Anar al contingut

Tablillas de maldicció de Bath

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Multiple image Les tablillas de maldicció de Bath són un conjunt d'unes 130 tablillas de maldicció d'época romana (o defixiones en llatí) descobertes en 1979-1980 en la ciutat anglesa de Bath. Les tablillas invoquen l'intercesió de la deesa Sulis Minerva en la devolució de bens furtats i per a maldir als autors dels robos. Escrites en la seua major part en llatí britànic, han servit per a atestar la llengua vernàcula quotidiana de la població romà-britànica dels sigles II a el IV. També han segut reconegudes per l'Unesco en la seua Programa Memòria del Món.

Descobriment i descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Roman Baths in Bath Spa, England - July 2006.jpg
Termes romanes de Bath; tota l'estructura sobre el nivell de les bases dels pilars és post-romana

Els banys i el temple romans dedicats a la deesa Sulis Minerva en la ciutat anglesa de Bath (fundada pels romans com Aquae Sulis) varen ser excavats entre 1978 i 1983 per un equip dirigit per Barry Cunliffe i Peter Davenport.[1] En 1979-1980 es varen descobrir al voltant de 130 tablillas en l'excavació del Manantial Sagrat baix el Bany del Rei.[2] El manantial havia segut desviat temporalment per a facilitar l'excavació, lo que va revelar una gran cantitat d'artículs de l'época romana, incloses les tablillas.[3]

Les tablillas, algunes en estat fragmentario,[4] són chicotetes i rectangulars i inicialment es va supondre que estaven fetes de plom, encara que els anàlisis metalúrgics posteriors varen revelar que, de fet, són una aleació de plom i estany en traces ocasionals de coure.[5] Algunes de les tablillas varen ser foses baix pressió en làmines primes i flexibles en un acabament tan pla com el paper, mentres que unes atres semblen haver segut martilladas toscamente a partir d'un bloc fos.[6] La majoria estan inscrites, ya siga en mayúscules romanes o en lletra cursiva, pero la perícia de la rotulació varia. Algunes de les tablillas tenen marques que semblen ser una imitació analfabeta de lletres, per eixemple llínees repetitives de creus o sietes, i unes atres estan completament en blanc.[7]


Les inscripcions de les tablillas varen ser publicades en la seua totalitat en 1988 per el historiador Roger Tomlin[8] i estan expostes al públic en el Museu de les Termes Romanes de Bath.[9][10]

Inscripcions

[editar | editar còdic]
Archiu:Sulis Minerva head Bath.jpg
Cap de bronze de Sulis Minerva, a qui anaven dirigides les tablillas de maldicció, trobada en el seu temple en Bath

Les tablillas varen ser identificades com tablillas de maldicció, datades en els sigles II a el IV.[4] Este tipo de tablillas són chicotetes làmines de metal inscrites en maldiccions contra determinades persones i es varen utilisar en la màgia popular de tot lo món romà.[11]

Idioma

[editar | editar còdic]

La majoria de les inscripcions estan en llatí coloquial,[12] i específicament en el llatí vulgar de la població romà-britànica, conegut com llatí britànic.[4][13] Dos de les inscripcions estan en un idioma que no és el llatí, encara que usen lletres romanes, i poden estar en un idioma celta.[14] Si aixina fora, serien els únics eixemples escrits d'una antiga llengua cèltica britànica; no obstant, encara no hi ha consens acadèmic sobre el seu dessiframent.[15]

Contingut

[editar | editar còdic]

Totes menys una de les 130 tablillas es referixen a la restitució de bens furtats i són un tipo de tablilla de maldicció conegut com "oracions per la justícia".[16] Els robos que es denuncien són generalment de possessions personals en les termes, com a joyes, pedres precioses, diners, artículs domèstics i, especialment, roba.[17] El robo en els banys públics sembla haver segut un problema comú, ya que es tractava d'un estereotip lliterari romà molt conegut i existien lleis severes per a castigar als autors.[18] La majoria dels depositante de les tablillas (les víctimes dels robos) semblen pertànyer a les classes socials més baixes.[19]

Per lo general, les inscripcions seguixen la mateixa fòrmula, lo que sugerix que va ser presa d'un manual: es declara que l'objecte furtat ha segut transferit a una deidad, de modo que la pèrdua es convertix en la pèrdua de la deidad; es nomena al sospitós i, en 21 casos, també a la víctima; la víctima demana llavors a la deidad que inflija afligiment al lladre (inclosa la mort) no com a castic sino per a induir-li a tornar els objectes furtats.[17] La deidad l'ajuda de la qual s'invocava és Sulis, i les tablillas varen ser depositades per les víctimes en la seua font sagrada.[3]

Eixemples

[editar | editar còdic]
Archiu:Roman baths 2014 58.jpg
Tablilla de maldicció en denúncia per robo d'una capa i un corfoll de bany

Un eixemple típic diu:

Solinus a la deesa Sulis Minerva. Done a la seua divinitat i majestad [la meua] corfoll i capa de bany. No permetes el somi o la salut a qui m'ha fet mal, ya siga home o dòna o esclau o lliure, a menos que es revele i duga eixos bens al teu temple.[20][21]

La fòrmula ___protected_title_0___ és típica, i el següent eixemple és inusual en dos aspectes.[22] Primer, afig les paraules ___protected_title_1___, i segon, el text va ser escrit en lletres invertides:

Ya siga pagà o cristià, home o dòna, chiquet o chiqueta, esclau o lliure, qui m'haja furtat al meu, Annianus [fill de] Matutina (?), sis monedes d'argent del meu bosso, tu, Senyora Deesa, deus exigir-li [les monedes]. Si per algun engany m'ha donat... i no li'l dones a ell, sino que considera-ho com (?) la sanc d'aquell que m'ha invocat.[22]
Archiu:Roman baths 2014 57.jpg
Tablilla de maldicció en la denúncia del robo de Vilbia

Moltes nomenen als sospitosos de ser lladres:

He donat a la deesa Sulis les sis monedes d'argent que he perdut. La deesa deu exigir-les als noms escrits més avall: Senicianus, Saturninus i Anniola.[23]

Algunes de les inscripcions són molt específiques en els afligiment solicitats i revelen l'intensitat de l'ira de la víctima:[24]

Docimedis ha perdut dos guants i demana que el lladre responsable perga el cap i els ulls en el temple de la deesa.[25]
Que el que em va llevar Vilbia es faça líquit com l'aigua. Que ella, que la va devorar tan obscenament, es torne meca.[24]
...mentres algú, ya siga esclau o lliure, guarde silenci o sàpia alguna cosa al respecte, pot ser maldit en (el seu) sanc, i ulls i cada membre i inclús tindre tots (els seus) intestins prou carcomidos si ha furtat l'anell o ha estat al tant (del robo).[26]
Archiu:Roman baths 2014 60.jpg
Tablilla de maldicció en possible text escrit en celta britànic

Una de les supostes inscripcions celtes britàniques ha segut traduïda com:

Els adjunts - Deuina, Deieda, Andagin, (i) Uindiorix - he nugat[27]

Una traducció alternativa de l'inscripció anterior és:

Que yo, Windiorix per/en la derrota de Cuamena (alt. convocada a la justícia) la dòna sense valor, oh divina Deieda.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2008).Current Archaeology.(217)Consultat el 23 de novembre de 2013.
  2. ↑ Gordon; Simon, {{{nom2}}} (2010). Magical Practice in the Latin West, pp. 15. ISBN 9789004179042.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wilson (1988). A guide to the Roman remains in Britain, pp. 109. ISBN 0094686807.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 (1992).Britannia.23
    1.doi:10.2307/526102.
  5. ↑ Flint, Valerie (1998). Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, pp. 11. ISBN 0485891026.
  6. ↑ (2011).Artefacts in Roman Britain: Their Purpose and Use.
    152.
  7. ↑ Flint, Valerie (1998). Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, pp. 60. ISBN 0485891026.
  8. ↑ Adams (2008). The Regional Diversification of Latin 200 BC – AD 600, pp. 579–580. ISBN 978-0521881494.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 12 d'octubre de 2019.
  10. ↑ The Roman Baths Museum Bath. «Key objects of the collection». Consultat el 12 d'octubre de 2019.
  11. ↑ Herman, Jozsef (2000). Vulgar Latin, pp. 20–21. ISBN 0271020016.
  12. ↑ Adams (2005). Romà-Celtic Elites and their Religion, pp. 68. ISBN 0975844512.
  13. ↑ Carver, Martin (2006). The Cross Goes North: Processes of Conversion in Northern Europe, AD 300–1300, pp. 89. ISBN 1843831252.
  14. ↑ R.S.O Tomlin(1987).Bulletin of the Board of Celtic Studies.34
    18–25.
  15. ↑ Koch, John T. (2006). Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, pp. 970. ISBN 1851094407.
  16. ↑ Flint, Valerie (1998). Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, pp. 37–38. ISBN 0485891026.
  17. ↑ 17,0 17,1 Gager, John G. (1999). Curse tablets and binding spells from the ancient world, pp. 193. ISBN 0195134826.
  18. ↑ Gager, John G. (1999). Curse tablets and binding spells from the ancient world, pp. 193. ISBN 0195134826.
  19. ↑ Tomlin, Roger (1988). Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the sacred spring at Bath, pp. 97–98. ISBN 0947816003.
  20. ↑ Fagan, Garrett G. (2002). Bathing in Public in the Roman World, pp. 37. ISBN 0472088653.
  21. ↑ Kropp, A. (2008). EDCS-ID Defixiones: Ein aktuelles Corpus lateinischer Fluchtafeln, Speyer.
  22. ↑ 22,0 22,1 Gager, John G. (1999). Curse tablets and binding spells from the ancient world, pp. 195. ISBN 0195134826.
  23. ↑ Gager, John G. (1999). Curse tablets and binding spells from the ancient world, pp. 194. ISBN 0195134826.
  24. ↑ 24,0 24,1 Dvorjetski, Estee (2007). Leisure, Pleasure and Healing: Spa Culture and Medicine in Ancient Eastern Mediterranean, pp. 103. ISBN 978-9004156814.
  25. ↑ Tomlin, Roger (1988). Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the sacred spring at Bath, pp. 114–115. ISBN 0947816003.
  26. ↑ Collins, Derek (2008). Magic in the Ancient Greek World, pp. 86–87. ISBN 9781405132381.
  27. ↑ Pixes, Bernard (2009). Celtic Curses, Boydell & Brewer, pp. 35.
  28. ↑ Sims-Williams (2007). P-Y Lambert i G-J Pinault (ed.). Common Celtic, Gall-Brittonic, and Insular Celtic in Gauloise et celtique continental, Droz, pp. 327.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tablillas_de_maldicció_de_Bath&oldid=995827»