Anar al contingut

Parkinsonia microphylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cercidium microphyllum (Parkinsonia microphylla)


Cercidium microphyllum, el paloverde groc o paloverde de la base dels tossals, és una espècie de pal vert.

Descripció

[editar | editar còdic]

Parkinsonia microphylla és un arbre erizado, en ramificació vertical. L'espècie és de creiximent llent, a voltes vivint durant varis centenars d'anys. Per lo general creix fins a una altura d'al voltant de 5 metros, encara que rara volta es pot aplegar a 6-7 metros d'alt. Els fulls són de color vert groguenc, i durant els periodos secs i calorosos, l'arbre es desprendrà àmpliament d'ells. Té la característica de realisar la fotosíntesis en la seua corfa (d'ahí el color vert), i açò és lo que li permet sobreviure sense fulls en els periodos més calorosos.

Les flors es troben en l'extrem d'una branca, menuda, de color groc pàlit i es produïxen a finals de primavera. L'arbre pot no florixen cada any, depenent de la cantitat de pluja. Si hi ha suficient pluja, les llavors també apareixeran en un tamany de 4-8 cm de llarc, en baïnes blanes que se sumergixen entre cada llavor. Maduren en juliol, i s'adherixen a les branques. Els rosegadors solen transportar i almagasenar les llavors baixe terra, a on algunes d'elles germinaran despuix d'una temporada de pluges. Les plántulas són molt sensibles a la sequia durant els primers dos o tres mesos de la seua vida, i solament al voltant de l'1,6% sobreviuran despuix de germinar.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Cenchrus ciliaris és una espècie exòtica d'herba nativa d'Àfrica, introduïda per primera volta en el desert de Sonora per al pastoreig del ganado, la qual es propaga molt ràpidament i en freqüència poden matar les plántulas per mig de l'us de l'aigua disponible, lo que podria ser una amenaça en el futur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És natiu del suroest d'Estats Units en el surest de Califòrnia i sur d'Arizona; i el noroest de Mèxic en Sinaloa, Sonora, i Baixa Califòrnia. La planta per lo general es troba en pendents, i és un dels arbres més comuns del desert de Sonora.


Respiració

[editar | editar còdic]

Porta a terme la fotosíntesis com qualsevol atre arbre.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Produïx ejotes verdes que esparcen la seua llavor per tots costats. Sol créixer més a sovint en pendents.

Irritabilitat

[editar | editar còdic]

Pels generals irritat per l'aigua ya que està en excés podrix les seues raïls (les quals creixen per la superfície), i les abelles que utilisen les seues ejotes per a panales.

El poble seri, un grup natiu d'Amèrica del Nort del noroest de Mèxic, ho criden ziipxöl. Solien moldre les llavors per a fer farina, hervir les baïnes verdes en carn, i menjar les llavors verdes dolces com també les flors. També utilisaven les seues llavors a modo de contes per a armar collars.

Parkinsonia microphylla es cultiva com un arbre ornamental en jardins tolerants a la sequia, modernistes, i de plantes natives. També és usat com a arbre menut per a proveir ombra en estacionament de vehículs.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cercidium microphyllum va ser descrita per (Torr.) Rose & I.M.Johnst. i publicat en Contributions from the Gray Herbarium of Harvard University 70: 66. 1924.[1]

Sinonímia
  • Cercidiopsis microphylla (Torr.) Britton & Rose
  • Parkinsonia microphylla Torr.[2][3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cercidium microphyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de març de 2015.
  2. «Cercidium microphyllum». The Plant List. Consultat el 7 de març de 2015.
  3. «Cercidium microphyllum». International Legume Database & Information Service. Consultat el 7 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Carter, A.M. (1974) Proc. Calif. Acad. Sci. 40 (2): 17-57 Cercidium in... Mexico & O.S.
  • Isely, D. (1975) Mem. New York Bot. Gard. 25 (2): 1-228 Legum. of the O.S.: II.
  • Isely, D. (1998) Native & naturalized Leg. of the USA. Brigham Young Univ. Utah
  • List Based Record (1986) O.S. Soil Conservation Service
  • Felger, Richard (1985). [1], Tucson: University of Arizona Press.

Enllaces externs

[editar | editar còdic]

Commons