Paradoxa de Pascal
.jpg)
La Paradoxa de Pascal, cridada aixina per l'experiment[1] de Blaise Pascal (1623-1662), dicta que:
Un barril de fusta, ple d'aigua, coronat per un tubo buit obert pels seus extrems, pot esclatar si s'aboca aigua en el tubo a una altura suficient qualsevol que siga la secció del tubo, inclús encara que siga molt menuda.[2]
Este fet sembla contradir el sentit comú, no obstant, este resultat troba una explicació senzilla quan s'aplica el Principi de Pascal,[3] que dicta que
La pressió eixercida sobre un decorregut incompresible i en equilibri dins d'un recipient de parets indeformables es transmet en igual intensitat en totes les direccions i en tots els punts del decorregut.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
- ↑ (2004) Diccionari Akal de física, Tres Vores (Madrit): Akal, p. 592. ISBN 8446012553.
- ↑ European Journal of Physics.26(6)
- 1017–1030.doi:10.1088/0143-0807/26/6/009.
- ↑ «Pascal's Paradox» (en inglés). Harvard Natural Sciences Lecture Demonstrations.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paradoja de Pascal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.