Parsonsita
La parsonsita és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en 1923 en la localitat de Shinkolobwe de la província de Katanga (República Democràtica del Congo), sent nomenada aixina en honor d'Arthur L. Parsons, mineralogista canadenc.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un uranilo-fosfat de plom anhidro, o dit d'una atra forma un fosfat d'urani i plom. Per esta composició és fortament radiactiu.
Forma una série de solució sòlida en la hallimondita (Pb2(UO2)(TORRE4)2·nH2O), el seu anàlec uranilo-arsenato, en la que la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els distints minerals de la série.
Existix controvèrsia segons les fonts si cristaliza en el sistema cristalí triclínic o en el monoclínic.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma com a mineral secundari en la zona d'oxidació d'alguns jaciments d'alteració hidrotermal de minerals d'urani.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: torbernita, kasolita, dewindtita, autunita, fosfuranilita o piromorfita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schoep, 1923. Comptes rendus de l’Académie dones sciences de Paris: 176: 171.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parsonsita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.