Paradoxa Grim Reaper
La paradoxa Grim Reaper (paradoxa de la parca en espanyol) és un experiment mental que parla sobre una série infinita de parcas en una mateixa tasca; matar a una persona concreta si una atra parca no ho ha matat encara. La paradoxa planteja el dubte de si és possible un passat infinit. [1]
La paradoxa Grim Reaper va ser inspirada pel llibre Infinity: An Essay in Metaphysics, del filòsof José Benardete. De fet, vàries paradoxes en les característiques de la Grim Reaper (una successió sense començ, composta per membres que solament actuen si l'anterior no ho ha fet encara) reben l'etiqueta de "paradoxes de Bernadete".[2]
La paradoxa
[editar | editar còdic]La paradoxa planteja un escenari a on un número infinit de parcas tenen una hora assignada per a assessinar a un individu. No obstant, les parcas solament podran matar-ho si una de les seues companyeres no ho ha fet abans.
Pose's per cas que és l'una del migdia. Una parca podria intentar assessinar a l'individu, pero en realitat, una atra parca ya ho hauria fet a les 12:30. No obstant, en realitat, eixa tampoc podria, perque una atra ho hauria fet a les 12:15. Eixe mateix raonament es pot replicar infinitament.
En conclusió, l'individu tindria que ser assessinat abans que l'una, perque hi ha infinites parcas preparades per a matar-ho abans d'eixa hora. No obstant, en realitat, cap pugues haver-ho fet. Açò es deu a que, com són infinites, sempre hi haurà una atra parca que l'haja precedit. Per lo tant, seria impossible que la persona sobrevixquera, pero també seria impossible que cap parca acabara en ell.[3] Això, sense dubte, és una contradicció.
Solucions i implicacions
[editar | editar còdic]Temps discret
[editar | editar còdic]Una possible solució per a esta paradoxa és que el temps és discret i no continu. En eixe cas, seria impossible que cada parca tinguera un moment en concret, perque les parcas serien infinites, pero el temps no. Esta solució no és perfecta, sino que se li poden trobar problemes. Per eixemple, es poden formular versions d'esta o atres paradoxes de Benardete que no depenguen d'un temps continu. Un eixemple d'això apareix en el llibre de Benardete abans mencionat, a on s'explica el cas d'un conjunt infinit de deus, que creen un mur cada volta que un home alvança en l'espai per a detindre-ho. Un d'eixos deus podria estar encarregat de construir el mur quan l'home caminara mig metro, un atre ho faria quan caminara vinticinc centímetros, un atre quan caminara dotze... Ací, tindre un temps discret no evitaria la paradoxa. [4][5]
Finitismo causal
[editar | editar còdic]Una atra solució possible és l'idea del finitismo causal, segons la qual no pot haver infinites causes, sino que fa falta una primera causa. En atres paraules, tot conjunt de causes té un inici. Per lo tant, no pot haver infinites parcas les accions de les quals depenguen de l'anterior. Té que haver una primera parca. Totes les paradoxes de Benardete es caracterisen per tindre una série infinita de causes i, per tant, serien impossibles segons el finitismo causal.
A la seua volta, el finitismo causal podria implicar que el temps és discret, que hi ha un finitismo temporal, i que existixen regions espacials infinitament grans i contínuament denses. Totes estes serien afirmacions de gran rellevància.[6]
Diagnòstic de parells insatisfactoris
[editar | editar còdic]També s'ha plantejat una atra resposta alternativa a la paradoxa Grim Reaper, el Diagnòstic de Parells Insatisfactoris (UPD per les seues sigles en anglés). La UPD afirma que totes les paradoxes de Benardete (incloent la paradoxa Grim Reaper) són simplement impossibles llògicament, i per lo tant no fa falta adoptar cap opinió metafísica al respecte. En The Form of the Benardete Dichotomy, el filòsof Nickolas Schackel va postular que totes les paradoxes de Benardete inclouen dos premisses:
- 1. La successió ordenada de forma linear S no té un primer membre
- 2. Per a tot x en S, I en x si i solament si en cap lloc abans de x
Shachkel explica que estes afirmacions són formalment inconsistentes. Les paradoxes de Bernadete assumixen que certes successions poden complir en eixes premisses, pero, segons Shachkel, cap successió d'elements pot.[6][7]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Noûs.48(2)
- 256–267.ISSN 1468-0068.doi:10.1111/j.1468-0068.2012.00858.x.
- ↑ Synthese.203(2)ISSN 1573-0964.doi:10.1007/s11229-023-04481-z.
- ↑ Chalmers, David (2002). Conceivability and Possibility, Clarendon Press, p. 154. ISBN 9780198250906.
- ↑ Pruss, Alexander R. (2018). Infinity, causation, and paradox, First edition edició, Oxford University Press. OCLC on1020272143. ISBN 978-0-19-881033-9.
- ↑ Bernadete, José (1964). Infinity: An Essay in Metaphysics, Clarendon Press.
- ↑ 6,0 6,1 Mind.ISSN 0026-4423.doi:10.1093/mind/fzae057.
- ↑ The British Journal for the Philosophy of Science.56(2)
- 397–417.ISSN 0007-0882.doi:10.1093/bjps/axi121.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paradoja Grim Reaper» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.