Parinari campestris

Parinari campestris és una espècie d'arbre en la família de plantes Chrysobalanaceae que és natiu de Trinitat i Tobago, les Guayanas, Veneçola i Brasil. Té fama de tindre propietats afrodisíacas.
Descripció
[editar | editar còdic]L'espècie és un arbre que alcança un tamany de fins a 25 metros d'alt. Les branques jóvens són peludes pero apleguen a estar sense pèl en l'edat. Els fulls, són de 6-13 centímetros de llarc i 3-6,5 centímetros d'ample, són planes i lluentes en les seues superfícies superiors. La superfície inferior dels fulls és peluda en les venes plantejades prominents. Les estípulas són àmplies en la base, pero estretint-se a un punt; que són al voltant de 3 centímetros de llarc. Les flors són hermafroditas, en cinc pétals blancs, sèt estams i sèt o huit estaminodios. El frut és una carnosa drupa de 4.6 centímetros de llarc i 2.3 centímetros d'ample.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Parinari campestris creix en boscs oberts i s'acosta a les vores de sabanes i riberes dels rius. S'estén des de Trinitat i Tobago, en el nort, a través de parts de Veneçola, Guyana, Surinam i el nort de Brasil.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Parinari campestris és una de vàries espècies, incloent Richeria grandis i Roupala montana que es coneixen en el nom comú bois bandé. Estes espècies tenen fama de tindre propietats afrodisíacas.[2] L'espècie també s'utilisen ritualment en el winti, una religió afro-Surinamesa.[3]
Els extractes dels fulls de P. campestris han demostrat inhibir l'interacció entre el factor de creiximent endotelial vascular A i de creiximent endotelial vascular del factor receptor 1.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Parinari campestris va ser descrita per Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet i publicat en Histoire dones Plantes de la Guiane Françoise 1: 517, t. 206. 1775.[5]
- Sinonímia
- Balantium cordifolium Desv. ex Ham.
- Dugortia nucamentosa J.F.Gmel.
- Ferolia campestris (Aubl.) Kuntze
- Petrocarya campestris (Aubl.) Willd.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Prance, Ghillean T. (1972). , pp. 1–409.
- ↑ Winer, Lise (2009). [1], Montreal: McGill-Queen's University Press.
- ↑ (2007).«The Medicinal Plant Trade in Suriname».Ethnobotany Research & Applications.5
- 351–357.Consultat el 25 de giner de 2015.
- ↑ (2008).«Competitive ELISA-Based Screening of Plant Derivatives for the Inhibition of VEGF Family Members Interaction with Vascular Endothelial Growth Factor Receptor 1».Planta Medica.74(4)
- 401–406.doi:10.1055/s-2008-1034346.
- ↑ «Parinari campestris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de giner de 2015.
- ↑ «Parinari campestris». The Plant List. Consultat el 25 de giner de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parinari campestris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.