Parc nacional El Guácharo

Parc nacional El Guácharo

El Parc Nacional El Guácharo és un parc nacional de Veneçola ubicat en el tram oriental de la Serranía de l'Interior del Sistema Montanyós Caripe, en les serranías Cerro Negre, Cerro Papelón i Cerro El Periquito del Massiç de Caripe, entre l'estat Monagas i l'estat Sucre. Ocupa part dels municipis Caripe, Acosta, Piar i Bolívar (Monagas) i Ribero (Sucre). Està conformat per dos unitats o blocs separats: el de Cerro Negre, a on s'ubica la Cova del Guácharo, i el de la Conca Media del riu Caripe. El Parc comprén 62.700 ha; les quals es distribuïxen de la següent forma, al sector Cerro Negre li corresponen 15.500 ha. i al de la Conca Media del riu Caripe 47.200 ha. Va ser declarat parc nacional El Guácharo el 27 de maig de 1975 per a garantisar la continuïtat dels processos geològics i biològics que es complixen en la Cova del Guácharo. Per la seua banda, el Cerro Negre, a on es localisa la Cova del Guácharo va ser el primer Monument Natural en Veneçola el 15 de juliol de 1949, en el nom d'Alejandro de Humboldt.

Història

La Cova del Guácharo va ser visitada pel naturaliste alemà Alexander von Humboldt el 18 de setembre de 1799, encara que anteriorment ya era visitada constantment per indígenes de l'Ètnia Chaima, la cova de guácharo era important per a esta ètnia i representa una part important de les seues creències, i a on també varen portar a terme els seus rituals els piaches; "chamans" de l'ètnia, està ubicada a 4 km del poblat més propenc que és Caripe del Guácharo, al nort de l'Estat Monagas, just en el sector Cerro Negre del massiç Caripe. S'ubica a 1065 m d'altitut, en una temperatura promig anual d'al voltant de 21 °C, es considera fins a l'actualitat que té una llongitut aproximada de 10,5 km. Està llaurada en roques sedimentarias que es varen formar fa 130 millons d'anys en l'era mesozóica en un antic mar. La mar es retira producte de l'alçament de la corfa terrestre, donant orige al Massiç Oriental. L'erosió hídrica, produïx filtracions que originen tota una ret de ramals i galeries intercomunicadas. A lo llarc de la cova existixen moltes galeries o salons, entre els que es troben: el Gran Saló de la Solsida, el Saló de Alén, el Saló Preciós, el Saló del Silenci, el Saló dels Jagants, entre uns atres.

L'extensió total de la cova no es coneix en exactitut, la qual cosa constituïx un gran misteri i dona lloc a molts mits.

Interior de la Cova, en el parc nacional Alejandro Humbolt, Estat Monagas, Veneçola

Fauna

Una de les característiques resaltantes d'este monument és que servix d'hàbitat al guácharo (Steatornis caripensis), au d'hàbits nocturns adaptades a viure en l'obscuritat, els quals només abandonen la cova en hores crepusculares i nocturnes quan ixen en busca d'aliment. També conviuen en este ecosistema alguns rat penat, insectes, rosegadors, aràcnits i coleòpters.

El Guácharo

Artícul principal → Steatornis caripensis.

El Steatornis caripensis o guácharo és un au frugívora que habita la primera galeria de la cova, ix en les nits en busca del seu aliment. El seu nom és onomatopèyic, es deriva del quechua waqay (chillar o plorar), per la seua vora característica. El seu color és marró en taques blanques i negres, una coa llarga, i en cerdes al voltant del pico. Medix uns 48 cm de llarc, i tenen al voltant de 91 cm d'envergadura. El guácharo produïx en la cova una capa orgànica cridada guano, formada per llavors vomitades i excrements que constituïx el nutrient bàsic de l'ecosistema de la cova. L'acontenyiment diari més important en el parc ocorre en hores de la vesprada quan es produïx l'eixida de les aus de la cova en grans bandadas, per a buscar el seu aliment. Esta mateixa espècie dona nom a un atre parc natural: El parc nacional natural Cova dels Guácharos en l'alvertent occidental de la Cordillera Oriental, en Veneçola. En l'entorn alluntat de la cova i en atres llocs es troba una gran cantitat d'aliment per a estes aus; particularment important l'àrea de la Mata de Mànec, en el sector de la Conca Media del Riu Caripe. En el vol nocturn, els guácharos recorren fins a 120 km de distància per a buscar frutes i llavors grasosas, especialment en l'estació no reproductiva, mentres que en l'época d'crío busquen la seua sustente en un radi d'uns 40 km. De manera que el guácharo, abandona diàriament, la cova en busca d'aliments; ho fa per bandadas de mils d'individus. Després retorna a digerir i alimentar als pichones. Es calculen en l'interior de la cova aproximadament 10 000 eixemplars.^{cita requerida}

Atres animals típics del lloc

Existix una àmplia varietat de avifauna, dins del Parc, constituïda per aproximadament 370 espècies d'aus, entre les quals es troben; chivi cabecigris, Fafao gargantiblanco, Pica Flors Negre, Pico de Flasco Esmeralda, entre unes atres. Existixen ademés una varietat de mamífers, com, Mona Araguato, cunaguaro, puma, báquiro cinchado, el Tapir, el venado caramerudo, entre uns atres.

Flora

El paisage montanyós, de relleu accidentat, donats per una hidrografia molt densa que resulta en valls estretes llimitades per alvertents fortament inclinats. Existix un arbre molt comú, el copey i Clusia alata. Entre uns atres es troben el Llorer, El guayabito, el paneco i el platanillo. Associats a estos arbres es troben falagueres arbòrees i gran número de epifitas i trepadoras. Abunden les orquídees o l'anomenada flor de maig; reconeguda com la Flor Nacional de Veneçola.

Els guácharos són les aus habitants de la cova.

Vore també

• Parcs nacionals de Veneçola

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional El Guácharo.