Aquae Sulis
Aquae Sulis (llatí per a "Aigües de Sulis") era una chicoteta ciutat de la província romana de Britania. Es va alçar en lo que hui és la ciutat anglesa de Bath, Somerset. El registre de calçades romanes del Itinerari de Antonino menciona la ciutat com Aquis Sulis.[1] Ptolomeo registra la ciutat com Aquae calidae ("aigües càlides") en la seua obra de el XV Geografíia.[2] També Ptolomeo l'atribuïx a la civitas Belgarum.
A la ciutat s'aplegava per una important calçada romana, la via Calleva Atrebatum-Aquae Sulis.
Complex de termes i temples
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Termes romanes de Bath.
La ciutat sempre va ser coneguda per les seues aigües termals, explotades des de l'antiguetat, inclús abans de l'arribada dels romans. Estos provablement varen començar a construir un complex formal de temples en Aquae Sulis en la década del 60. Els romans varen deure aplegar a la zona poc despuix d'entrada en Britania en l'any 43 i existixen proves de que la seua calçada militar, la denominada Fosse Way, creuava el riu Avon a l'altura de Bath. S'ha descobert una presència militar romana primerenca just al norest del complex termal, en la zona de Walcot, en l'actual Bath.[3]
No molt llunt del punt de creuament de la seua calçada, s'haurien sentit atrets per la gran font termal natural que havia segut un santuari dels britanos celtes, dedicat a la seua deesa Sulis. Este manantial és una font mineral natural que es troba en la vall del riu Avon, en el suroest d'Anglaterra, i és l'únic manantial de Gran Bretanya designat oficialment com a termal. El nom significa en llatí "les aigües de Sulis". Els romans l'identificaven en la seua deesa Minerva i varen fomentar el seu cult. Les similituts entre Minerva i Sulis varen ajudar als celtes a adaptar-se a la cultura romana. El manantial es va convertir en un important complex de termes romanes associat a un temple contigu. Els arqueòlecs han recuperat de la Font Sagrada uns 130 mensages a Sulis gravats en tablillas de plom de maldiccions (defixiones),[4] la majoria escrits en llatí, encara que un dels descoberts estava en llengua britónica. Esta colecció és la més important trobada en Gran Bretanya.
La maldicció britónica recuperada en un colgante de metal és l'única frase en esta llengua que s'ha descobert[5] i diu aixina:
Cayo Juliol Solino comenta que "La circumferència de Britania és de 7845 quilómetros. En este espai hi ha molts grans rius, i manantiales termals refinats en opulento esplendor per a l'us dels hòmens mortals. Minerva és la patrona d'estos manantiales. En el seu santuari, els fòcs perpetus mai es convertixen en cendres. Quan s'extinguixen, es convertixen en glòbuls pétreos".[6]
Ciutat amurallada
[editar | editar còdic]
Va ser l'assentament religiós, més que el creuament de carreteres situat més al nort i la zona residencial coneguda actualment com Walcot, el que va rebre murallas defensives de pedra, provablement en el III. La zona interior, d'aproximadament 9,3 hectàrees,[7] era en gran partix terreny obert, pero pronte va escomençar a reblir-se. No està clar si estes noves construccions eren vivendes privades o estaven relacionades en el servici als peregrís del temple. A lo llarc de la calçada septentrional, fòra de les muralles i més allà dels cementeris, també es va construir una prop.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Antonine Itinerary - Iter XIV». Consultat el 2 d'agost de 2023.
- ↑ «Ptolemy's Geography - Book II, Chapter 2». Consultat el 2 d'agost de 2023.
- ↑ Cunliffe, Barry (1986). The City of Bath, Gloucester: Alan Sutton Publishing Ltd. ISBN 0-86299-297-4.
- ↑ (1999) Gager, John G. (ed.). Curse Tablets and Binding Spells from the Ancient World, Oxford University Press USA. ISBN 978-0-19-513482-7.
- ↑ Tomlin, R.S.O.(1987).Bulletin of the Board of Celtic Studies.34
- ↑ Cayo Juliol Solino Polyhistor § 22.10. 18, Macquarie University, 2011, PhD Dissertation.
- ↑ «Major of Bath». Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2021. Consultat el 2 d'agost de 2023.
- ↑ Burnham, Barry C (1990). The Small Towns of Roman Britain, Londres: B T Batsford.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aquae Sulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.