Parc de la Naturalea de Cabárceno
El Parc de la Naturalea de Cabárceno és un zoològic de tipo parc safari que es caracterisa pel seu enfocament de semilibertad animal. Té una superfície de 750 hectàrees i es troba pròxim a la localitat de Cabárceno, en el municipi de Penagos (Cantàbria, Espanya), situat en la vall del Pisueña, a 17 quilómetros de la ciutat de Santander.[1]
Ubicat en un parage natural restaurat de singular bellea, el parc conta en amplis recints que simulen hàbitats naturals. En ells les diverses espècies, algunes en perill d'extinció, disponen d'un major grau de llibertat que en un típic zoo. Este model proporciona una experiència inmersiva als visitants, al mateix temps que permet portar a terme programes d'investigació en la conservació de la fauna selvada en colaboració en atres parcs i institucions acadèmiques.
Característiques de l'instalació
[editar | editar còdic]El Parc de la Naturalea de Cabárceno està enclavado en la serra del massiç de Penya Cabarga i alberga a més de 120 espècies animals de tot lo món, en amplis recints que intenten reproduir un hàbitat natural a on els visitants puguen avistar sense perjudicar la seua llibertat.[2][3]
Este parc va ser el resultat de l'iniciativa del que fora president de la comunitat autònoma, Juan Hormechea Cazón,[4] i va sorgir en 1989 despuix de la restauració d'una antiga explotació minera de ferro a cel obert de 750 hectàrees en la localitat de Cabárceno, que data de l'época romana, la qual va vindre desenrollant-se fins a époques recents i les estructures de les quals més modernes encara es poden apreciar en el lloc.
El parc no solament és un espai per a l'exhibició d'animals, sino que també es dedica a l'investigació i la conservació i recuperació d'espècies, aixina com a l'educació ambiental. Pel seu concepte innovador és un espai singular que diferix d'un zoo convencional. A diferència dels zoològics urbans, en este parc els animals viuen en amplis espais en règim de semilibertad, en un entorn dissenyat per a intentar imitar el seu hàbitat natural, llevat en l'alimentació que se'ls proporciona:[2]
Els camins, túnels i vies de l'antiga explotació varen ser remodelats per a permetre que els vehículs pogueren circular pel parc, i els visitants recórrer els diferents recints en coche o autobús, en punts d'estacionament a lo llarc del recorregut que faciliten baixar-se i acostar-se a peu a vore els animals.
Un dels punts destacats del parc és el mirador del Rubí, des d'a on es pot gojar d'una panoràmica de la ciutat de Santander i l'arc de la baïa. L'atre gran punt d'observació és el mirador de Perdices, que permet vore la localitat de Cabárceno i l'ampli recint d'elefants.
El parc dispon ademés de servicis de restauració per als visitants, lloguer de bicicletes elèctriques, i servici d'autobús gratuït durant el més d'agost.[5][6]
Una de les últimes infraestructures del parc en instalar-se ha segut una telecabina que recorre gran part del zoològic. Va ser inaugurat en l'any 2016 i oferix als visitants una vista panoràmica del parc des d'una perspectiva aérea, travessant al voltant del 70% del parc en dos recorreguts aéreus distints, en cabines que passen a uns 15 metros del sol per damunt dels recints dels animals. El telefèric, està sostingut per 35 pilonas i conta en 60 cabines que giren entorn a quatre estacions, a on els usuaris poden pujar o baixar. El recorregut complet del circuit de sis quilómetros dura entre 30 i 50 minuts.[7]
Per les seues dimensions i característiques, el Parc de la Naturalea de Cabárceno s'ha convertit en un dels centres de conservació animal més importants d'Europa i dels que més visites rep, en més de 670 mil visitants a l'any (2024).[8] Actualment Cabárceno és l'instalació més notable de totes les que posseïx Cantur, sent un dels principals motors turístics de la comunitat autònoma de Cantàbria.[9][10]
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Història
[editar | editar còdic].jpg)
L'orige miner del parc és una part important de la seua història i patrimoni i el parc ha sabut integrar este llegat en les seues instalacions.
El massiç de Penya Cabarga és una zona càrstica de lapiaces rica en jaciments de ferro que ha segut explotada des de l'época romana, especialment en la seua ala sur. Durant l'Edat Mija, es varen escomençar a desenrollar ferrerías hidràuliques que utilisaven els minerals de ferro trobats en la superfície.[11] En l'Edat Moderna es varen crear ferrerías i el mineral de ferro va abastir a la Real Fàbrica d'Artilleria de la Cavada, instalació propenca que proporcionaria durant més de dos sigles els essencials canons i munició a l'armada espanyola per a la defensa del imperi espanyol. Posteriorment des de el XIX numeroses companyies mineres es varen establir allí per a extraure i transportar el mineral fèrric destinat principalment a l'exportació, i varen deixar tras de sí un important patrimoni industrial compost per llínees de ferrocarril, plans inclinats, lavaderos, etc.[12]
Els minerals de Penya Cabarga eren d'alta calitat i baixos en fòsfor, lo que va atraure l'interés de les siderúrgicas britàniques en l'obtenció d'acer d'alta calitat i més econòmic. No obstant, per a poder explotar estos jaciments, els britànics varen tindre que solucionar dos grans problemes: les argila que envolien al mineral i millorar el transport i embarque. Les formes rudimentàries de separació del mineral permetien aprofitar solament el mineral gros, per lo que es varen començar a utilisar trómeles d'erejat per a aprofitar tot el mineral explotable. Els primers trómeles es varen instalar en les mines de Cabarga en 1891 i el seu us es va estendre ràpidament.[11] El transport del mineral en carros circulant pels camins locals va ser abandonat ràpidament quan la producció minera va créixer i es varen precisar sistemes de transport en major capacitat i velocitat. En tota la conca es varen començar a construir modernes infraestructures de transport que duyen el mineral tant als lavaderos com als molls d'embarque: ferrocarrils miners, plans inclinats i sistemes de cables aéreus.[13]
L'explotació del ferro en la zona de Cabárceno va continuar fins a 1989, quan baix la concessió a la companyia Agruminsa, filial d'Alts Forns de Viscaya, va deixar de ser rendable.[11]
Despuix d'això la zona minera va ser restaurada i transformada, integrant i recuperant part del seu patrimoni industrial en el parc zoològic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Instint salvage.
- ↑ 2,0 2,1 «teua-visita/el-parc/ El Parc» (en és). Parc de la Naturalea de Cabárceno. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «CVC. Semilibertad» (en és). Dimarts Neológico. Consultat el 2023-06-25.
- ↑ «Cabárceno, història de tres décades» (en és). El Diari Montañés. Consultat el 2024-05-03.
- ↑ «Cabárceno habilita un autobús en sis parades per a vore els seus animals» (en és). EFEverde. Consultat el 2023-03-26.
- ↑ «Parc de la Naturalea de Cabárceno - Cantur - Cantàbria - Espanya - Inicie». www.parquedecabarceno.com. Consultat el 2023-03-26.
- ↑ «Parc de la Naturalea de Cabárceno - Cantur - Cantàbria - Espanya - Telecabina». www.parquedecabarceno.com. Consultat el 2023-03-26.
- ↑ «seua-r%C3%A9cord-hist%C3%B3ric-en-671.694-visitants-en-2024 El Parc de la Naturalea de Cabárceno bat per tercer any consecutiu el seu récort històric en 671.694 visitants en 2024» (en és-es). Comunicats. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «La primera fi de semana del telefèric de Cabárceno no conseguix sumar més visitants» (en és-es). El Diari Montañes. Consultat el 2023-03-26.
- ↑ «Extraordinaris resultats en les instalacions de Cantur en el més d'agost» (en és). direct.cantur.com. Consultat el 2023-03-26.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Bacho de Carlos, José Manuel; Cueto Alonso, {{{nom2}}}; Fernández Acebo, {{{nom3}}}; Moreno Saiz, {{{nom4}}}. La mineria del ferro en la Serra de Cabarga (en espanyol), 2019, pp. 173. ISBN 978-84-09-09395-3.
- ↑ «Explotacions mineres de la Serra de Penya Cabarga (I) - El Ferrocarril de la Orconera i el Pont dels Anglesos: recorts que ni el temps agranarà». MI CAJÓN DESASTRE. Consultat el 2023-07-12.
- ↑ Itineraris geogràfics.Universitat de Cantàbria Departament de Geografia, Urbanisme i Ordenació del Territori.(1)
- 31.ISSN 2605-5406.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque de la Naturaleza de Cabárceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.