Pararrejalgar
El pararrejalgar és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Encara que es coneixia des d'antic per formar-se sobre el mineral rejalgar com a alteració d'este, va ser descobert en estat natural i acceptat com a mineral en 1980 en una mina de la Columbia Britànica (Canadà), sent nomenada aixina per la seua relació en el rejalgar.[1] Un sinònim poc usat és la seua clau de l'Associació Mineralógica Internacional: IMA1980-034.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfur simple d'arsènic, anhidro. En la mateixa composició química i estructura cristalina similar a la del rejalgar, abdós minerals del sistema monoclínic, el rejalgar roig s'altera quan s'expon a la llum transformant-se en pararrejalgar groc. També és dimorfo de l'alacranita.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com a producte secundari de l'alteració del rejalgar present en vetes de cuarzo en estibina, comunament per exposició a la llum d'estes vetes.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: rejalgar, estibina, tetraedrita, arsenopirita, duranusita, arsènic, arsenolita, sofre, lepidocrocita o pirita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roberts, A.C., H.G. Ansell, i M. Bonardi, 1980. "Pararealgar, a new polymorph of AsS, from British Columbia". Ca. Mineral., 18, 525–527.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pararrejalgar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.