Paràbola del ric epulón i el pobre Lázaro
La paràbola del ric epulón i el pobre Lázaro o del home ric i del menic Lázaro és una paràbola pròpia i exclusiva del Evangelio de Lucas (16, 19-31) que la posa en llavis de Jesús de Nazaret. Relata el història de dos hòmens i el destí de cada u d'ells: el pobre Lázaro, ple de llagues i sense recobre, és dut després de la seua mort al sen de Abraham, mentres que el ric, que vares vore de púrpura i lli fi i banquetea cada dia, sofrix tormentos en el Hades després de ser sepultat. La qüestió dels pobres i els rics és un dels grans temes que caracterisa al Evangelio de Lucas, i els seus significats i alcanç es varen tractar largament en el història del cristianisme.
La raó de denominar epulón al ric no és molt evident, pero és tradicional, encara que no se li nomena aixina en el text evangèlic.[1] Epulón és el nom d'un dels rancs dins dels quatre coleges sacerdotales romans; pero com a adjectiu el DRAE ho definix com a home que menja i es regala molt.[2] Épulos eren els convites sagrats al càrrec dels quals estaven els epulones romans. Possiblement, l'adició del nom epulón es deu a Pedro Crisólogo, arquebisbe de Rávena de el V.[3]
És l'única de les paràboles que conté un nom propi: el del pobre Lázaro. Encara que en el text bíblic no s'explícita directament, es va associar al ___protected_title_0___ en un malalt de llepra en raó de la presència de llagues en el seu cos, d'a on va derivar la paraula ___protected_title_1___ com aquell hospital o casa a on eren reclosos els malalts de malalties infeccioses en general i de llepra en particular.[4] Aixina, per derivació de la paràbola del Evangelio de Lucas, Lázaro és considerat patró dels menics, dels leprosos, i de tots aquells que patixen úlceres o malalties de la pell.[5] En l'iconografia, li'l representa acompanyat per gossos que li llepen les llagues.
Text
[editar | editar còdic]El relat de l'episodi del ric epulón i el pobre Lázaro apareix aixina en el text evangèlic:
_-_James_Tissot.jpg)
Gènero lliterari
[editar | editar còdic]Si ben el gènero lliterari ha segut posat en dubte per alguns biblistas, com C. H. Dodd i R. Bultmann,[6] la majoria dels estudiosos del Nou Testament consideren este passage com una paràbola, tal el cas de Joseph A. Fitzmyer,[7] Joseph Joachim Jeremias, A.M. Hunter, i Alan Richardson.[6]
Notes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Lázaro de Betania, personage del Nou Testament en el mateix nom que va ser revixcut per Jesús.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Catholic.net ([1] [2]). Argumentacions ([3])
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Petrus Chrysologus, Consule sermones de divite epulone, et de filio prodigo, 183 et seqq.
- ↑ (2007) on+eren+reclosos+els+malalts+de+llepra%22+%22El seu+nom+prové+de+la+asociaci%C3%B3n%22+%22pobra+L%C3%A1zaro%22+%22en+un+malalt+de+llepra%22&hl=és&sa=X&ei=A-lhVIHmKOSHsQSzgoBA&vore=0CB8Q6AEwAA#v=onepage&q=lazareto%20%22Casa%2C%20hospital%20o%20caser%C3%ADo%20en%20a on%20eren%20reclosos%20els%20malalts%20de%20llepra%22%20%22La seua%20nom%20prové%20de%20la%20asociaci%C3%B3n%22%20%22pobra%20L%C3%A1zaro%22%20%22en%20un%20malalt%20de%20llepra%22&f=false La llepra. Imàgens i conceptes, Colòmbia: Editorial Universitat de Antioquía - Universitat de la Sabana, p. 148. ISBN 978-958-655-998-0.
- ↑ del Valle-Inclán, Ramón (2002). Obra completa: Teatre, poesia, vària, 4ª edició, Espanya: Espasa-Calp, p. 2142. ISBN 978-84-239-4398-2.
- ↑ 6,0 6,1 Fricke, Roberto S. (2005). Les paràboles de Jesús, El Pas, Texas: Editorial Món Hispà, p. 84. ISBN 0-311-04371-2.
- ↑ Fitzmyer, Joseph (1987). El Evangelio segons Lucas, Tom III. Traducció i comentari, Madrit: Edicions Cristiandad, pp. 746-767. ISBN 84-7057-423-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parábola del rico epulón y el pobre Lázaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.