Anar al contingut

Richeria grandis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Richeria grandis (Richeria grandis)
Ron de Richeria grandis


Richeria grandis és una espècie de planta medicinal pertanyent a la família Phyllanthaceae. És originària de les illes del Carib

Descripció

[editar | editar còdic]

Richeria grandis és un arbre de full perenne en la corfa de color marró i una corfa interior de color marró-taronja. Té fulls simples, alternes en un marge sancer. Els fulls són grans,[1] generalment de 10-20 centímetros de llarc[2] fins a 30 centímetros de llarc i 13 centímetros d'ample.[1] L'espècie és dioica, a on les flors masculines i femenines són produïdes en plantes separades. Les #inflorescència masculines medixen 3.10 centímetros de llarc, en 3-7 flors; les #inflorescència femenines medixen 5.3 centímetros de llarc. El frut és una càpsula, aproximadament d'1 centímetro de llarc.[2]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Richeria grandis és una espècie comuna en els boscs montanos en parts del Carib i Amèrica del Sur.[3][4] Ariel Lugo i els seus colegues varen informar que estes espècies varen sofrir majors nivells de dany que la majoria dels arbres en acabant de que el huracà David assotara la illa de Dominica en 1979.[5] L'espècie és un acumulador d'alumini i és capaç d'acumular tant com 15.000 ppm d'alumini en els seus fulls.[4] La planta va ser capaç de tolerar els nivells potencialment tòxics d'alumini principalment per depositar el metal en les cèlules de les parets dels seus fulls.[6]

Propietats

[editar | editar còdic]

Richeria grandis és una de vàries espècies, incloent Parinari campestris i Roupala montana que es coneixen en el nom comú bois bandé, és un potent afrodisíac. Idealment es deu introduir en licor de rom durant vàries semanes i després procedir al seu consum.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Richeria grandis va ser descrita per Martin Vahl i publicat en Eclogae Americanae 1: 30, pl. 4. 1796.[8]

Varietat acceptada
Sinònims
  • Amanoa divaricata Poepp.
  • Guarania laurifolia Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Richeria laurifolia (Baill.) Baill.
  • Richeria obovata (Müll.Arg.) Pax & K.Hoffm.
  • Richeria racemosa (Poepp. & Endl.) Pax & K. Hoffm.
  • Richeria submembranacea Steyerm.[8]
  • Amanoa purpurascens Poepp. ex Baill.
  • Amanoa racemosa Poepp.
  • Antidesma longifolium Decne. ex Baill.
  • Guarania purpurascens Wedd. ex Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Guarania spruceana Baill.
  • Richeria grandis var. divaricata (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. grandis
  • Richeria grandis var. laurifolia (Baill.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. racemosa (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria olivieri Philcox
  • Richeria purpurascens (Wedd. ex Baill.) Baill. ex Müll.Arg.
  • Richeria spruceana (Baill.) Baill. ex Müll.Arg.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Marshall (1939). , London: Oxford University Press.
  2. ↑ 2,0 2,1 Macbride (1951). , Field Museum Press, pp. 48–49.
  3. ↑ Beard, John S. (1946). , Oxford: The Clarendon Press.
  4. ↑ 4,0 4,1 (1990).«Aluminium tolerance in trees of a tropical cloud forest».Plant and Soil.125
    169–175.doi:10.1007/bf00010654.
  5. ↑ (1983).«The impact of Hurricane David on the forests of Dominica».Canadian Journal of Forest Research.13(2)
    201–211.doi:10.1139/x83-029.
  6. ↑ (1991).«Distribution of aluminium in accumulator plants by X-ray microanalysis of Richeria grandis Vahl leaves from a cloud forest in Veneçola».Plant, Cell and Environment.14
    437–441.doi:10.1111/j.1365-3040.1991.tb00954.x.
  7. ↑ Winer, Lise (2009). [1], Montreal: McGill-Queen's University Press.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Richeria grandis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de novembre de 2009.
  9. ↑ «Richeria grandis». The Plant List. Consultat el 25 de giner de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Richeria_grandis&oldid=578110»