Anar al contingut

Tongeren

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:20100706 tongeren25-c.JPG
Tongeren

Tongeren (Tongres en francés) és un municipi de Bèlgica d'uns 31 000 habitants, de parla flamenca, situat prop de Lieja, en la província de Limburgo.

Història

[editar | editar còdic]

Atuatuca Tungrorum

[editar | editar còdic]

Tongeren és el núcleu urbà documentat com més antic de Bèlgica. Abans de la conquista romana, esta zona estava habitada pels atuátucos, part de la confederació belga. Durant les campanyes de Juliol César en la regió, en el I, els belgues es varen unir contra César. Els atuátucos varen aplegar tart a l'assamblea belga i varen ser vençuts per César; es varen retirar a la seua ciutat, a on els romans els varen sitiar. Varen decidir rendir-se i varen entregar la major part de les seues armes, pero al sendemà varen fer una eixida contra les tropes romanes, els qui els varen derrotar. El dia posterior, els romans varen trencar les portes indefenses i varen vendre a tota la tribu dels atuátucos com esclaus.[1]

Els tungros, més amistosos en els romans, els varen reemplaçar. La ciutat va créixer fins a convertir-se en un considerable assentament conegut com Atuatuca Tungrorum. Ubicada en l'important calçada que unia Colónia en Bavay a través de la posta de Liberchies, i rodejats per les fèrtils terres de la regió d'Hesbaye, l'assentament pronte es va convertir en una de les més grans ciutats galorromanas administratives i militars en el I. Atuatuca Tungrorum va sofrir un incendi destructiu durant el sege bátavo de l'any 70 d. C. En el II es va erigir una muralla defensiva, de la que encara es veuen hui en dia alguns fragments. Es varen construir en la ciutat típics edificis romans, mentres que la regió que la rodejava es va vore esguitada de viles i tombes (tumuli). En el IV, la ciutat es va convertir en el centre d'una diòcesis cristiana —una de les primeres dels Països Baixos— baixe l'influència de sant Servacio, bisbe de Tongeren, més vesprada també bisbe de Maastricht, qui va morir en l'any 384.[2] Va ser atacada pels hunos durant la seua invasió a la Galia en 451.

Edat Mija

[editar | editar còdic]

El periodo merovingio entre el V i el VIII no està ben documentat. L'edificació d'una nova iglésia i la fundació d'un capítul de canonges va tindre lloc en l'época carolingia, en el mateix lloc en que s'alçaven les cases dels antics bisbes i a on encara hui s'alça la basílica. La construcció de l'actual basílica va començar al principi de el XIII en el prevalente estil gòtic d'aquella época. Es varen afegir atres edificis al núcleu religiós de la ciutat, com a noves zones comercials, hospitals i barris artesans. El XIII també va vore l'edificació de la muralla defensiva medieval, vàries iglésies noves i claustres i el convent de beguinas. La ciutat es va convertir en una de les "bonnes villes" (o ciutats principals) del Principat episcopal de Lieja.

Des de el XVII fins a l'actualitat

[editar | editar còdic]

En 1677, durant la Guerra de Devolució i a pesar de la neutralitat del bisbat, les tropes de Luis XIV la varen incendiar, ardint casi per complet, una catàstrofe de la que Tongeren mai es va recuperar completament. La renaixença de la ciutat data de despuix de l'any 1830. Hui, Tongeren goja de la seua gran herència del passat. També és la capital judicial de la província de Limburgo.

Geografia

[editar | editar còdic]

Seccions del municipi

[editar | editar còdic]

El municipi comprén els antics municipis, que es varen fusionar en 1977:


Demografia

[editar | editar còdic]

Evolució

[editar | editar còdic]

Totes les senyes històriques relatius a l'actual municipi, el següent gràfic reflectix la seua evolució demogràfica, incloent municipis despuix d'efectuada la fusió l'1 de giner de 1977 Plantilla:Gràfica d'evolució

Llocs d'interés

[editar | editar còdic]
Archiu:Basiliek Tongeren 01.jpg
Torre de la basílica de Tongeren

El principal atractiu turístic és el Museu Gal-Romà, que té una colecció de 18 000 objectes arreplegats des de la prehistòria fins al periodo merovingio.

El monument més señero és la basílica de La nostra Senyora, d'estil gòtic, construïda sobre les ruïnes d'un temple anterior de el IV, a partir de 1240, en la seua singular torre del rellonge de 64 metros, erigida entre 1442 i 1541.

Persones notables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


  1. César, Comentaris a la guerra de les Galias, llibre II, 33 (en anglés)
  2. «"Servatius" en livius.org». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2014. Consultat el 26 d'agost de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]