Ogden, Daniel (1999): «Binding spells: Curse tablets and voodoo dolls in the Greek and Roman worlds», en: Witchcraft and Magic in Europe, ed. Bengt Ankarloo i Stuart Clarke, págs. 1-90. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1999.
• Jordan, David (2002): «Remedium amoris: a curse from Cumae in the British Museum», en Ancient Journeys: Festschrift for Eugene Lane, 2002.
• Dickie, Matthew W. (2000): «Who Practiced Love-Magic in Antiquity and in the Clapix Roman World?», en The Classical Quarterly, 50, págs. 563-583; 2000.
• Farone, C. A. (1999): Ancient Greek Love Magic Cambridge (Massachusetts) i Londres (Regne Unit): Harvard University Press, 1999.
• Graf, Fritz (2003): «Die Religion der Romer: Eine Eifuhrung; Magic in the Roman World: Pagans, Jews, and Christians», en The Journal of Religion, 83, págs. 496-499; 2003.
• Ogden, Daniel (1999): «Binding Spells: Curse Tablets and Voodoo Dolls in the Greek and Roman Worlds», en In Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome, ed. Bengt Ankarloo and Stuart Clark, 3-90. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1999.
• Ogden, Daniel (2000): «Gendering Magic», en The Classical Review, 50, págs. 476-478; 2000.