Sulis (deesa)

Cap en bronze dorat de l'estàtua de Sulis Minerva del temple de Bath, que es va trobar en Stall Street en 1727 i que ara s'exhibix en les Termes romanes de Bath.

Restants del frontón del Temple de Sulis Minerva en Bath, a on el cap barbada podria representar a Gorgona, símbol de la deesa.

Sulis o Sul va ser una deesa celta ctónica del inframundo adorada en Britania. Va ser la deesa tutelar de les aigües termals de Bath (en llatí, Aquae Sulis) (Anglaterra).

En la Britania romana va ser adorada com Sulis Minerva, construint en Aquae Sulis un temple en el seu honor entre els anys 60-70, substituint a un antic santuari celta.

Les ofrenes votivas trobades i les tablillas de plom en inscripcions sugerixen que va ser concebuda tant com una deidad nutridora, una deesa mare dadora de vida i com un agent eficaç de les maldiccions desijades per les seues devots.

Etimologia

El significat exacte del nom Sulis encara és un tema de debat entre llingüistes, pero una possibilitat és que provinga de "Ull/Visió", emparentat en l'irlandés antic súil, "ull, brecha", potser derivat d'una paraula protocelta sūli- que pot estar relacionada en vàries paraules indoeuropeas per a "sol" (cf. grec homérico ηέλιος, sánscrito sūryah, "sol", del protoindoeuropeo *suh₂lio-).

Deesa solar

Basat en l'etimologia del seu nom, aixina com en atres característiques, com l'associació en la vista, la llei civil i epítets relacionats en la llum, Sulis ha segut interpretada com una deidad solar, a lo manco en els temps prerromanos. Alguns investigadors han sugerit, ademés, el seu paper com la deidad celta solar de facto. La seua associada Sulevia i atres noms similars han segut atestats en atres llocs. El seu equivalent irlandés és la deesa Brigid.

Epitafi llatí de Cayo Calpurnio, sacerdot de Sulis en Bath, que va morir als 75 anys i va anar aixina recordat per la seua esposa, una dòna lliure.